Marta Rovira (el singular digital)

Avui dia el dirigent polític que em transmet més confiança en el fet que el procés cap a la independència no s’aturarà és la Marta Rovira. Reconec que quan l’Oriol Junqueras la va posar de secretària general no em va semblar una bona idea. Vaig pensar que tornàvem a l’independentisme cumbaià dels focs de camps i les guitarres. Durant el tripartit havia vist tantes ganes de perdre que em vaig deixar portar pels prejudicis. Em va passar per alt que aquesta imatge de Maria Teresa de Calcuta amb rebequeta que segons com gasta la Marta Rovira forma part del nostre repertori estètic nacional més genuí. En aquest país les dones que porten robes cares i ajustades acostumen a ser frívoles i provincianes. Per descomptat estic generalitzant -no vull ofendre ningú-, però és un fet que les dones més intel•ligents i fortes que conec tenen totes un aire mongívol i, més o menys, vesteixen estil Woodstock.

És molt bo que l’independentisme s’estigui omplint de dones -especialment de dones maternals, sexualment neutres, i no com algunes dirigents i diputades unionistes que només inspiren vicis. En aquest país les dones acostumen a ser molt més consistents que els homes. Entre els homes catalans hi ha una quantitat immensa d’estaquirots i de fantasmes. Si Catalunya fos un país lliure potser les nostres dones s’espatllarien, però així d’entrada sembla que podrien arribar a ser un exemple de civilització per tot Europa, sobretot ara que vindran polítiques cada dia més austeres. A diferència de la virilitat, l’instint maternal no ha estat massacrat per la política i s’expressa amb més contundència i naturalitat. La proliferació de dones com la Marta Rovira a primera línia de l’independentisme és la millor prova que la separació d’Espanya ha deixat de ser un ideal d’herois i somiatruites i ha passat a ser un tema de supervivència. Les dones sempre han tingut un paper destacat en els millors moments de la nostra història. Sigui en la victòria de Montjuïc o en la defensa de Gal•lípoli, o sigui inspirant els artistes modernistes. A mi Mas i Junqueras ja m’agraden però quan veig la senyora Rovira estic més segur que no hi ha marxa enrere. Si voleu podeu trobar l’afirmació masclista, però quan les dones virtuoses d’un país es calcen els pantalons és que s’ha acabat el bròquil.

Advertisements

Un pensament sobre “Marta Rovira (el singular digital)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s