Barbes (Avui)

Des que he començat a sortir a la tertúlia del Daniel Diumenjó que no paro de
trobar-me mares i noies, i fins i tot àvies, que em diuen amb una còmica
insistència que amb barba sóc més guapo. La veritat, no puc dir que em
sorprengui. Schopenhauer ja deia que quan veia un home amb barba li agafaven
ganes de trucar a la policia. Davant d’una bona barba les dones tendeixen a
reaccionar com nosaltres davant d’un bon escot o davant una faldilla curta –una
d’aquestes faldilles que tendeixen a tirar amunt–. Fins i tot en el cas que
l’home sigui molt lleig, una bona barba sempre torna les dones indulgents. Les
barbes atempten contra l’ordre social, per això si em criden per anar a la tele
miro d’anar ben afaitat. A més, jo no vull que les dones em valorin per la
barba. Rere una barba sempre hi ha més pa que formatge. El segle XIX, que va ser
el segle dels bordells i de la hipocresia victoriana, també va ser el gran segle
de les barbes. Els homes que volien donar una imatge de decència i
responsabilitat amagaven els seus vicis rere unes immenses barbes i es pot dir
que l’ensorrament d’Europa es va anar forjant a poc a poc d’amagat entre aquells
pèls tan respectables. Actualment les barbes de guerrer assiri ja no estan de
moda. Ara hi ha les barbes casual style d’aquests nois modernets que
sempre sembla que vagin en pijama i les barbes alopèciques dels querubins amb
veu de flauta que caminen de puntetes per semblar més alts. Cada època té les
seves barbes igual que té els seus valors predominants, però hi ha tants estils
de barbes com necessitats té la hipocresia. Hi ha la barba aparentment
bonhomiosa d’home retorçat que porta el president Rajoy i hi ha la barba de
policia nacional que llueix el Jordi Cañas. La gent que porta la barba ben
cuidada en general és gent que s’escolta mentre parla. Si la Sánchez-Camacho fos
un home portaria barba. Es pretén que la barba és signe de virilitat però més
aviat és la màscara d’una insuficiència d’algun tipus, normalment intel·lectual
o sexual. A diferència de les dones, un home només pot dir que realment ha
triomfat si aconsegueix que el seu esperit faci oblidar el seu físic. La meva
aspiració no pot ser una altra.

Anuncis

5 pensaments sobre “Barbes (Avui)

  1. Benvolgut llpv, qualsevol que sostregi l’espifia, especialment notre pauvre petit Ragueneau, que, com ja vaig dir fa temps, “terminará bailando la rumba en Cuenca”. Per cert, “sostrejar” és un mot que em recorda massa “sostreure”.

    • Aquest article krausseja més qie no sostreja però bé. El Sostres no es va inventar res. És un excel.lent representant d’un gènere, ni comença ni acabarà amb ell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s