Vuit cognoms bascos (FCO)

Llegeixo que Ocho apellidos vascos ha facturat 37 milions d’euros i que va camí de batre tots els records de taquilla. Jo no he vist la pel·lícula, però tothom em diu que fa riure molt i que, alhora, és una immensa collonada. Les paròdies fàcils també juguen un paper en la peripècia humana i es mereixen tenir els seus moments glòria. Malgrat que era molt petit, jo encara recordo l’èxit que tenien els acudits de capellans i monges a finals dels anys setanta. Els meus amics i jo mateix, amb quatre o cinc anys, ens recargolàvem de riure cantant que “Franco tenia el culo blanco” mentre l’autocar ens duia al col.legi.

Després de superar una situació difícil, una mica de frivolitat sempre és un bàlsam saludable. El fenomen del Destape van ser una mica això. La conya sense pretensions ajuda a fer net o, si més no, ajuda a fer saltar les primeres escates d’agror i de ressentiment. Hi ha columnistes que s’han queixat que la pel·lícula banalitza el terrorisme. Suposo que deuen formar part d’aquesta Espanya que ja vivia bé amb una mica d’ETA a les notícies, ni que fos perquè així reforçava el seu complex de superioritat moral de demòcrata cosmopolita -i no nacionalista. El fet que alguns opinadors s’hi hagin posat de cul, segur que ha servit per donar un barnís de transcendència a la comèdia ideal per acabar d’arrodonir el negoci.

Em diuen que l’èxit aparentment inesperat de la pel·lícula ha animat els productors a treballar en una versió catalana de la cosa. M’agradarà veure com se’n surten, perquè no estic segur que es donin, encara, les condicions per repetir el fenomen. Només quan comences a superar un problema, és a dir, quan el deixes de veure com una amenaça seriosa, la conya barata fa riure de debò i pots practicar-la sense quedar com un imbècil. Així com respecte a Euskadi, els espanyols i els bascos s’han tret un pes de sobre, respecte a Catalunya, diria que cal deixar que el panorama polític evolucioni una mica abans de pretendre que les brometes tinguin l’aura necessària d’innocència per fer gràcia a tots els públics.

Una cosa que sí que podrien fer els productors de Ocho apellidos vascos és anar a veure el president Mas i agraïr-li els quartos que han guanyat gràcies a ell. És cert que Aznar va empresonar més terroristes que ningú, però ha sigut Mas i el seu discurs del Dret a Decidir que ha tancat el món etarra en el mausoleu de les mòmies grotesques de la història. Com s’ho faran per fer una pel·lícula sobre les relacions entre Catalunya i Espanya que sigui una catarsi i no una burla, amb la quantitat de ciutadans que encara no estan preparats per acceptar la irònica profunditat d’aquesta paradoxa tan senzilla?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s