L’espasa i el xoriço

L’Albert Rivera, que els últims temps havia perdut aquella serenitat i aquella fama de dialèctic temible que l’havia fet famós quan els polítics que defensaven el país havien de parlar amb eufemismes per no ofendre la Constitució, va rebre l’altre dia un petit bany de masses en la presentació del Movimiento Ciudadano, aquesta iniciativa que és com una operació Roca però en versió castissa. En l’acte, Rivera va prometre que un dia governarà Catalunya. L’Arcadio Espada, que es pensa que és Karl Kraus, total perquè ridiculitza una crosta provinciana tan espanyola i comediant com ell, va citar Sigmund Freud per demanar a UPYD que abandoni “el narcisisme de les diferències” i se sumi a aquest projecte que ha de regenerar L’Estat i netejar-lo de polítics incapaços i corruptes.

No seré jo qui asseguri que Rivera no governarà mai Catalunya. Fins i tot podria arribar a ser president d’Espanya. També hi va arribar Alejandro Lerroux, aquell descendent de l’ajudant de Càmera de Felip V que amb quatre frases ben travades va fer una carrera trufada amb tots els vicis que denunciava en els seus vibrants discursos. El que em fa patir del nen Rivera és que prometi una regeneració que no van aconseguir ni Capmany, ni Eixalà, ni el General Prim, ni Pi i Margall, ni Antoni Maura, ni Francesc Cambó, ni Miquel Roca, ni Pasqual Maragall. Sempre que Catalunya treu el cap amb alegria Espanya promou alguna mena d’energumen per calar foc al galliner. Si agafeu els discursos de Garcia Oliver, aquell cambrer que va arribar a ministre, o de la Dolores Ibarruri, aquella dona antipàtica i infollable, o del Companys més vanitós i espanyol, hi trobareu tots els tòpics que manega aquest partit de periodistes ressentits i de polítics amb aire de pinxo.

Movimiento Ciudadano es presenta disfressat de pretensions polítiques i intel.lectuals però el seu únic objectiu -o l’única cosa que aconseguirà- és activar l’atavisme autodestructiu que la llibertat de Catalunya desperta en molts espanyols. Sempre que Barcelona es catalanitza massa, l’Estat cau en una crisi institucional que ho acaba ensorrant tot. No sé quants espanyols queden encara que preferirien menjar sorra durant 40 anys abans de veure com els catalans ens en sortim, però augmentaran a mesura que les coses empitjorin. El fet que Movimiento Ciudadano hagi nascut a Barcelona no ha de sorprendre a ningú. També es fa a Catalunya molta de la televisió escombraria que es veu a tot l’Estat amb gran delit. L’altre dia el Julio Manrique va deixar anar en la presentació d’una sèrie sobre Colom, produïda a Catalunya, que era una llàstima que la historia que ell mateix protagonitza no faci cap esment al fet que el descobridor “probablement” era català.

Ho dic perquè potser el promotors de la tercera via tindran temptacions d’utilitzar Rivera per aigualir les ambicions de l’independentisme. Jo només dic: Compte d’aigualir el vi amb salfuman. Puig i Cadafalch, Francesc Cambó o Hindenburg, per posar un exemple de tall internacional, van fer l’experiment i el resultat es pot trobar a les enciclopèdies més barates. Us imagineu que el comte de Godó es dediqués a promoure i finançar les CUP? Doncs aquest és el frankeinstein que Espanya acaba de parir amb Movimiento Ciudadano. La cruz y la espada amb regust d’entrepà de xoriço. La versió psicòpata de Beppe Grillo. Per això és bo que la consulta es faci com més aviat millor. Pel bé de Catalunya i del PP i el PSOE, que només podran regenerar una mica Espanya i el seus propis partits si per una vegada a la història els catalans marxen o es queden per les bones.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s