La Cup (Punt/Avui)

Els detalls més significatius del debat d’investidura es van produir  durant el discurs del portaveu de la CUP, David Fernàndez. Mentre Jordi  Cañas es va encendre, el president Mas va agrair el to de Fernàndez i el va rebatre amb un grau d’empatia que hauria estat impensable fa uns  anys. La conseqüència més positiva del resultat electoral és que ha  obligat els partits a deixar de banda el folklore guerracivilista.  Alguns tertulians atien els fantasmes del passat, però al carrer no hi  ha la divisió dels anys 30, i la memòria històrica potser aquest cop  servirà d’alguna cosa. La CUP desperta l’inconscient polític del país  més profund i democràtic, i més castigat per la repressió. La CUP ve  dels càtars, dels remences, dels segadors, dels últims defensors de la  Barcelona el 1714 i també dels carlins i els anarquistes –abans que  fossin espanyolitzats, després de l’assassinat del Noi del Sucre. Els  nois de la CUP són fills de la tradició de la defensa de la terra i, si  són prou disciplinats per no cremar-se a foguerades, tindran un paper  influent ara que els mapes i la geografia s’han tornat tan importants.  És veritat que el seu discurs antisistema costa d’empassar a les elits  europees. De fet, representen tots els valors pels quals l’Europa  colonial sempre ha tendit a mirar d’aniquilar-nos. Tot i així, Europa ja no és el centre del món, i la CUP diu veritats que podrien ajudar a  regenerar l’ànima del continent i la xarxa urbana que els estats nació  han destruït els últims 300 anys. Amb la seva memòria d’elefant, la CUP  infondrà coratge al Parlament i posarà en evidència el fals idealisme  democràtic de partits com Ciutadans, més pensats per valencianitzar el  país i per canviar els beneficiaris de la corrupció que no pas per  convertir Catalunya en Suïssa. Amb la CUP, es veurà fins a quin punt els partits d’herència comunista o feixista tendeixen a sacralitzar les  lleis. Ara sí que podem dir que ja hi som tots. El president Mas, que  representa la capacitat de resistència del país; Junqueras, que és  l’astut, i Fernández, que és el més valent de tots.

Anuncis

3 pensaments sobre “La Cup (Punt/Avui)

  1. La menció de “valencialitzar” apart de poc encertada, però bé, ja sabem que vols dir, tampoc es aplicable en aquest cas. Perque C’s pot tenir metodes semblants, pero no es un moviment que busqui el poder global, sino un moviment de disseny per recollir les engrunes electorals i burxar anímicament, un moviment a la contra. El perque no es possible una hegemonia sociològica i pertant politica del PP a Catalunya es molt llarg d’explicar, pero ja s’han adonat compte fa anys i cal apoiar altres propostes per “restar”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s