Corrupció (Singular Digital)

Com era previsible els espanyols estan mirant de convertir la corrupció en el gran tema de la política catalana. Després d’haver engreixat durant 30 anys una elit servil i mediocre per controlar el país ara intenten destruir-la amb els mateixos mitjans que van servir per consolidar-la en el poder. L’objectiu és decapitar políticament el país i enverinar-lo amb la socialització de l’enveja. Es pretén donar la imatge que una Catalunya independent seria com Sicília, quan justament la manera d’evitar que Catalunya acabi com Sicília, o com els altres territoris de l’antiga corona d’Aragó, és que assolim la independència.

Cada vegada que sento la paraula corrupció penso en Helmut Kohl. El mandatari alemany va ser descavalcat per un cas de corrupció, però pel camí va unificar Alemanya i va donar una altra oportunitat a Europa. Kohl és l’exemple que la política és un art i que posa a prova tots els límits. La política dóna als homes l’oportunitat d’escampar el Bé com cap altra activitat, per això és una professió tan noble. A l’hora, però, exigeix un compromís moral altíssim als seus líders. Els demana que s’arremanguin i que s’empastifin gairebé fins al límit de l’autodestrucció, i que tinguin prou cultura per saber què poden sacrificar i què han de protegir per acomplir els objectius que persegueixen.

La corrupció és l’argument dels demagogs. És l’obsessió dels polítics que no tenen projecte ni ideals, i dels corbs que viuen de les febleses de la seva societat i que per això mateix l’odien. La corrupció és un tema d’homes sense imaginació, amb cara de llaga d’estómac i aquest racionalisme de bloc de Bellvitge que gasten figures com l’Arcadi Espada, el Jordi Cañas o el Francesc de Carreras. En la dotzena d’anys que fa que escric n’he vist de tots colors i l’experiència em diu que quan algú comença a obsessionar-se per la corrupció o bé és que s’ha venut o bé és que està a punt de fer-ho.

El fet que les mateixes figures que van ser encimbellades des de Madrid ara siguin arrossegades pel fang dóna una idea de quines són les bases del sistema. Vivim en un país on és fàcil veure qui és la prostituta i qui el xapero. Es parla de la trama catalana, però la trama catalana no deixa de ser una subdelegació de la gran trama espanyola, igual que la Generalitat fins ara no ha sigut res més que una gestoria de l’Estat, per això alguns analistes dubten que els seus representants es mantinguin ferms en el propòsit d’organitzar un referèndum.

Totes les societats porugues s’estanquen i acaben devorades per la corrupció. Això és així pel mateix motiu que un ciclista ha de pedalar per mantenir dreta la seva bicicleta. És un lloc comú que la manca de poder corromp més que el poder mateix, i els països del Mediterrani en són una bona prova. La corrupció sempre és fruit de la impotència, és el detritus que generen els covards quan s’amorren a la mamella per xumar de la injustícia. Si parlem de corrupció, jo he de dir ja estic tip que entre els immigrants professionals i els catalans covards, que prefereixen robar abans que lluitar per alliberar Catalunya, saquegin casa meva una generació rera l’altre.

La corrupció comença quan el rei amenaça l’editor més important d’aquest país per dir-li quina linia ha de seguir el seu diari. La corrupció comença quan pagues els articulistes no en funció dels lectors que són capaços de tenir, sinó segons les seves opinions polítiques. La corrupció comença quan sacralitzes una Constitució pactada a punta de pistola, o un federalisme esotèric que des del segle XIX ha fracassat en tots els seus intents d’articular Espanya. Però fem el favor de no criticar la corrupció. Encara que el ministre Morenés tingui un gran currículum com a empresari armamentístic i el pressupost de Defensa es mantingui intacte, com si no existissin retallades.

Utilitzar el problema de la corrupció per enverinar debats polítics que han d’afectar generacions futures és una estratègia que només poden pensar i sostenir cervells corruptes. La corrupció ha sigut sempre, juntament amb el federalisme, el tema preferit dels qui no tenen arguments per defensar la unitat d’Espanya i dels qui, en el fons, no tenen el valor que cal per defensar la llibertat de Catalunya. Ara veurem aparèixer fanàtics que prefereixen destruir-ho tot abans de veure una Catalunya lliure, perquè saben que no són res sense el seu odi al país que els alimenta. Jo trobo que diu molt dels catalans que encara no siguem Sicília. Maquiavel va escriure: quan conquereixes un país l’alternativa a matar els seus habitants és instal·lar-hi una elit corrupte. A Catalunya, per reacció a aquesta corrupció destructiva i colonitzadora, hem generat una hipersensibilitat moral que fa que els polítics i els intel·lectuals parlin molt d’ètica però que després amb prou feines distingeixin el moll de l’òs dels problemes d’entre la seva pròpia faramalla discursiva, plena d’autoenganys i falsament idealista. Superar aquest trauma també formarà part del procés d’independència. Sort que Pedro J. ens paga el psicòleg.

Advertisements

2 pensaments sobre “Corrupció (Singular Digital)

  1. Si d’acord Enric, que la corrupció de la política catalana es utilitzada contra Catalunya pels de cara de llaga estomacal (bona imatge, si senyor!). D’acord també que la corrupció comença i s’estén, més amb la manca de poder que amb el poder mateix. Jo hi afegiria que tots tenim un preu a partir del qual poden trontollar les nostres conviccions morals i ètiques. Ningú esta lliure de pecat…

    Ara bé no es tracta però d’utilitzar la corrupció com a argument contra res, sinó a favor d’un fet tan simple i senzill: amb els meus calers no vull pagar la festa a ningú. Suposo que està prou clar, no et sembla ? No vull, per exemple, que amb els meus calers es paguin els lloguers d’UDC i sous del seu personal (i potser fins i tot una suite hotelera i algunes bones companyies nocturnes…)

    Certament que cap dels xaperos oficials del regne, com Boadella, Espada, PJ Ramirez etc no ens ha de donar lliçons, però no penso pas jugar el joc de justificar el meu silenci perquè aquests imbècils bramen i vomiten. Les meves intencions son diferents i suposo que les teves també…

    Si en aquest país hi ha corrupció, políticament ben present a CDC i UDC, és perquè una part de les elits ha utilitzat la societat i el país per al seu propi benefici, personal, familiar i partidista. Tu ho saps tan bé com jo i em sembla força insostenible i fins i tot et diria que insultant que parlis d’hipersensibilitat moral quan es toca aquest tema. No, no anem per aquest camí sinó tots prendrem mal….

    De fet no crec pas que patim d’hipersensibilitat moral, sinó més aviat que igual que n’estem fins als pebrots de l’Espanya eterna, molts també n’estem fins als pebrots de veure com part de les nostres elits, no tan sols sen refot completament de Catalunya com a poble i nació, sinó que s’en aprofita escandalosament.

    Que l’Espada utilitza la corrupció present a la política catalana per anar contra Catalunya ? Doncs molt bé, jo l’utilitzaré per anar contra Espanya, que és la que ha alimentat aquesta corrupció (com tu mateix ho deixes entreveure en el teu article). Però ho denunciaré alt i clar, perquè la Incerta Gloria d’una tarda d’abril no mereix ser ombrejada per la immoralitat d’una part de les nostres elits.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s