La Llei (El Punt-Avui)

La paradoxa de la legalitat és que està pensada per encoratjar les persones a actuar de forma virtuosa però que, en canvi, si s’esdevé molt necessària produeix l’efecte contrari. Amb la legalitat passa com amb els incentius econòmics a les empreses. Si no se’n fa un ús prudent es converteixen en una excusa per actuar amb mediocritat, cinisme i covardia. La llei pot servir per mantenir la convivència però també pot servir per minar la intel·ligència i la bondat de la gent. Si hi ha empreses que s’ensorren per una mala política d’incentius, no cal explicar què pot passar en una societat quan l’abús dels incentius es retroalimenta amb l’abús de la llei. Hi pensava llegint la pregunta d’Iceta. És evident que la legalitat ha deixat de representar una idea de justícia, pel PSC, i que només és una excusa per defensar uns interessos econòmics molt concrets. I no faig judici d’intencions. Després de la sentència de l’Estatut, legalment no hi ha cap diferència entre la pregunta de l’Iceta i una que digui: “Vol vostè que Catalunya esdevingui un estat independent?” La diferència només existeix en el camp de l’abús que l’unionisme està fent de la idea de legalitat per dividir Catalunya entre una minoria protegida pel poder i la resta del país. És gràcies a aquest abús que la Sánchez-Camacho o el Jordi Cañas o alguns joves lleons del PP i de Ciutadans i també de CiU s’estan fent un raconet al banc, defensant idees i valors que ni a ells ni als seus avantpassats no els han costat ni un duro –i que per tant són privilegis. La consulta posa de manifest un abús històric que fins ara s’encobria amb retòrica o violència. Per això cal que Mas es cregui l’autoritat que li han donat les eleccions i posi les urnes el 9-N, ni que sigui saltant-se la llei espanyola. Seria fer les coses bé. Poseu les urnes amb determinació i, alehop, la societat catalana i espanyola guanyarà en maduresa. La saviesa sempre ha consistit a saber identificar l’excepció que permet mantenir viva la regla.