Vèncer o morir (Avui)

Si el catalanisme polític vol superar o resistir l’ofensiva de l’Estat, l’únic objectiu del president Mas i de l’Oriol Junqueras ha de ser l’organització i la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació. Els pressupostos i el reconeixement internacional són secundaris davant la necessitat de clarificar la situació política del país com més aviat millor. La possibilitat que l’Estat tanqui l’aixeta i no permeti a la Generalitat pagar les nòmines cal tenir-la en compte, però sense deixar de pensar en l’impacte que una mesura d’aquesta mena tindria en la imatge d’Espanya, i en com es pot aprofitar. La millor manera d’evitar que l’Estat enverini la vida del país és agafar el toro per les banyes. Plantejar un referèndum no és cap mesura suïcida. És l’única mesura guanyadora, i l’única manera de defensar els diversos fronts que l’Estat està obrint contra el país: el de les caixes, el de la llengua, el del prestigi internacional i el de la divisió social per raó d’origen, de llengua o de butxaca.

Fa anys que s’utilitza la càrrega suïcida de la brigada Pomorska contra els tancs nazis –una càrrega que no va existir mai– per espantar els polítics catalanistes. Curiosament no es parla mai d’una altra càrrega, aquesta real, que la cavalleria polonesa va dur a terme en el setge de Viena de 1683, contra l’exèrcit turc. En aquella ocasió, la capital de l’Imperi Austríac semblava condemnada a caure davant l’immens i paquidèrmic exèrcit de la mitja lluna, constituït per més de 150.000 homes. Els defensors donaven per perduda la ciutat, quan 14.000 hússars liderats pel rei de Polònia van trencar les files turques i van capgirar la situació. Veient com actua l’Estat, trobo que l’escenari recorda força aquest episodi. O també recorda aquell famós  combat entre Foreman i Muhamed Alí, The Rumble in the jungle. Alí es va passar els assalts encaixant bufetades a les cordes fins que, al final, Foreman es va esfondrar de cansament i Alí encara es va poder estalviar un últim cop de puny que ha passat a la història. Potser no n’hi haurà prou amb un referèndum. Però guanyarà qui tingui més ànima, més ganes de viure, més fe en la democràcia i en el futur del seu país.

Advertisements

3 pensaments sobre “Vèncer o morir (Avui)

  1. El darrer paràgraf el trobo inintel.ligible. ¿Qui representa qui, en les comparacions? No em queda clar. L’única cosa que n’entenc, del paràgraf, i hi estic d’acord, és l’última frase.

  2. CERT,AQUELLA FAMOSA CARAGA,NO VA EXISTIR,PERO……LA POR ES LLIURE,I ELS DEIXEBLES DE GOEBELS,LA FAN SERVIR SENSA CAP MENA DE DIGNITAT. FINS EL SRO.LARA,QUE JA ES DIR,HA TINGUT QUE PARAR ELS PEUS,AL SEU ENTUSIASTA DIRECTOR,”LA RAZON”,,QUE VA CONFONDRE EL REGNE UNIT,AMB LA ALEMANYA NAZI…….SEO.MARUENDA,NO LI FAR VERGONYA,TANTA INCULTURA?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s