Going Solo (Avui)

Llegeixo que a partir del 2015 la majoria de les criatures que neixin al Regne Unit ho faran fora del matrimoni. No totes les dones que tinguin un fill ho faran sense parella estable però és evident que aquest costum també va a l’alça. Quan fa vint anys vaig estudiar història, l’antropologia donava per fet que la família nuclear era l’estructura cultural més universal de la humanitat. Des de llavors les coses han canviat i molt de pressa. Entre 1996 i el 2006 el número de persones que viuen soles ha augmentat un 33 per cent, al món. Ho explica un llibre que porta el títol de Going Solo. Diu que en els països europeus més rics, com ara Finlàndia, Suècia, Noruega i Dinamarca, quasi el 45 per cent dels habitatges estan ocupats per una sola persona. Al Japó el percentatge supera el 30 per cent i als Estats Units arriba al 28 per cent, quan fa 50 anys no passava del 9 per cent. Poc després de casar-me, una matrimonialista que vaig entrevistar per aquest diari em va assegurar que, per generació, estava cridat a separar-me fins a cinc vegades. Recordo que a la meva dona li va saber greu que, per donar color a l’entrevista, escrivís que no sabia fer ni una truita a la francesa. Llavors encara discutíem per coses pintoresques i em va semblar que aquella matrimonialista era una friqui que es volia donar importància. La idea de conviure amb cinc dones diferents em va semblar una salvatjada i després de divorciar-me un sol cop estic força segur que si hagués d’anar-ho repetint m’enterrarien. Dic això perquè em sembla que si hi ha més gent que viu sola no és perquè hi hagi més infelicitat, ni tan sols menys paciència, sinó perquè hi ha més recursos i ens ho podem permetre. Sóc partidari del matrimoni perquè no em sé imaginar a mi mateix sense l’amor dels pares, però quan penso en la vida que he portat i les coses que volia aprendre no veig com hauria pogut mantenir-lo. De vegades no puc evitar pensar que el món s’ha tornat boig però en general diria que hem passat de posar l’accent en la raó material a buscar-ne d’altres que tornaran a revolucionar el nostre ideal de vida. Em sembla que el món ha canviat tant que encara no hem pogut reaccionar i que anem tirant amb els vells tòpics.

Advertisements

Un pensament sobre “Going Solo (Avui)

  1. EStic molt d’acord amb el que dieu. Però una cosa no treu l’altre. Jo no venc res com a progrés, descric una situació qie ni tan sols els idiotes dels quals parla podien controlar. I aquests lligams que ens permeten oposar-nos a les elits són els que m’han fet independentista fins a sacrificar coses que vostè no s’imagina perquè la cosa pugui continuar. Però fins i tot si ens en sortim no serà amb les mateixes institucions del passat, igual que no podem ara ressucitar les constitucions de 1714, per més que les recordem i les honorem

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s