L’independentisme i els diners (FCO)

Una cosa que em fa gràcia del tractament que es fa de l’independentisme és la importància que es dóna als diners. Tothom parla de retallades i d’espoliació, però la reivindicació independentista és un fenomen menys materialista del que es vol reconèixer. Parlem de diners perquè encara tenim por i perquè ens manca un vocabulari ben elaborat per explicar el món en què vivim, i també perquè els diners són la principal preocupació de les classes dirigents. Però només amb quartos no capgires el sistema de legitimitats d’un país en tan poc temps. Sense un gruix de gent capaç de passar-se pel folre les multes que faci falta no organitzes un sidral d’aquestes proporcions. No és tant que la gent s’hagi tornat idealista, com que ha intuït cap a on va el món abans que les elits i que la majoria dels articulistes. Cobi ha mort no pas perquè Maragall marxés a Roma en un mal moment, sinó perquè els últims catalans capaços de sacrificar-se pel federalisme van ser enterrats durant la guerra civil. No vull semblar Torres i Bages però l’independentisme serà una revolució espiritual o no serà. De momemt, tan sols és una reacció contra el victimisme, contra el folklore i contra aquesta caspa cursi que ha empobrit la ironia i la bona educació fent-ne una disfressa per dissimular la manca de principis.

El català està tip de viure emprenyat i esporuguit i vol participar en la creació d’alguna idea universal i positiva. Encara falta gent que pensi, però tot és començar. Aquest país sempre ha sigut avantguardista i intueix que per sobreviure en el món que ve acumular diners, igual que acumular soldats, no serà tan important com evitar de malbaratar el talent i deixar ben assegurat el compromís dels millors amb el país on viuen i la gent que passa pel carrer. Si Occident vol continuar fent progressar la humanitat haurà superar el capitalisme clàssic. La millor manera de competir amb l’enriquiment dels països de base autoritària és destil·lar un capitalisme postmaterialista, més basat en el creixement personal que en l’acumulació d’objectes i bitllets. Snowden és un traïdor però no ha traït el seu país per diners sinó per ser fidel a uns valors que emanen del cor mateix de la cultura nordamericana. El capitalisme, que va servir per combatre la pobresa material, ara hauria de servir per pal·liar la pobresa espiritual. Així, si tot va bé, l’aristocràcia del futur tindrà una vida excitant i treballarà més hores que un rellotge en una feina que li agradi mentre que la tarregada es baixarà pelis d’internet, tindrà seguretat social i servirà cafès.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s