Kraus, entre Viena i Barcelona

Si sabés una mica d’alemany, ara que tothom té tan interès per aprendre’l, un dels autors que més em motivaria a llegir-lo i a perfeccionar-lo seria Karl Kraus. Kraus va viure en la famosa Viena fin de siècle, aquella ciutat tan cavalleresca i tan plena de genis, que va acabar amb el vell imperi austríac de més de 700 anys. La Viena de Kraus era l’última reliquia del món que es va ensorrar el 1714 passat per la guillotina i per la máquina de vapor. Aquesta original combinació, que Kraus anomenava tecnoromanticisme, ajuda a entendre el seu encant i les afinitats que hi ha entre la capital austríaca i Barcelona.

En l’època burgesa, Viena i Barcelona van destacar per les seves excentricitats en una Europa malalta de materialisme i de raó. Totes dues ciutats havien estat forjades per la geografia i la frontera, si bé Viena va tenir, fins ben entrat el segle XX, més sort que Barcelona. La va tenir en el  segle XVII, quan la cavalleria polonesa la va salvar dels Turcs, i la va tenir el 1945, quan va caure en mans dels americans en comptes de quedar en poder dels russos. Totes dues ciutats representaven un univers que estava més enllà del seu país i van alçar un món de fantasia que van pagar caríssim en el seu moment de màxim esplendor, però que encara avui constitueix un dels pilars del seu encant.

El 1900, els ciutadans de Viena no pensaven en Àustria com en un conjunt de provincies d’una republica homogènia. Les lleis austríaques de 1900 eren aplicades per funcionaris ancorats el 1750. Els vienesos parlaven d’Àustria com els barcelonins van parlar durant molts segles d’Aragó o més tard d’Espanya. Això, en l’Europa dels estats centralistes i homogenis, va omplir les elits dirigents de totes dues capitals de complexos i de confusions. Barcelona i Viena 1900 eren ciutats que pensaven el món en termes diferents a les restants grans capitals europees. Per exemple, havien desenvolupat un culte a la idea de ciutadania molt marcat i molt antic -anterior a la revolució francesa.

Totes  dues ciutats vivien immerses en una barreja de medievalisme i d’optimisme tecnològic que les va acabar ensorrant en el moment de màxim predomini dels estats-nació.  Les contradiccions de Viena i Barcelona no eren només materials. L’ensorrada que van patir no s’explica sense les contradiccions entre tradició i modernitat que van elevar la vida artistica al mateix temps que ensorraven la política. La revolució anarquista i la inconsciència lírica amb la qual els austríacs es van apuntar a una guerra de trinxeres que havia de destruir el seu vell imperi parteixen de les mateixes reminiscències medievals que ha donat a ambdues ciutats la seva àura i el seu misteri

Kraus és una de les figures més interessants de la famosa Viena fin de siècle. No és tan conegut com Stefan Zweig, o com un Freud, un Wittgenstein o un Schonberg, ni per descomptat com un Hitler. Però potser perquè no era vienès -la seva llengua materna era el txec- sabia atacar la ciutat amb ferotgia sense deixar-la d’estimar. Llegir Kraus va bé per entendre les contradiccions de l’Europa dels estats-nació, i també per veure com afectava  la idea de progrés a les societats urbanitzades amb arrels medievals fortes. Kraus tenia una taula al cafè central i publicava un diari que es deia Die Fackel, que escrivia tot solet. Conscient que la gran Viena imperial era un gegant amb peus de fang, va dedicar la seva carrera a mirar de reformar la consciència de les elits que finalment van ensorrar-la.

Acomplexada per la força de la tradició francesa, l’elit austríaca s’esforçava a adaptar la realitat a les aparences, i aquesta va ser la mina literària de Kraus, que no es va haver de moure de la ciutat per deixar una obra extensíssima. Els vienesos eren més elegants que els barcelonins però també eren gent de formes sibil·lines; s’havien convertit en experts a fugir del moll de l’os dels problemes abordant-ne els aspectes marginals amb la màxima agudesa. Igual que alguns pensadors catalans com Balmes o Francesc Pujols, Kraus s’adonava que la destrucció de la cultura mediterrània perpetrada pels països nòrdics suposava una greu pèrdua de sentit comú per a la civilització europea.

Mentre Thomas Mann somiava a liderar ofensives contra les línies franceses, Kraus veia que les guerres acabarien destruint Europa, perquè eren conflictes d’expansió econòmica disfressats de romanticisme. Quan va arribar la primera guerra mundial només ell va tenir el valor de denunciar que la majoria d’escriptors consagrats, com ara Stefan Zweig, s’havien venut l’ànima per un destí a les oficines. Va denunciar l’espectacle dels grans escriptors que no només guanyaven diners amb la guerra, sinó que es prestaven a escriure pamflets de propaganda per salvar la pell evitant d’anar al front.

Kraus es va quedar sol advertint del desastre que suposaria la Primera Guerra Mundial i després va ser un dels crítics de Hitler més ferotges. Va denunciar la decadència cultural que produïa la repressió sexual de la dona i, convençut que l’ofici militar només tenia sentit entre la noblesa, abominava d’una escola que feia creure als joves que les guerres eren com a les novel·les. En resum, era un esperit escandalitzat pel gir materialista que havia fet la cultura europea i especialment per la barra de la premsa i els polítics.

Per descomptat, les crítiques no li van servir per res excepte pel plaer d’escriure. Ha passat per un satíric malhumorat, però tenia molts amics i el temps ha demostrat que rere el seu enginy hi havia un pensament de gruix. En amors va ser tirant a desgraciat i les dones li van treure més el son que no pas els plets que va haver d’afrontar pels articles que publicava al seu diari. Curiosament el seu gran amor va ser una aristòcrata de la família Guicciardini, descendent el pensador renaixentista que tants elogis va fer de Barcelona.

Anuncis

Un pensament sobre “Kraus, entre Viena i Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s