Traïdors (Avui)

Em sembla que feia molt anys que no es parlava tant de traició. Potser perquè venim d’una època relativista i vivim en un país sense poder, la paraula traïdor ens resultava fins i tot incòmode. Potser sí que durant la guerra freda hi va haver algun espia despistat que va demanar asil polític a Moscú i que va morir d’avorriment i d’alcoholisme en una datxa perduda. Però fins fa poc, els traidors només tenien problemes amb els governs despòtics. Penso en aquella periodista assassinada pels sicaris de Putin o en aquell espia enverinat pels seus excompanys del KGB que va agonitzar davant les càmeres en un hospital de Londres. Si la frontera que separa la traició de la lleialtat a uns principis superiors ja costa de dibuixar en la vida laboral i personal, quan el que hi ha en joc és el prestigi d’un imperi és gairebé impossible pagar el preu i sortir-ne net. Els guionistes de Hollywood potser saben com combatre les desviacions de la democràcia americana, però als espies i als soldats els manca la sang freda dels herois de les pel.lícules. El soldat Maning ha estat absolt de traició però costa d’entendre perquè no es va limitar a difondre les imatges de l’helicopter disparant sobre civils, en comptes de filtrar més documents dels que podia llegir i valorar. Pel que fa a Snowden encara és més discutible que estigui contribuint a enfortir els valors que diu defensar donant corda a un país com Rússia. Probablement el millor que podia fer era esperar els nois del FBI a casa i fer campanya des del seu país, rotllo Xirinacs. Total, una vegada els russos l’hagin expremut se’n desfaran com d’una pela de patata i llavors ja ningú no l’escoltarà. Els casos de Maning i de Snowden ens resulten més obscurs que no pas el d’aquest noi dels Emirats Arabs que ha estat condemnat a sis anys de presó i unes quantes fuetades per escriure un bloc liberal. Com més llibertat hi ha, més subtil es torna el poder i més difícil és separar el gra de la palla. El retorn de la paraula traidor ens recorda que ens sentim més insegurs que fa uns anys. Però també que la llibertat té uns límits i que a Occident hem de discutir millor on hem de posar-los.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s