Referèndum (FCO)

Ja he dit moltes vegades que, per més que els espanyols s’entestin a parlar de la crisi, l’únic tema d’aquesta legislatura és la celebració del referèndum d’autodeterminació. Els analistes, que estan tots una mica histèrics, tendeixen a pensar que al final no se celebrarà i que el president Mas i l’Oriol Junqueras cauran en la negra temptació d’autosabotejar-se i de convertir el procés en una opereta. Evidentment, hi ha el risc que tot acabi com si fos una paròdia del 6 d’octubre. Però em sembla que el nerviosisme fa que molts analistes projectin en el govern totes les seves temences i frustracions.

Si els espanyols no tanquen el president -Déu no ho vulgui-, el referèndum se celebrarà. La declaració de sobirania pactada entre CiU i ERC està redactada amb una prosa lamentable, però té una cosa bona i és que ha obligat tots els partits a posicionar-se. Mas i Junqueras han fet bé d'”equivocar-se” marcant l’Estat com a horitzó, ni que sigui perquè així les posicions van quedant clares. Ja vam veure com Joan Herrera es va oblidar del Dret a Decidir la mateixa nit de les eleccions. Ja hem vist com Navarro ha passat de refugiar-se en la legalitat a dir clarament que vol liderar el No a la independència. Hem vist també com Ciutadans s’ha comportat com el que és, un partit de quinquis, i ha corregut a demanar ajut al Primo de Zumosol. Si el president Mas és intel·ligent es deixarà radicalitzar per Junqueras i per les CUP i donarà corda a Duran i Lleida. El líder d’Unió cada cop està més desgastat i cada dia hi ha més gent que no comprèn com és que encara no ha dimitit de tots els càrrecs. Com més s’abraça a l’unionisme més el desprestigia. Aquest és el camí de redempció que Déu li ha reservat.

Al contrari del que diuen els diaris, l’objectiu no ha de ser aconseguir un gran consens al Parlament. El Parlament, ple de diputats porucs i engreixats per l’autonomia, és una institució tan desprestigiada com el congrés dels diputats. Les seves discussions sobre el sexe dels àngels l’única cosa que poden fer és fàstic als ciutadans que cada dia han de batallar per portar el sou a casa, tant se val quina sigui la seva posició respecte la independència. Per això, l’objectiu de Mas i de Junqueras ha de ser aconseguir fer una consulta on només hi hagi dues preguntes: o Sí o No. Tant se val el temps que triguin. El referèndum ha de ser un referèndum per constituir un Estat independent. Si surt que no, o si amb l’ajuda de Madrid els partits unionistes boicotegen la consulta, el debat serà un altre però tothom sabrà quin pa s’hi dóna i què volen dir alguns quan parlen de catalanitat i de democràcia. L’important és no afluixar, no baixar del toro ara que tenim l’animal ben agafat per les banyes. Només si el referèndum serveix per clarificar la situació, el sol fet d’aconseguir celebrar-lo i debatre com persones ja serà una victòria que es podrà apuntar tothom.

Aquests dies s’ha estrenat una pel·lícula sobre Abraham Lincoln que hauria de servir d’inspiració a Mas i Junqueras. Quan Lincoln va voler abolir l’esclavitud es va trobar que l’oposició li tirava al damunt els cadàvers de la guerra civil. Li deien que la prioritat era assolir la pau i no la llibertat dels negres. Davant la mortaldat de la primera guerra moderna l’abolició de l’esclavatge semblava un problema menor fins i tot entre els qui estaven indignats amb els fuets i les cadenes. L’oposició acusava el president d’allargar la guerra expressament. Els diputats partidaris de mantenir l’status quo deien que sacrificava la vida dels joves a l’altar d’un ideal incert, que podia tenir conseqüències apocalíptiques per la societat blanca americana. Pel que fa als representants que volien acabar amb aquella vergonya, feien moltes declaracions morals. No obstant, sempre acabaven demanant consens i solucions intermitges que postposaven el problema en nom dels pobres joves que morien al camp de batalla.

Lincoln se’n va sortir perquè es va aferrar als vots que l’havien escollit i no va parar fins que va fer entendre als polítics indecisos que l’alliberament dels negres era l’únic fenomen de la guerra capaç de justificar els patiments de la nació i de donar-li forces per afrontar el futur amb garanties. Quan hi ha una situació difícil, els mediocres es deixen dur per la por i pels interessos particulars i miren de comprar la solució més ràpida i barata; els audaços van al moll de l’os del conflicte, li claven les dents i aguanten la posició fins que els fets van posant els barruts i els covards en evidència. Si el president aguanta, tard o d’hora guanyarà. Ja vaig dir que Mas rebrà més òsties que Muhamed Alí davant de Foreman. Però que pensi que aquest referèndum, perquè serveixi d’alguna cosa, no només ha de permetre votar els vius. En aquest referèndum votaran els catalans que ja no hi són i els catalans que encara han de néixer. Per això Mas i Junqueras s’ho han de prendre amb filosofia. Han de resistir i sota cap concepte no han d’abaratir la solució com proposen aquests líders polítics i aquests grans columnistes que, passi el que passi, formen part d’un món que ja és història i que ens vol fer morir amb ell.

Advertisements

3 pensaments sobre “Referèndum (FCO)

  1. Benvolgut Enric,

    Quan s’estreni la pel·lícula de Spielberg sobre Lincoln, veuràs com els unionistes espanyols faran servir la seva figura com a paradigma de la lluita contra el secessionisme: l’home que no va dubtar a anar a la guerra per preservar la unitat nacional. M’hi jugo una ronda de cerveses.
    D’altra banda, jo crec que el gran referent, en una situació com l’actual, hauria de ser FD Roosevelt. Et deixo alguns fragments escollits del seu discurs d’investidura, on es parla de crisi econòmica i ètica, d’atur i de crisi bancària, i crec que, cap al final de tot, també pot servir com a comentari al teu post sobre la corrupció —ètica, sí, però el que ens cal ara és acció:
    “This is preeminently the time to speak the truth, the whole truth, frankly and boldly. Nor need we shrink from honestly facing conditions in our country today. This great Nation will endure as it has endured, will revive and will prosper. So, first of all, let me assert my firm belief that the only thing we have to fear is fear itself—nameless, unreasoning, unjustified terror which paralyzes needed efforts to convert retreat into advance. In every dark hour of our national life a leadership of frankness and vigor has met with that understanding and support of the people themselves which is essential to victory. I am convinced that you will again give that support to leadership in these critical days. […] A host of unemployed citizens face the grim problem of existence, and an equally great number toil with little return. Only a foolish optimist can deny the dark realities of the moment. Yet our distress comes from no failure of substance. We are stricken by no plague of locusts. Compared with the perils which our forefathers conquered because they believed and were not afraid, we have still much to be thankful for. Nature still offers her bounty and human efforts have multiplied it. Plenty is at our doorstep, but a generous use of it languishes in the very sight of the supply. Primarily this is because the rulers of the exchange of mankind’s goods have failed, through their own stubbornness and their own incompetence, have admitted their failure, and abdicated. Practices of the unscrupulous money changers stand indicted in the court of public opinion, rejected by the hearts and minds of men. True they have tried, but their efforts have been cast in the pattern of an outworn tradition. Faced by failure of credit they have proposed only the lending of more money. Stripped of the lure of profit by which to induce our people to follow their false leadership, they have resorted to exhortations, pleading tearfully for restored confidence. They know only the rules of a generation of self-seekers. They have no vision, and when there is no vision the people perish. The money changers have fled from their high seats in the temple of our civilization. We may now restore that temple to the ancient truths. The measure of the restoration lies in the extent to which we apply social values more noble than mere monetary profit. Happiness lies not in the mere possession of money; it lies in the joy of achievement, in the thrill of creative effort. The joy and moral stimulation of work no longer must be forgotten in the mad chase of evanescent profits. These dark days will be worth all they cost us if they teach us that our true destiny is not to be ministered unto but to minister to ourselves and to our fellow men. Recognition of the falsity of material wealth as the standard of success goes hand in hand with the abandonment of the false belief that public office and high political position are to be valued only by the standards of pride of place and personal profit; and there must be an end to a conduct in banking and in business which too often has given to a sacred trust the likeness of callous and selfish wrongdoing. Small wonder that confidence languishes, for it thrives only on honesty, on honor, on the sacredness of obligations, on faithful protection, on unselfish performance; without them it cannot live. Restoration calls, however, not for changes in ethics alone. This Nation asks for action, and action now.

  2. El referendum serà un acte de sobirania, potser el més primigeni que hi pugui haver, sigui quin sigui el resultat, espanya, no el podrà ignorar. Aquesta és la força del referendum, la seva celebració no el seu resultat.

  3. A tots ens costa entendra aquest procés. Em sembla que com jo, molta gent s’ha imaginat el dia després; com ho celebrarà i amb qui, què és el primer que dirà i fins i tot de quí es recordarà aquell dia. Ara bé, dubto que hi hagi una sola persona que sigui capaç d’afirmar que aquest procés cap a la independència aniria d’aquesta manera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s