Matar Pujol (Avui)

Temo que CiU patirà molt si prevalen les opinions que diuen que Mas ha de triar entre el partit i la família Pujol. No sé si algú es refiarà d’un líder que mata el pare per salvar-se. Sense el llegat de Pujol, CiU és un partit de liberals petitburgesos condemnat a anar a remolc d’ERC. Des que l’expresident va confessar, els roquistes de CDC no han parat de fer el joc a l’estratègia espanyola de portar el conflicte al terreny del ressentiment social. Els espanyols devien comptar amb les misèries del pujolisme per destruir l’independentisme des de dins. No descarto que Pujol confessés per netejar la seva consciència i per posar a prova, al mateix temps, la convicció dels nous sobiranistes que amenaçaven de quedar-se-li el partit de franc, fent-lo passar per tebi davant la història. Fa riure que els mateixos que van fer carrera amb els xiringuitos que va muntar Pujol ara el vulguin enterrar de viu en viu. Acabaran com els diputats de la comissió, que van fracassar davant del Júnior perquè es van deixar vèncer per l’electoralisme i el ressentiment. És curiós que els mateixos que sacralitzen la llei quan es tracta d’evitar un referèndum es passin la presumpció d’innocència dels Pujol pel folre. Suposo que la confessió de l’expresident no provocaria nervis si no ens posés també davant dels fantasmes de la història. Poca gent recorda que, als anys vuitanta, els polítics amb principis que no havien pactat amb el franquisme no els votava gairebé ningú. Pujol va tenir èxit pel mateix motiu que hi ha gent que cau en mans de xarlatans que prometen negocis siderals a canvi de poc esforç. Amb els seus trucs, Pujol va donar temps al franquisme sociològic i a la immigració d’integrar-se a la democràcia catalana. Això és el que fa una ràbia incontrolable als espanyols i als comunistes. Mas no ha de triar entre Pujol i el seu partit sinó entre Espanya i Catalunya. Només amb més amor i amb més coratge podrà superar Pujol. Matar-lo per no pagar el preu de desafiar ara l’Estat convocant un referèndum, no el portarà enlloc.

Anuncis

3 pensaments sobre “Matar Pujol (Avui)

  1. Adreçat als qui us queixeu que l’Enric Vila no s’entén. Hi estic d’acord, en part. És el seu estil. En comptes de centrar-se en el tema i anar-lo desenvolupant de manera lògica, ara gira a una banda, ara a una altra, intentant de lligar el tema amb d’altres, comparant-l’hi, i matisant-lo amb referències diverses. Costa d’entendre, certament, perquè sovint hi ha referències o temes que esmenta que hom no coneix o ni n’ha sentit a parlar. Això, és clar, obliga a llegir atentament, i a rellegir. Però, bàsicament, el que diu, s’entén. Alguna vegada, ho reconec, es passa i no s’entén prou. Poc sovint, però. Pitjor és el cas dels periodistes que xerren molt per no dir res, tot i entendre’s perfectament tot el que diuen. L’Enric Vila crec que intenta dir, en una columna, més del que s’hi pot dir, i d’aquí l’estil. Aquesta seva intenció em sembla que és d’agrair.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s