Fofó Navarro (FCO)

El gest del PSC ha fet contents molts independentistes però més aviat demostra que els socialistes treballen amb la idea que el govern no s’atrevirà a convocar un referèndum pel seu compte, per més que el president Mas digui que, si cal, no li tremolarà la mà. La tàctica de Navarro és multiplicar les contradiccions de CIU, com va fer ERC amb el PSC durant el Tripartit. El PSC ha trobat la manera de treballar per a Madrid mantenint les formes de respecte a Catalunya, i aprofitarà la indecisió del govern per alçar la bandera de la democràcia i apropiar-se-la.

L’enfrontament amb Chacón és teatre i l’objectiu és convertir el referèndum en un fangar com el de l’Estatut. El suposat desafiament del PSC al PSOE és l’últim conill eixarreït que ha sortit del barret d’il·lusionista de la Transició. Els socialistes han donat una excusa feta a mida a tots els partits. A CiU per continuar amb la política d’anar dient que fan la truita sense trencar els ous. A ERC per seguir creixent a remolc de Mas sense assumir cap risc. A ICV per tornar al discurs capellanesc, que durant 30 anys ha permès l’empobriment de Catalunya en nom de tots els grans valors humans. Al PP per mantenir la il·lusió d’un bipartidisme amb el PSOE que ja no existeix, tot atiant debats retòrics d’alt voltatge contra un enemic vençut i desorientat.

El PSC, que ha sostingut totes les impostures de la Transició, intenta ara sobreviure embolicant una mica més la troca mentre l’atur puja i els catalans més preparats se’n van a l’estranger. Navarro no té talent ni tan sols per fer de comediant però les seves actuacions distreuen les pors d’algunes persones influents que veuen el procés sobiranista com un risc personal. Per desarmar l’Estatut en temps de vaques grasses, els socialistes van tenir la gran idea de promoure el gestor José Montilla –fets, no paraules–  que va arruïnar la Generalitat. Ara que es comença a respirar un cert pànic, sembla que han decidit distreure el públic posant un pallasso al mig de la pista.

El PSC ha votat a favor del dret a decidir. I què? Si continuem marejant la perdiu, també veurem els Ciutadans votant a favor del pacte fiscal per mantenir el sou de diputat. Com és sabut, si el polític espanyol té el vici de fer les coses “per collons”, el defecte del polític català és donar peixet eternament. Navarro fa el pallasso mentre l’estat ens fa la guerra amb tots els mitjans que té a l’abast. Potser el que passa és que, com que Espanya no ens pot enviar els tancs –perquè necessitaria l’autorització de Berlín i Europa no està per aquests trasbalsos, ni els Estats Units encara menys– utilitza el recurs del circ. Navarro és el Fofó amb sabates grosses que Madrid ens envia per evitar que passem el Rubicó. L’estratègia és tan sòrdida que precisament per això podria tenir èxit.

Al capdavall els espanyols sempre ens han sotmès a còpia de fer-nos abaixar el llistó. Ara que no ens poden bombardejar, però, potser seran ells i els seus pallassos que tocaran fondo abans que nosaltres.

 

Advertisements

Un pensament sobre “Fofó Navarro (FCO)

  1. Que sigui això que dieu, és molt probable.
    Vol dir també que, també probablement, entre part dels seus votants comença a haver-hi certa incomoditat, a defensar la posició de l’Estat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s