Gais i Nazis (Avui)

Stephen Fray ha comparat les polítiques de Putin vers els homosexuals amb les lleis antisemites nazis. Els mestretites ho han aprofitat per condemnar la frivolització de l’holocaust i per recordar-nos els detalls de la persecució que van patir els jueus a Europa. És veritat que sovint fem un ús frívol de l’holocaust però en aquest cas la comparació és menys gratuïta del que sembla. Tot i que el paral.lelisme pugui molestar, els gais són al segle XXI el que els jueus van ser al segle XX. També viuen en l’ull de l’huracà de les pors de la seva època i si no existissin els hauríem d’inventar. Així com estava cantat que un segle tan materialista i tan identitari com el segle XX faria dels jueus un magnífic de cap de turc, també és lògic que en un món tan orientat a l’individualisme i als plaers de la carn alguns països les emprenguin contra els homosexuals. Si els jueus van viure en el centre de les contradiccions de l’època que va acabar amb els nazis, avui passa una cosa semblant amb els gais i la globalització. Els gais molesten pel mateix motiu que molestaven els jueus, perquè viuen en la frontera dels límits establerts. L’antisemitisme partia de la ràbia que generava una minoria indissoluble, que vivia al marge dels abusos de l’estat, en un moment en què l’estat començava a arribar a tot arreu. Ara els homes més hostils als gais solen ser els més ressentits amb les obligacions que els imposa la família. De fet, la cultura gai és la resposta del geni masculí a l’ús que els Estats han fet del feminisme per estalviar-se diners en policia i lligar curta la virilitat. Els gais fan la competència a la dona en un moment en què l’home mitjà perd poder atrapat entre el nou capitalisme i les noves convencions socials. Els gais fan por perquè queden fora dels sistemes de control homologats. Com els jueus, són un termòmetre excel.lent per calcular el grau de llibertat que cada societat pot resistir sense desestabilitzar-se. No és atzarós que s’apleguin en les ciutats més prosperes i optimistes. Si tots els homes ens ho féssim entre nosaltres, el món s’acabaria. Però si la homosexualitat no existís, ens l’hauríem d’inventar, ni que fos per protegir-nos dels enlluernaments i els predicadors desesperats.

Advertisements

Un pensament sobre “Gais i Nazis (Avui)

  1. Hi ha res més identitari i materialista que el poble jueu?
    Tindrà algo que veure la campanya contra el govern de Putin la seva confrontació amb els magnats jueus que estaven saquejant impunement les restes de la URRS?
    Pot un poble, que no sigui l’escollit, declarar el seu país com a nació etnica? Pot existir, a banda de la nació dels jueus, la nació dels rusos, dels germanics o dels catalans?
    Pot un poble, a més de delimitar etnicament la seva nació, negar aquest privilegi a les altres nacions i creure’s amb dret per a inmiscuir-se en el seu govern?
    El control que la minoria jueva exerceix sobre els EUA – mediatica, politica i financerament- ha suposat cap benefici per aquesta nació, o més aviat al contrari?
    Podem discutir amb llibertat i sense que se’ns acusi de heretges, la conveniencia que una nació sigui controlada per una minoria que no coneix altra lleialtat més que a la seva raça i que presumeix d’haver sobreviscut tants altres imperis?
    Creu algú que, amb la que està caient, el nivell de democracia d’un pais es mesura per la seva quantitat de rues d’exhibicionistes enlloc de pel control que la població, a traves dels seus governants, pot exercit sobre les elits expoliadores?
    De quina democracia i llibertat ens parles?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s