El prestigi del soldat (FCO)

Atacs com els que han patit els soldats de Londres i París aniran posant els països occidentals davant la necessitat d’articular un sistema democràtic que fili més prim i que superi alguns tabús i alguns complexos heretats de la Segona Guerra Mundial. En els últims 30 anys la capacitat militar de països de caire totalitari com Iran, la Xina o Corea del Nord s’ha multiplicat en comparació a la dels països europeus. També s’ha multiplicat la capacitat de fer mal d’alguns països a través del terrorisme. A Europa la distància entre l’exèrcit i la gent no ha fet altra cosa que augmentar. La gent no se sent responsable de les operacions i les batalles que lliuren els seus soldats.

Als Estats Units es comencen a trobar també amb aquest problema. Si Obama converteix els assetjaments sexuals en el tema estrella dels seus discursos a West Point és perquè sap que el lideratge dels Estats Units serà insostenible sense el lideratge moral de l’exèrcit. El debat sobre si les operacions amb Drones han d’estar controlades per la CIA o l’exèrcit responen també a la mateixa discussió sobre el sentit i els límits de la guerra. Quan els militars europeus van perdre el cap, el continent va perdre la seva hegemonia mundial. A Europa hem solucionat la vergonya del segle XX degradant els valors militars i fent passar desapercebuts els exèrcits -o banalitzant-los- tant com ens ha estat possible. Els valors democràtics s’han anat allunyant dels valors militars fins i tot als Estats Units. Però tot fa pensar que a mesura que la pressió externa sobre les societats occidentals augmenti tant els polítics com els electors s’hauran de començar a fer preguntes incòmodes en relació a la guerra i la seguretat.
Segons com evolucioni el debat i quin discurs se’n vagi destil·lant les societats occidentals seran capaces o no de mantenir la seva hegemonia. La paradoxa dels atacs islamistes contra soldats occidentals és que poden ajudar a curar algunes de les ferides que va deixar la II guerra Mundial i Vietnam. Les democràcies hauran d’aprendre a defensar-se sense perdre la substància o deixar-se destruir. L’islamisme està donant als militars la possibilitat de recuperar un prestigi social que semblava que no recuperarien mai.
Anuncis

Un pensament sobre “El prestigi del soldat (FCO)

  1. Sobre el prestigi del soldat hi podrà escriure amb sinceritat, qui ha estat pres a Guantanamo, qui ha vist el fill esquarterat per una bomba llençada des d’un helicòpter. No es qüestió d’islamisme, son els sentiments ferits per totes les banderes i avions i el cercle de canons que a punten els seus pobles, perque llurs carrers vessen de sang i són ells (els gloriosos soldats occidentals) qui els omplen.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s