Riquer i Ranicki (Avui)

L’atzar ha volgut una mica maliciosament que Martí de Riquer i Marcel Reich-Ranicki hagin mort gairebé a la vegada. Qui no sàpiga qui és Reich-Ranicki pot picar el seu nom al Google. Veurà que ha estat el crític literari més important d’Alemanya de la segona meitat del segle XX. I també veurà que era jueu, que es va escapar pels pèls del gueto de Varsòvia i que els seus pares van ser gasejats. Un cop Günter Grass li va etzibar: “Tu què ets, alemany, polonès o què?” I Ranicki li va dir: “Jo sóc mig polonès, mig alemany i completament jueu.” Convertit en una patum, mai no va intentar complaure l’audiència amb els seus judicis sobre la cultura germànica, que estimava com s’estimen les coses de veritat, amb una forta sensació d’abisme. Veure Ranicki aplaudit per un auditori ple d’alemanys fa impressió perquè ni Riquer –ni cap altre català– no hauria assolit mai el reconeixement parlant amb la mateixa cruesa de la seva relació amb la cultura espanyola. És veritat que Riquer era un gran mestre, un erudit i que a més tenia una prosa amable, de bona persona. També és veritat que Ranicki ho va tenir més fàcil per pensar en veu alta sobre temes espinosos perquè els alemanys van perdre la guerra davant la democràcia americana. Però la figura de Riquer i les necrològiques que se li han dedicat són una bona explicació del nivell retòric que té el debat entre Barcelona i Madrid. He llegit que Riquer era l’últim humanista europeu. Home. Jo diria que mentre que Ranicki era un humanista com l’Erasme de l’Elogi de la follia, Riquer era un humanista com l’Erasme que va deixar penjat Carles V a la dieta de Worms. Tot i que la cultura no és mai ornamental, a les seves memòries Riquer va dir que no volia parlar de política. Ara la política ens ha esclatat a les mans i alguns se sorprenen de l’èxit de la Via Catalana o de la manifestació a Palma de Mallorca o de la dialèctica casernària que ens arriba de Madrid. Encara sort que tenim un home de ferro com el president Mas, que de moment no s’ha desviat ni un mil·límetre del camí recte, tot i els fantasmes i els cants de sirenes que li van sortint al pas

Anuncis

2 pensaments sobre “Riquer i Ranicki (Avui)

  1. Alemania va perdre la Guerra contra la banca saxona i holandesa, es a dir jueva.
    Per a ser precissos, i veient com els Greenspann, Bernanke, Blackfein i companyia han saquejat Occident per a gaudi dels asiatics i deixant el crack del 29 com un entrenament, qui vam perdre la guerra segurament que forem tots els europeus.
    Es una utopia pretendre que des d’un diari es planteji com la minoria jueva s’ha encaramat altra vegada a la cima del govern Occidental, com controla sense amagar-se’n els poders mediatic, financer i politic que han portat a la ruina economica i dissolució nacional la majoria dels Estats europeus.
    Endevades cap articulista s’atrevirà a discutir la politica anti-nacionalista i de substitució etnica que els “admirables jueus” com Marcel Reich-Ranicki proposen per a les seves nacions d’acollida mentre defensen absolutament el contrari per al seu poble i el seu Estat, l’unic del mon que pot permetre’s definir-se etnicament o aplicar politiques racials que envejaria el mateix III REich: Netejes etniques, matrimonis interracials prohibits per llei o maxims dirigents eclesastics defensant la inferioritat dels “gentils”… Amb el pa no s’hi juga i si no tragues hi ha cua d’intelectuals disposats a vendre el supremacisme i el saqueig de la raça escollida com “una lliçó de democracia i tolerancia”.
    Sembla mentida. La lluita que vivim es la dels pobles contra les elits, les comunitats contra les minories apàtrides. Encara que sigui punible judicialment, cal dir que el que ha passat es que les elits nacionals s’han juevitzat: han adoptat la consciencia de minoria aliena a la nació, s’han deslligat territorialment, moralment i economicament de la comunitat a la que pertanyien. Han adoptat el mode de govern elitista que justifica la manipulació i el engany de la població pel propi profit, encara que alguns vulguin creure’s que ho fan “en profit del pais”.
    L’associació, en molts casos inclus sanguinia amb els actor de la comedia com els Aznar, Clinton i cia, és parella a la traició cap a la seva nació. El que s’ha fet, disfressat de liberalisme i argumentat per intelectuals jueus que fa 4 dies defensaven la via socialista, es destruir el poder Europeu: etnicament amb immigració massiva, economicament amb el trasvas de coneixements i medis de producció a Asia i moralment amb la calumnia i el desprestigi cap a la Esglesia Cristiana.
    Si qualsevol periodista s’atrevís a insinuar el que plantejo, el seu escrit mai sortiria a la llum i la seva carrera estaria acabada per sempre.
    No hi ha periodisme decent perque tots els mitjans estan en mans de bancs o governs titelles.
    Qualsevol esperança “d’alliberament nacional” o “llibertat” que tingui cobertura mediatica es pur engany.

  2. Per al Sr. Mateu L:
    Considerar que, a Occident, tots els mals ens vénen dels jueus em sembla un error tan gros com el dels comunistes quan diuen que tots els mals ens vénen de la propietat privada dels mitjans de producció.
    Considerar que tots els mals ens vénen d’un sol factor és molt còmode, perquè, si hem trobat el factor, ens allibera de pensar. Perquè bàsicament ja ho sabem tot, i doncs només hem de fer que mirar d’anorrear aquest factor o fer-li la contra. Només hem d’actuar, doncs, ja no cal pensar (¡quin descans!). Així, passem a ser molt fàcils de manipular.
    Tots aquests mals de què parleu, la responsabilitat dels quals carregueu damunt les espatlles dels jueus, són mals que, al llarg de la història, s’han anat succeint arreu independentment de si hi havia jueus o no.
    Per exemple, pel que fa a la separació de les èlits del poble, que vós considereu una característica jueva, podríem parlar de les èlits de la Rússia tsarista, que al segle XIX, i em sembla que ja d’abans, parlaven entre ells en francès per a separar-se del propi poble. I no podem pas dir que llavors entre l’aristocràcia russa hi hagués jueus, sabent com sabem que Rússia és un dels imperis de l’època en què els jueus eren més menyspreats i maltractats (recordem-ne els successius progroms, i les fugides massives de jueus russos cap a occident).
    Un altre exemple el trobaríem a l’imperi espanyol. Quan feia poc més de cinquanta anys que els jueus havien estat expulsats de l’imperi, i els conversos eren considerats sospitosos i es trobaven doncs al punt de mira de la Inquisició, el rei, Felip II, decideix d’establir la capital de l’imperi a Madrid, un poblet insignificant, enmig del quasi desert de Castella. ¿I per què ho fa, si no és per separar-se del poble? No podem pas dir que ho fes per influència dels jueus.
    ¿I per què no parlem dels governs oligàrquics que es donen en les ciutats gregues de l’Edat antiga? No hi havia pas jueus, aleshores, en aquelles ciutats.
    ¿I per què no parlem de les autocràcies asiàtiques de l’Antiguitat? Tampoc no n’hi havia, de jueus, allà, llavors.
    I pel que fa a immigracions massives per a destruir el poder d’un poble, podríem posar-nos a la pell d’un indi d’Amèrica, i mirar de recordar la contínua immigració, als segles XVI i XVII, a la seva terra, de nadius de la península ibèrica, que no eren pas jueus, ni manats per jueus, ni influïts mentalment per ells, ans tot el contrari.
    Si sabés història, us en podria posar exemples a milers, d’aquests, per desmuntar la vostra teoria. No en sé pas prou, però. Ara, em sembla que amb els que us he posat n’hi ha, si més no, per a fer-vos pensar.
    Crec que esteu mal fixat. Els arbres que teniu davant (els fenòmens d’avui dia) no us deixen veure el bosc (els fenòmens de les societats humanes de tot temps i lloc), i us manca doncs prou criteri per a distingir el ver del fals.
    Us recomanaria que, per exemple, llegíssiu L’esperit de les lleis, de Montesquieu, que posa exemples i exemples de societats d’arreu del món i de tota època. O que llegíssiu La matemàtica de la història, de l’Alexandre Deulofeu, o qualsevol de les seves obres. Us alliberaríeu d’aquesta obsessió diguem-ne malaltissa pels jueus. I començaríeu a veure-hi clar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s