S’ha de reconèixer que tot és possible, en aquest món. Sí, certament, això que dieu és possible. Com hi serien possibles moltes altres desviacions, al procés per la independència.
De tota manera, crec que en el que dieu hi té un pes excessiu el passat, més que no pas el que hagi de venir. M’ha semblat que tracteu el president Maragall d’enemic de Jordi Pujol. Crec que al principi devia ser certament així. Però, a partir de la formació del primer tripartit, més que no enemics n’hauríem de dir contraris, que no és el mateix. L’enemic, a partir d’aleshores, era, i és, comú a totes dues parts.
També convindria tenir en compte que l’observador influeix en allò observat. I que tant pot ser que el que dieu afavoreixi una presa de consciència de la gent d’Esquerra d’allà on poden acabar arribant, com que afavoreixi el distanciament i la desconfiança entre ells i la gent de convergència.
Tot plegat és molt delicat.
És sorprenent que l’endemà mateix d’unes eleccions en què CiU en surt reforçada l’Ajuntament de Barcelona, l’alcalde Trias en última instància, demani als Mossos de desallotjar Can Vies. No han esperat ni un dia.
¿Que potser es pensen que la gent els ha votat perquè facin el milhomes? ¿O és que potser els agrada d’assaborir el poder atonyinant adolescents?
¿O potser, més aviat, els molesta que els empenyin a complir amb el deure de treballar eficaçment per la independència –perquè no en tenen ganes–, i procuren de crear mal ambient perquè el procés peti abans no s’hi arribi?
¿O és que…?
¿Què n’hem de pensar, de tot plegat?
El que està passant a Can Vies, en uns moments tan delicats del procés d’independència, em fan pensar en una possible explicació, que l’altre dia ja intuïa.
Heus-la aquí, tot seguit.
Dins de CiU, com tothom sap, i no sols a Unió, hi ha gent que la independència del país no la volen pas.
Aquesta gent, ara que les eleccions europees han demostrat la solidesa del moviment , ara que ja falta poc per a la consulta del 9-N, han decidit, sense pedre ja més temps, en col.laboració amb els grups dirigents de l’Estat, d’aturar definitivament el procés.
Com que des de Madrid és molt difícil de fer, han decidit de fer-ho des d’aquí mateix, i de la manera més efectiva possible.
Es tracta d’aconseguir que Catalunya es converteixi en un país ingovernable, per tal de donar peu a Madrid a intervenir-hi, restablir-hi l’ordre, i anul.lar l’autonomia per incapaç de mantenir-lo.
La decisió de l’Ajuntament de Barcelona (o TMB, que és el mateix) de desallotjar Can Vies per tal de tirar immediatament l’edifici a terra és el misto que aquesta gent han encès perquè comenci la revolta popular que dugui a la desestabilització de la nostra societat.
Però, perquè efectivament s’hi arribi, cal que el govern català, i l’Ajuntament, demostrin una absoluta ceguesa, una total manca de comprensió dels fets, i una manca de sentit de l’equanimitat que el posin moralment a l’altura del govern de Madrid. I és exactament això, el que faran.
Llavors, davant del poble, s’haurà “demostrat” que la independència no serviria per a res, vist que les classes dirigents del país són tan insuportables, incompetents, insensibles i cíniques com les de l’Estat.
Llavors, amb això, un cop començat el conflicte, amb la situació de precarietat actual, amb l’enorme quantitat de joves a l’atur amb tot el dia per davant, amb unes classes populars creixents que començaran a avorrir el govern català, i amb l’ajut dels centenars o milers d’agents que l’Estat podem estar segurs que aquests darrers temps ha enviat a Catalunya, el conflicte creixerà exponencialment, i ja no tindrà aturador.
I aquí intervindrà l’Estat. Restablirà l’ordre que la Generalitat haurà demostrat ser incapaç de mantenir, i anul.larà la Generalitat per inútil. I el poble, dividit. Problema resolt.
———————————————————————
Tothom sabia que aquests mesos passarien coses grosses per fer descarrilar el procés.
Aquesta n’és una.
Encara hi som a temps, d’aturar-ho. Però per a això cal que el Sr. Espadaler sigui cessat, que el seu lloc l’ocupi una persona favorable al procés d’independència, que es reprenguin les converses amb els antics ocupants de Can Vies, i que se’ls cedeixin immediatament, amb el seu acord, unes instal.lacions equivalents al mateix barri. És el mínim que es pot fer. I s’ha de fer.
Després d’aquesta, si en sortim, en vindran d’altres. I cal estar preparats per a demanar, cada vegada, les dimissions que calguin.
Aquesta matinada m’he equivocat, en parlar dels fets de Can Vies, en demanar la dimissió del conseller Espadaler, que, més bé o més malament, compleix amb la seva obligació.
Qui, al meu parer, hauria de ser cessat –o cosa equivalent– és la persona de més amunt explícitament responsable de l’ordre de desallotjament i enderrocament de Can Vies.
Perdoneu l’error.
Dietari a Destemps 
S’ha de reconèixer que tot és possible, en aquest món. Sí, certament, això que dieu és possible. Com hi serien possibles moltes altres desviacions, al procés per la independència.
De tota manera, crec que en el que dieu hi té un pes excessiu el passat, més que no pas el que hagi de venir. M’ha semblat que tracteu el president Maragall d’enemic de Jordi Pujol. Crec que al principi devia ser certament així. Però, a partir de la formació del primer tripartit, més que no enemics n’hauríem de dir contraris, que no és el mateix. L’enemic, a partir d’aleshores, era, i és, comú a totes dues parts.
També convindria tenir en compte que l’observador influeix en allò observat. I que tant pot ser que el que dieu afavoreixi una presa de consciència de la gent d’Esquerra d’allà on poden acabar arribant, com que afavoreixi el distanciament i la desconfiança entre ells i la gent de convergència.
Tot plegat és molt delicat.
És sorprenent que l’endemà mateix d’unes eleccions en què CiU en surt reforçada l’Ajuntament de Barcelona, l’alcalde Trias en última instància, demani als Mossos de desallotjar Can Vies. No han esperat ni un dia.
¿Que potser es pensen que la gent els ha votat perquè facin el milhomes? ¿O és que potser els agrada d’assaborir el poder atonyinant adolescents?
¿O potser, més aviat, els molesta que els empenyin a complir amb el deure de treballar eficaçment per la independència –perquè no en tenen ganes–, i procuren de crear mal ambient perquè el procés peti abans no s’hi arribi?
¿O és que…?
¿Què n’hem de pensar, de tot plegat?
El que està passant a Can Vies, en uns moments tan delicats del procés d’independència, em fan pensar en una possible explicació, que l’altre dia ja intuïa.
Heus-la aquí, tot seguit.
Dins de CiU, com tothom sap, i no sols a Unió, hi ha gent que la independència del país no la volen pas.
Aquesta gent, ara que les eleccions europees han demostrat la solidesa del moviment , ara que ja falta poc per a la consulta del 9-N, han decidit, sense pedre ja més temps, en col.laboració amb els grups dirigents de l’Estat, d’aturar definitivament el procés.
Com que des de Madrid és molt difícil de fer, han decidit de fer-ho des d’aquí mateix, i de la manera més efectiva possible.
Es tracta d’aconseguir que Catalunya es converteixi en un país ingovernable, per tal de donar peu a Madrid a intervenir-hi, restablir-hi l’ordre, i anul.lar l’autonomia per incapaç de mantenir-lo.
La decisió de l’Ajuntament de Barcelona (o TMB, que és el mateix) de desallotjar Can Vies per tal de tirar immediatament l’edifici a terra és el misto que aquesta gent han encès perquè comenci la revolta popular que dugui a la desestabilització de la nostra societat.
Però, perquè efectivament s’hi arribi, cal que el govern català, i l’Ajuntament, demostrin una absoluta ceguesa, una total manca de comprensió dels fets, i una manca de sentit de l’equanimitat que el posin moralment a l’altura del govern de Madrid. I és exactament això, el que faran.
Llavors, davant del poble, s’haurà “demostrat” que la independència no serviria per a res, vist que les classes dirigents del país són tan insuportables, incompetents, insensibles i cíniques com les de l’Estat.
Llavors, amb això, un cop començat el conflicte, amb la situació de precarietat actual, amb l’enorme quantitat de joves a l’atur amb tot el dia per davant, amb unes classes populars creixents que començaran a avorrir el govern català, i amb l’ajut dels centenars o milers d’agents que l’Estat podem estar segurs que aquests darrers temps ha enviat a Catalunya, el conflicte creixerà exponencialment, i ja no tindrà aturador.
I aquí intervindrà l’Estat. Restablirà l’ordre que la Generalitat haurà demostrat ser incapaç de mantenir, i anul.larà la Generalitat per inútil. I el poble, dividit. Problema resolt.
———————————————————————
Tothom sabia que aquests mesos passarien coses grosses per fer descarrilar el procés.
Aquesta n’és una.
Encara hi som a temps, d’aturar-ho. Però per a això cal que el Sr. Espadaler sigui cessat, que el seu lloc l’ocupi una persona favorable al procés d’independència, que es reprenguin les converses amb els antics ocupants de Can Vies, i que se’ls cedeixin immediatament, amb el seu acord, unes instal.lacions equivalents al mateix barri. És el mínim que es pot fer. I s’ha de fer.
Després d’aquesta, si en sortim, en vindran d’altres. I cal estar preparats per a demanar, cada vegada, les dimissions que calguin.
Aquesta matinada m’he equivocat, en parlar dels fets de Can Vies, en demanar la dimissió del conseller Espadaler, que, més bé o més malament, compleix amb la seva obligació.
Qui, al meu parer, hauria de ser cessat –o cosa equivalent– és la persona de més amunt explícitament responsable de l’ordre de desallotjament i enderrocament de Can Vies.
Perdoneu l’error.