Prim és Artur Mas (Singular Digital)

La setmana passada les autoritats madrilenyes van retre homenatge al  General Prim col·locant una placa en el carrer on va ser assassinat el  desembre de 1870, quan era president de l’Estat. Com era de preveure,  l’homenatge es va convertir en un míting a favor de la unitat d’Espanya. Fins i tot va haver alguna subtil amenaça, aprofitant el pretext que  oferia una frase famosa del militar català que incloïa la paraula “sang”. Com ja passava amb les llaunes que vam haver de sentir sobre  Josep Pla en l’època d’Aznar, els discursos sobre el General Prim que  vénen d’Espanya fan riure força, a Catalunya –encara que els catalans  importants tendeixin a riure, només,  per sota el nas.

Malgrat que als espanyols els costi de pair, les paraules no signifiquen el mateix per a tothom. Gràcies a Déu, cada tribu té la seva memòria i  els paradigmes polítics que ordenen el món van evolucionant i no sempre  són els mateixos. En l’època del General Prim, els Estats Nació  monopolitzaven la vida europea i l’exèrcit era el principal motor  econòmic dels països i un gran ascensor social. Avui els exèrcits  tendeixen a defensar civilitzacions, més que no pas fronteres nacionals, i estan formats per immigrants de les antigues colònies. El patriotisme és cultural perquè la cultura ha substituit les armes com a base dels  negocis, en els països avançats. A més, el liberalisme i el boom de la  tecnologia han obligat els Estats a cedir una part de la seva sobirania a organitzacions internacionals i regionals.

Prim, en resum, va viure en una època en la qual l’Estat-nació era  sagrat, i avui el que és sagrat és l’estat del benestar. Prim va viure  en una Europa de grans camps de batalla i d’exèrcits multitudinaris,  mentre que, en l’època actual, la defensa dels països exigeix d’altres  virtuts. Em sembla que si traduïm la situació, veurem que, ara mateix,   el polític que recorda més el general Prim, no és Rajoy, ni Aznar, ni  Rubalcaba, sinó que, oh sorpresa, és el president Mas. Prim també es va  haver d’enfrontar a una doble crisi, econòmica i d’autoritat, i també la va intentar solucionar amb una sola recepta: democràcia. El general  també rebia pressions de tot arreu: de les classes populars, que volien  anar més de pressa o que el prenien per un farsant; i de les elits, que  vivien instal·lades en la seva luxosa decadència i que es van sentir  traïdes per un membre del seu grup. Prim va intentar expulsar els  borbons d’Espanya per donar als catalans l’oportunitat de construir un  país competitiu. 150 anys després, es pot dir que les raons de Mas per  reivindicar un Estat català són ben bé les mateixes. No costa gaire  veure que, actualment, els borbons són la hisenda espanyola i la llotja  del Bernabeu.

L’altre dia Manuel Trallero em va dedicar un tuit que recollia una frase de Víctor Balaguer on el poeta deia que el seu somni era espanyolitzar  els catalans. Prim i Balaguer volien espanyolitzar els catalans, però no pas castellanitzar-los. Prim i Balaguer volien espanyolitzar els  catalans igual que avui el president Mas els vol europeitzar. Trallero  hauria de saber que, aleshores, Espanya era poc més que unes estructures burocràtiques i una noció geogràfica, com avui ho és Europa. En la  Catalunya del segle XIX, la majoria d’intel·lectuals estaven convençuts  que era possible modernitzar l’Estat d’acord amb la tradició política de la Corona d’Aragó, escapçada el 1714. És natural que llavors es cregués que la manera més efectiva d’alliberar Catalunya era expulsar els  borbons; igual que, avui, la millor manera de regenerar Espanya és  dividir-la -de la manera que avui es poden dividir els territoris  europeus.

Com em deia un amic italià, si el general Prim hagués consolidat la  monarquia d’Amadeu de Savoia la història d’Europa hauria pogut ser molt  diferent. Prim va viure en l’època tumultuosa de les unificacions  nacionals, de la mateixa manera que a Mas li ha tocat viure l’auge de  les velles nacions sense estat. El projecte polític de Prim pretenia  capgirar el fracàs de 1714, reunificant Espanya –amb Portugal, inclosa-, però a la catalana. A llarg termini, el somni del general i de Balaguer era una unió llatina de caire monetari i federalitzant, que preservés  el nord d’Itàlia de la pressió de l’Imperi Austríac i els territoris  occitans i catalans de l’expoli de París i de Madrid. Catalunya i el  Piemont, dos països petits, però industrialment forts, eren les dues  columnes sobre les quals descansava l’esperança d’una Europa del sud més próspera. Catalunya i el Piemont, aliats a través de les seves elits,  havien de ressucitar aquell espai de relacions que havia impulsat la  Barcelona i la Gènova medieval. Es tractava de lligar l’ordre polític  europeu a la geografia, i de matisar les abstraccions quadriculades de  francesos i germànics que van portar fins a les dues guerres mundials.

Amb l’assassinat de Prim, tot se’n va anar en orris. Barcelona va anar  quedant acorralada per les ideologies, i el Piemont va perdre el seu  caràcter, dissolent-se en un estat corrupte i centralista. Ara, la sort  de Mas també condicionarà el futur del mediterrani i del conjunt  d’Europa –d’aquesta Europa que no acaba d’integrar  amb prou eficàcia  les relacions entre política i territori. Precisament aquesta setmana,  La Vanguardia publica en el seu Dossier un mapa de la xarxa urbana del  continent molt interessant. Volent pintar les terres pobres de la Unió,  els il·lustradors han pintat de vermell el món que va veure ensorrades  les seves esperances amb l’assassinat de Prim. Mirint-se’l. A Pedralbes  farien bé d’observar amb atenció el mapa. Veuran que, igual que al 1870, Barcelona hi té molt a guanyar i també molt a perdre.

Pel que fa als historiadors que utilitzen Prim per fer mítings a favor  de la unitat d’Espanya, si en els seus llibres es molestessin a  transcriure els discursos en català del general correctament, sense  faltes d’ortografia escandaloses, potser resultarien més creïbles.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s