Espelmetes a Sant Churchill (FCO)

Dissabte passat, a dos quarts de dotze del matí, l’alcalde de Barcelona va  inaugurar, en un jardinet una mica entaforat i sorollós de la cruïlla de Via Augusta amb General Mitre, un monolit d’homenatge a Winston  Churchill. L’acte va ser un èxit. El jardinet es va omplir de gent i el  caliu humà matava el soroll de les botzines i dels motors dels cotxes.  Des de les finestres i els balcons dels blocs de pisos que voregen el  jardí, alguns veïns seguien la festa amb sabatilles. L’ambient era  divers, com les bufandes, que són de molts colors. Hi havia el Valentí  Puig, amb el seu aire d’au nocturna, i el Bernat Dedéu amb el seu  tiparro de colós orsià i les seves ulleres de sol de policia. A  l’homenatge s’hi van presentar mares i nens i, a primera fila, hi havia  el Lluís Prenafeta. Com que feia anys que insistia en la necessitat de  dedicar un espai a Churchill dins de Barcelona, es mirava el panorama  amb cara de satisfacció. El seu somriure tenia una espurna esmolada i  pintoresca, de gat que ha estat llençat daltabaix d’un vuitè pis i ha  caigut dret.

Després dels parlaments, en els quals va participar la besnéta del gloriós  primer ministre, va sonar un discurs de Churchill a través d’uns  altaveus. El meu discurs preferit de Churchill és un que diu: “Defensarem la nostra illa al preu que sigui: lluitarem a les platges, lluitarem a  les muntanyes, lluitarem al mar i als oceans, lliutarem a l’aire, i  lluitarem als carrers i no ens rendirem mai“. L’organització va  triar un discurs més matisat i conegut, el de la famosa frase  “només puc oferir sang, suor i llàgrimes”. El meu avi patern, que no era especialment valent, me’l recordava molt sovint. Churchill deia coses grosses, però les deia sense afectació, amb una veu  vacil·lant i rogallosa, de lleó cansat i vell, i això donava als seus  missatges una èpica casolana que tothom podia entendre. El seu estil  contrastava amb l’oratòria frenètica dels líders feixistes, i també amb  el de molts polítics actuals. Mentre escoltava la seva veu, pensava en el numeret que van muntar l’Alfred Bosch i el Joan Tardà al congrés dels diputats l’altre dia. Per acabar de fer el ridícul, només  els va faltar un megafon i posar-se un embut al cap.

Si em permeteu una comparació, Churchill també es va trobar, com es troben Mas i Junqueras, amb un entorn poc favorable i fins i tot tirant a  depriment. Churchill també estava sol, envoltat d’oficials de pa sucat  amb oli. Si Abraham Lincoln tenia raó quan deia que la virtut política  més decisiva és la determinació, Churchill n’es la millor prova. Mentre  uns s’autoenganyaven sobre el preu de la derrota, Churchill tenia  consciència del desastre que suposaria cedir a les pretensions de  Hitler. “Victory, victory, victory”, fins a tres vegades seguides va dir Churchill la paraula victòria en el discurs que vam sentir. Convençut  que un país que perd lluitant sempre torna a aixecar cap, mentre que un  país que es rendeix o arriba a pactes vergonyosos està condemnat a  l’extinció, es va posar el poble a l’esquena i va tirar pel dret.  Churchill sabia que allò que manté la corrupció a ratlla en una societat és el sistema d’esperances i de conviccions que porten les persones a  defensar una manera d’estar al món fins i tot en les lluites quotidianes més petites.

Churchill va entendre quins amors calia protegir a qualsevol preu. Coneixia les  limitacions del materialisme i del maquiavelisme que han configurat la  tradició política europea. Per això no es va deixar dur per camins  fàcils. El president Mas i l’Oriol Junqueras haurien de tenir el seu  exemple ben present, si no volen anar pel pedregar. Haurien de mirar més enllà dels seus partits, i del món oficial, podrit i espantadís, que  els ha promogut pels motius equivocats i que ara intentarà boicotejar  qualsevol tipus d’aliança entre ells. Tots dos haurien de mantenir la  calma més enllà del sectarisme i de l’excitació del seu entorn, que serà un destorb més que un ajut, perquè és un entorn forjat en el sistema  que ens ha dut exactament on som. Churchill va guanyar amb un exèrcit i  una elit decadent perquè no es va deixar contaminar pel soroll i per la por que s’escampen com el foc davant les situacions dificils. Encara més que en la  victòria, Churchill va creure en el poble britànic i en el seu dret a  defensar la seva manera d’existir davant del món.

I després encara li retreuen que begués whisky i que fumés massa puros. O que no fos prou d’esquerres. Amb tants imbècils com hi ha al món…

– Sisplau! Posi’m una mica més de JB a l’aigua, que m’agrada amb gustet.  Sap què, faci el favor de deixar l’ampolla aquí.

Dissabte pensava en tots els amics que haurien vingut a l’homenatge si no fos  que ja han marxat a viure a l’estranger. És veritat que ara no hi ha un  Hitler, però si no afrontem els anys que vénen amb coratge i decisió ens caurà al damunt del cap, com una llosa, tot el pes de la decadència  europea -a més de la mala bava corrosiva habitual dels espanyols. I  justament perquè ara no hi ha un Hitler, quedarem enterrats per sempre  més. Ni tant sols ens quedarà la modesta possibilitat de l’exili interior o de  la literatura antropològica.

Advertisements

2 pensaments sobre “Espelmetes a Sant Churchill (FCO)

  1. Altra volta brillant. I ja en van uns quants de seguits! Entusiasma i gratifica llegir gent coratjosa com tu, enmmig de tanta misèria intel.lectual i tanta decadència moral. Sempre em pregunto (ho sento…) com vas poder donar-li suport al Congrés. Ell és l’estandard d’aquest entorn pútrid del que parles, un paisatge caduc que cal superar de totes totes. Gràcies Enric.

  2. Gracies i felicitats Enric Vila. És ben lícit trobar el lloc de Churchill a la nostra història, antiga, 1714 i recent, fins avui.
    He volgut que la seva veu arribés als que no eren junt al monument i l’he tramesa per e-mail a una pila d’amics, algun dels quals cites.
    Els he dit, serà com si tinguessiu al costat un lleó i Shakespeare.
    Eduard Cardona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s