Fanstasmes (Avui)

Benvolgut Hermann, m’ha corprès la seva carta a l’Arturo Mas. Ens ho havia d’haver dit abans, que el seu pare era nazi. Sobretot si resulta que era un nazi penedit. Havia de tenir fetge per quedar-se a l’Espanya de Franco, si estava tan escaldat pel nacionalisme i per les dictadures. Però ara entenc millor els seus articles. Tots tenim la mania de veure la palla a l’ull de l’altre, oi? I com diuen els poetes, no sols hem de pagar pels vicis que adquirim, sinó que també hem de batallar amb els que ens toquen per herència. Mas ha de vigilar, cert. Però vostè hauria de tenir molta cura quan projecta els seus fantasmes, no fos cas que prenguessin una forma imprevista –com li va passar a son pare. Espanya és una gàbia de fantasmes perillosa. No ha vist la cara de guàrdia civil que fa Sánchez-Camacho quan afirma que Catalunya no és una nació? Per què es pensa que molesta que es recordi que el pare de Lara era franquista o que el president de la CEOE era partidari d’una dictadura militar, el 1980? Molesta perquè encara té importància. Igual que és important que el conseller del “diàleg” amb Madrid faci homenatges a Puig i Cadafalch, el polític que va regalar la Mancomunitat a Primo de Rivera. És exagerat que la Generalitat el porti als tribunals, suposo que hi ha por que algun boig es prengui seriosament els seus articles. Però no pateixi que Mas no organitzarà cap estat nazi. Encara que volguéssim, aquí no hi ha prou voluntaris per fer amb el castellà el que Espanya fa amb el català des de fa segles. Si Mas desperta tants atacs de banyes és perquè ha deixat els hereus de la dictadura sols davant dels seus fantasmes. En comptes de llegir la Constitució com si fos l’Alcorà i de prostituir els seus traumes a la premsa, reflexioni més sobre el seu pare. Veurà que l’Arturo Mas ha volat cap al segle XXI i que vostè és un detritus de la guerra freda.

Anuncis

Un pensament sobre “Fanstasmes (Avui)

  1. Perdoneu, però l’Artur Mas manifesta molt poca sensibilitat pel patiment del poble quan diu que, si no és possible ni referèndum ni consulta, hem d’anar a unes eleccions plebiscitàries com a màxim de tard el 2016. ¿El 2016? Ja estarem tots morts.
    Cada dia que passa, el país, des de Madrid, ens el poden anar tenallant més.
    Cada dia que passa, més la gent ens podem anar adaptant mentalment a la nova dictadura.
    Cada dia que passa, més la gent ens podem anar castellanitzant, de llengua, de manera de fer, de manera de pensar.
    Cada dia que passa, més de gent ens podem quedar sense habitatge, sense feina,… sense fe en un demà millor.
    Cada dia que passa, més la gent ens podem anar cansant de la política.
    Cada dia que passa, més la gent podem acabar perdent la fe en el país.
    Cada dia que passa.
    ¿És això, el que volen el govern de la Generalitat i la immensa majoria de diputats del Parlament? ¿No? Qualsevol diria que sí. Jo ja ho començo a pensar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s