Corrupció (Avui)

El New Yorker de fa una setmana portava un article interessant sobre Indonèsia. El signava Pankaj Mishra –un dels intel·lectuals estel·lars de la globalització– i parlava sobre el paper que la corrupció fa en els estats artificials d’història trista. Mishra explicava que la corrupció, combinada amb una bona descentralització política, havia sigut un ciment extraordinari a l’hora de nacionalitzar i cohesionar les elits d’un país tan divers i mal girbat com Indonèsia. Els polítics que s’indignen amb la corrupció haurien d’aprofundir en les anàlisis, per resultar creïbles, encara que això fes perillar la unitat d’Espanya. Es dirà que Espanya no té res a veure amb Indonèsia, però el patró de construcció de l’Estat modern ha estat ben igual. Després d’una ferotge dictadura centralista, l’entrada d’Indonèsia a la modernitat ha passat per un procés de descentralització que ha donat a les elits locals l’ocasió de reproduir els vicis de la capital. Ara, igual que Espanya, però al seu nivell, Indonèsia es troba en un punt mort, en un moment d’esgotament d’un model que ja no dóna per més. És penós que els polítics parlin tant de corrupció i tan poc de les condicions que l’han fet possible. És indignant que Xavier Trias o Duran i Lleida utilitzin el cas Pujol per fer-se els purs. Pujol va poder tirar de beta perquè a Madrid tenien clar que la corrupció era un ciment unificador. Diré més: Pujol havia de de tirar de beta perquè la corrupció era la garantia que el catalanisme es mantindria en un nivell sentimental –d’inconcreció i de greuge permanent. No és casualitat que la consulta hagi fet saltar pels aires tanta farsa. La consulta és el primer element de concreció de la política catalana des de la Transició. L’èxit de l’independentisme ve del fet que, fins ara, per ser catalanista i no ser un desgraciat calia ser un corrupte. Els diaris haurien d’explicar el paper que la corrupció ha tingut com a preservador de la unitat d’Espanya. Si no, Pujol acabarà sent, com Companys, el menys dolent de tots.

Advertisements

2 pensaments sobre “Corrupció (Avui)

  1. Retroenllaç: La corrupció i la unitat d’un país | Out of time

  2. Sobre el cas dels diners no regularitzats de Jordi Pujol, quatre consideracions:

    1.- Les reaccions públiques al cas judiquen Jordi Pujol bàsicament amb els ulls de la justícia espanyola (més severament unes, més benèvolament d’altres). Ningú –sembla– el judica amb claredat des del punt de vista de la Catalunya independent.

    2.- Com sabem, judicar-lo des del punt de vista de la justícia espanyola consisteix a considerar un mal fet tenir diners a l’estranger sense declarar a Espanya, perquè s’hi sobreentén que els impostos que així deixen d’ingressar-se a la hisenda espanyola són un robatori a tots els espanyols.

    3.- En canvi, judicar-lo des del punt de vista de la Catalunya independent –que és el que ha de fer un independentista si vol ser coherent— consisteix a valorar quin paper poden haver fet aquests diners en el procés d’alliberament del nostre poble.

    4.- Si ens mirem el cas des del punt de vista de la Catalunya independent, veurem:
    –que el president Pujol ha dedicat la vida a defensar per al poble una vida catalana plena dins el marc espanyol –cosa que, tant immediatament després del franquisme com ara, era i és revolucionari (en el bon sentit del terme).
    –que al llarg de la seva vida, abans dels fets d’ara, ha estat:
    –empresonat, torturat i foragitat del país, durant el franquisme, pels fets del Palau de la Música,
    –amenaçat greument pels facciosos del 23-F,
    –arruïnat i espoliat pel Banc d’Espanya, en temps d’un govern espanyol del PSOE, en el cas Banca Catalana,
    –implícitament amenaçat, mentre era president de la Generalitat, amb l’espasa de Damocles de la reobertura del procés judicial pel cas Banca Catalana, per tal d’impedir-li de traspassar políticament els límits que li anava imposant el poder espanyol,
    –atacat insistentment per la dreta espanyola per la seva efectiva defensa i promoció de la llengua catalana a l’interior del país, i pel bon exemple donat amb l’ús fora de l’Estat de llengües no castellanes en la comunicació pública.
    –que, amb aquests precedents personals, i amb els precedents col.lectius de la contínua intransigència espanyola amb la vida del nostre poble, és evident que el paper d’aquests diners, mentre els seus fills eren menors d’edat, ha estat donar-li la necessària seguretat personal i familiar per a permetre-li la valentia d’aguantar davant les persistents envestides i pals a les rodes del poder espanyol (les directes d’allà, i les indirectes dels seus servidors d’aquí).
    –i que, per tant, el deixar de pagar aquests impostos de part del president Pujol a un Estat que ens nega el dret a la vida com a poble no és cap deshonor, ans una actuació justa, responsable i necessària.

    5.- Si efectivament volem aconseguir la llibertat del nostre poble, cal primer que mentalment ens alliberem del vesc de la teranyina del poder espanyol. I, en conseqüència, cal que tractem el president Pujol amb tots els honors.

    6.- La declaració d’independència, doncs, és urgent si volem fer un país on se’ns tracti a tots, individualment i col.lectiva, amb la justícia, el respecte i l’honorabilitat que se’ns deuen.

    P.D.:
    La gent senzilla, de cor net, el que s’està fent i deixant fer amb el president Pujol no ho troben pas bé. Escolteu-la.
    Podem estar segurs que la justícia espanyola el tractarà amb moltíssima més humanitat que nosaltres.
    Que no ens passi, amb totes les distàncies, com en el cas Verdaguer, que va haver de ser salvat de la hipocresia i la mala bava dels seus per uns religiosos de Madrid. Perquè tornaríem a perdre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s