Peixet (Avui)

El nou curs polític estarà marcat per un detall aparentment tan esotèric com les vibracions que es respirin en la Via Catalana. Si és un èxit, el tema de tot l’any serà la celebració del referèndum i no m’estranyaria que hi hagués una segona manifestació per exigir-ne la convocatòria unilateral un cop Madrid hagi esgotat els arguments dels legalistes. Si la Via Catalana genera un clima d’energia suficient per empènyer els polítics, les festes del 1714 i el referèndum d’Escòcia podrien ajudar a deixar la situació molt avançada, per això Sánchez Camacho ha tornat de la platja tan cridanera. Si la Via fa llufa, tindrem un wait and see que no resoldrà res però que donarà temps a l’unionisme per mirar d’encallar la situació amb unes formes potser més refinades. Tot i així, l’objectiu de l’Estat no és convèncer els catalans dels avantatges de pertànyer a Espanya, i menys ara que necessita distreure l’audiència. La idea és parar el cop enfangant el problema amb un discurs escombraria. Si es mira la història, les grans derrotes de Catalunya han estat marcades per la pèrdua del factor sorpresa i per un canvi en les prioritats dels actors internacionals. De moment, Europa i els Estats Units ho tindrien difícil per ignorar la causa catalana si el govern convoqués un referèndum. Amb les clatellades que la democràcia està patint als països de la primavera àrab només faltaria que dins del mateix front occidental hi hagués un estat que governés per la força sobre un poble. A Europa, la democràcia ha d’anar fina i també ha d’anar fina la relació econòmica entre les regions. Alex Salmond publicava ahir al Times un article presentant la independència d’Escòcia com una nova manera de pensar la unitat de la Gran Bretanya. Avui Madrid mira d’evitar com sigui un diàleg civilitzat perquè una Catalunya independent es podria veure com una manera de reactivar l’economia espanyola per la via d’introduir-hi un agent liberalitzador i competitiu que li donés una base de realisme i sentit pràctic. Demà poden passar moltes coses, i el talibanisme de Madrid pot esdevenir per Europa un factor insalvable. Aquesta és l’esperança de la tribuna del Bernabéu i d’un sector del Camp Nou que va donant peixet mentre va escampant els dubtes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s