Generositat amb el país (el singular digital)

Em fa l’efecte que la pedra de toc del procés que tenim davant no serà tant la convocatòria del referèndum com la gestió de la fractura que genera tot procés d’independència. El problema que ens han deixat les eleccions no és la fragmentació del parlament ni la suposada feblesa del govern. Tenint en compte les decisions que s’han de prendre i el marge que hi ha per prendre-les, la davallada de CiU aportarà més matís que no pas caos a la política de la Generalitat. Justament perquè tots els partits estan en condicions de pressionar, si el president té les idees clares i una mica de cintura, la fragmentació del Parlament donarà al Dret a Decidir una aureola de legitimitat que no hauria tingut amb una majoria excepcional de CiU.

El problema que tenim no és la feblesa del govern, és que l’independentisme hauria d’ampliar la seva base electoral i que, per aconseguir-ho, per acabar de convèncer els que no ho tenen clar, haurà de demostrar una mica de grandesa. Com diu l’Albert Sánchez Piñol, hem desembarcat a Normandia i hem aconseguit prendre la platja, però hem patit un cert desgast i encara queda molta guerra per davant. Ara que la victòria depèn més de nosaltres que no pas dels espanyols, els partits sobiranistes farien bé de recuperar el control del temps i evitar enfangar-se en debats de caire autonomista o deixar-se intimidar per la mala bava dels diaris. ERC hauria de refredar l’ambient i no deixar-se dur per la inseguretat intentant demostrar compromisos amb el país i amb les esquerres que la dinàmica política ja els donarà l’ocasió de demostrar. Només el gir que ha fet La Vanguardia respecte Mas ja ha deixat clar fins a quin punt la pujada dels republicans era necessària per superar l’Status Quo i per portar el procés fins a bon port. Duran i Lleida tampoc no ha de preocupar, com més parla més importància dóna al president. I més l’acosta al poble.

En aquest sentit, Mas hauria de ser tan generós com sigui possible amb els partits d’esquerra que defensen el dret a decidir, si pot ser sense deixar de quadrar els números, però sense convertir això en un escull insalvable. L’important és que els dos primers partits del Parlament deixin clara la necessitat de superar el marc autonòmic i que expliquin als votants d’Iniciativa i del PSC que la millor política social és la independència. Mas i Junqueras han de tenir clar que se’ls ha votat perquè garanteixin la celebració d’una consulta en les millors condicions possibles, no perquè es desgastin discutint sobre com s’administra la xocolata del lloro. La clau és que siguin capaços de simbolitzar la capacitat de col·laboració dels partits catalans, més enllà de les ideologies. La resta és anècdota que passa, ecos del galliner autonòmic que el país ja ha començat a deixar enrera. Com més capacitat de col·laborar demostrin tenir Mas i Junqueras, i com més generosos siguin l’un amb l’altre, més brillant serà la imatge d’unitat dels catalans i més possibilitats hi haurà que tard o d’hora poguem destapar el cava.

Sembla que els votants s’han volgut assegurar, abans d’emprendre l’aventura, que podien confiar en els seus dirigents polítics. Tenint en compte la història que hem tingut, no crec que ningú els ho pugui retreure

Anuncis

2 pensaments sobre “Generositat amb el país (el singular digital)

  1. Perdoneu. Comenceu el tercer paràgraf dient: “En aquest sentit, Mas hauria de ser tan generós com sigui possible amb els partits d’esquerra que defensen el dret a decidir”.

    La construcció “tan… com sigui possible” em sembla que no s’havia dit mai. Sempre havíem fet una construcció molt més fàcil de dir, més expressiva i més fidel al que es vol dir: “Mas hauria de ser tan generós com pugui…”.

    Desgraciadament, aquesta mena de construccions tan recargolades és molt general en la premsa, avui. Altres exemples equivalents: “Cal fer-ho tan aviat com sigui possible / Cal fer-ho tan aviat com se/es pugui”, “Ho van lligar tan fort com va ser possible / Ho van lligar tan fort com van poder”, “Ho farem tan bé com sigui possible / Ho farem tan bé com podrem”,…

  2. Perdoneu. Se m’ha escapat una incoherència de temps verbals.

    El que havia d’haver proposat és: “Mas hauria de ser tan generós com pugués…”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s