Mas i Junqueras

Aquesta obsessió per fer entrar ERC al govern m’ha semblat patètica, pròpia del pais de cagats que som. Si Mas va fer el primer pas sincerament el que ha de fer és seguir endavant i no deixar-se acollonir pels articles que escriuen les quatre mòmies de sempre en els diaris deficitaris espanyols. Ja vaig dir, quan vaig anunciar el meu vot per Mas, que el problema de Catalunya és que l’ocupació ens ha fet malaltissament desconfiats. Durant la campanya, Mas va dir que els catalans havíem de creure en nosaltres mateixos fins i tot si aquesta vegada no ens en sortíem. Aviam si aquesta fe que ens demanava ara li haurem d’anar a reclamar a ell. Hem guanyat. Tothom que tingui dos dits de front pot entendre que la clatellada que s’ha clavat Mas va molt més enllà del que es podia exigir a un líder polític. Qualsevol persona que no sigui imbècil de matar és capaç de veure que els vots que ha perdut CiU no fugien de Mas, sinó de la història, i dels dimonis amb els quals ha hagut de ballar el president per poder posar la independència en el centre del debat.

Un amic que és un gat vell, em va dir fa uns dies que estava convençut que passaria alguna cosa que donaria un tomb al panorama. Bé, ja ha passat. El problema és que no l’hem sabut interpretar perquè hem perdut l’olfacte a còpia de menjar-nos la gasòfia que ens serveixen de Madrid. Mas no ha fracassat, han fracassat algunes elits del país que volien utilitzar la força de la gent pels seus interessos egoistes. Mas ha imposat la seva idea i ara no tant sols té la presidència assegurada sinó que tindrà el suport indispensable per portar a terme els eixos bàsics del seu programa de govern. Quan Mas va començar la seva carrera política era un ninot més, i ara és un líder que ha sobreviscut a la seva circumstància. Només un polític tan fort i tan exigent amb ell mateix podia tractar amb el
Minotaure i sortir viu del laberint. En el fons, el poble l’ha salvat. El poble i l’Oriol Junqueras, que és astut i molt llegit, no s’ha deixat pendre el pèl.

Si ERC hagués entrat al govern, la Generalitat s’hauria convertit en una ratera. La demagògia espanyola, que juga amb el patiment dels més desfavorits, hauria aprofitat la crisi per empastifar-ho tot com ha fet sempre. Ara, l’independentisme és hegemònic al govern i a l’oposició, a l’esquerra i a la dreta. Si jo fos Mas, li donaria al Junqueras un megafon perquè sortís a cridar contra les retallades i després me l’enduria de gira pel món a explicar que volem ser un Estat Independent, si pot ser dins de la Unió Europea. Tenim l’oportunitat de redimir la nostra història i en comptes de queixar-nos hauríem d’estar contents. Mas ha de domesticar la dreta, i Junqueras ha de civilitzar l’esquerra. Només entre tots dos podran curar les ferides de tants segles de conflicte entre l’oligarquia i el poble menut.  En un moment tan delicat, no es podia deixar els desfavorits en mans d’un irresponsable com l’Herrera, i encara menys a un partit d’incendiaris com és Ciutadans. Preocupar-se pels interessos de partit és una mesquinesa inútil perquè quan es transformi el marc polític canviaran les perspectives, i no sabem com es repartiran els premis, ni com es recomposarà el sistema de partits.

Si no badem, jo crec que Mas farà la independència, i que el Junqueras podrà ser el primer o el segon president de l’Estat Català. No hem de patir pels analistes que diuen que Mas està acabat. Si Mas hagués capitalitzat el vot d’Esquerra ara el compararien amb Moisés o amb Adolf Hitler, i en mans dels qui li han fet la campanya amb el toc del càlcul i de carrincloneria habitual tindria molt menys marge d’actuació. A més, amb l’independentisme al govern i a l’oposició, la claveguera de l’Estat tindrà més feina i la xavacaneria dels líders unionistes serà més notòria del que ho ha sigut ja durant la campanya electoral. Mas, Junqueras: com va dir Cruyff, sortiu i divertiu-vos. Nens i nenes no us poseu histèrics. Els electors han dit que cal flexibilitat en els temes ideològics per poder jugar ben fort en els temes de país. Amb dos líders polítics entenent-se, la nostra història serà més elevada i més bonica, i aquest puro que ara ets fumes, Pedro J., ben aviat te’l podràs fotre encès pel cul.

Anuncis

65 pensaments sobre “Mas i Junqueras

    • Albert, si hi torna a haver eleccions penses tornar a votar SI? Enric, n’estas segur de que tots aquests catalans de professió “independentista” es mereixin en Mas, en Junqueras i ser independents?

      • Josep, si CiU i ERC no tiren això endavant i cal tornar a convocar eleccions perquè el Govern no pot governar, jo votaré a qui cregui que té el millor full de ruta cap a la independència. Malauradament, SI ja no es tornarà a presentar. Per mi SI era la millor opció a les passades eleccions del 25N i no m’arrapenteixo d´haver-los votat. Que només fóssim 46,000 els que els vam votar i no entressin al Parlament no vol dir que no tingui raó. El bon vot, i el vot útil, per mi, no és aquell que guanya, o que entra al Parlament. És aquell que, en consciència i honestedat, representa la millor opció a cada moment donat. Per mi, SI era la millor opció. Ja veus tu com grinyola CiU amb el Duran, i ja veurem quins pressupostos aproven amb ERC…

  1. Molt bon article Enric.
    Feia falta un article així… una nova manera de veure les coses, sense la contaminació acústica i la mateixa música que ens arriba des de tots els racons.
    L’he fet llegir a molta gent. Amb articles com aquest també s’aixeca el país.
    Gràcies de nou, i enhorabona per no deixar-te endur pel tsunami.

  2. El consell de Cruyff és molt maco, perquè els culés el recordeu per Wembley. Per desgràcia mai ens heu explicat què va dir abans de la final d’Atenes. Em jugaria alguna cosa a que va dir el mateix…
    Per cert, si escrius això a sou d’algú és lamentable, però encara ho seria més si realment penses el que has escrit. La teva capacitat lógico-deductiva sembla haver patit algun tipus d’espoli…

  3. M’encanta! El que hauriem de fer tots és llegir-te cada dia per no defallir. Quan tothom té una mateixa idea…PAM! el teu article i tornem a confiar en el país!!

  4. Bé, potser sí que Déu s’ha girat cap a nosaltres i ens mira amb amor i complaença. Potser sí que aquesta teva anàlisi, és bona, la veritat és que li trobo molt, de bona, però és que necessita tanta confiança no ja amb en Junqueras, sinó amb tota la gent del tripartit que encara manen a ERC, que tremolem de pensar en la seva possible deslleialtat i que aquesta anàlisi que és teva, no sigui la seva. Esperem que Niké, sigui la nostra aliada.

  5. M’ha agradat molt el teu article i la Rosa Maria si diu que te desconfiança perquè hi ha gent del tripartit imaginis la desconfiança que i deu haver esquerra amb el Sr. Durant i altres perles.

  6. Per fi un article positiu en l’anàlisi del que ha passat amb i després de les eleccions. Si us plau feu-l’hi arribar en Mas i en Junqueras. Jo vaig votar en Mas, per primera vegada a la meva vida CiU, traint a les meves idees d’esquerra per tal de que tingués el màxim de suport possible, tot i que no estic gens d’acord amb la política de retallades que ha seguit fins ara. Tampoc m’oblido de la traïció quan va anar a pactar amb en Zapatero passant per sobra de tothom. Es la primera vegada a la historia de la nostra democràcia que tenim la oportunitat real de fer el camí que volem, tant de bo no ens decebin per que em sembla que entraríem en una depressió col·lectiva difícil de superar.

  7. Els catalans sabem el que volem, i no portem nomes 1 any lluitant, tenim una llarga historia de lluita, però una lluita molt culta sense violència, el que ens passa a tots es que no creiem amb aquesta casta política que hi ha al poder.
    Es una casta (generalitzant a tots els partits catalans i espanyols) que no vol el poder per dirigir un país sinó per enriquir-se. Diuen una cosa a la campanya electoral simplement per que els botin però quan tenen el poder no hi ha cap prima que reguli la viabilitat de vot al partit, es a dir el % de mentides que ha dit per guanyar-se el bot.
    Fem les coses be, eliminem la casta política que s’aprofita de tots nosaltres i enfoquem al nostre destí i continuem escrivint la historia de Catalunya.
    mireu el link que deixo:

    • És molt bonic el vídeo, però si has estat algun cop a Suècia podràs veure com la increiblement gran majoria de la gent tenen una actitud i una cultura en la que aquests valors de “austeritat”, de senzillesa i de compartir estan ben arrelats a tot arreu de la societat, tant polítics com la resta de mortals. La diferència entre aquí i Suècia no és tant el sistema polític sino la cultura i els valors de les persones. Al punt al que vull arribar és que si, la classe política pot estar feta una merda, però la resta també, una mica d’autocriticisme però no tant sols apuntat als polítics sino a tota la societat, que és fàcil apuntar a un culpable clar però aquí tots coneixem gent que no son polítics i s’han aprofitat del sistema i no se’n en penedeixen pas… per a mi la diferència és la cultura i els valors.

  8. Molt d’acord. De qualsevol manera la postura d’ERC és molt còmoda. Estar a veure-les venir i si quelcom surt malament ells no hi eren. Avui Mas ha dit que si ha de governar sol ja ho farà, però el procès de la consulta s’allargarà. És una mica de xantatge? No ens interessa que la cosa s’allargui. Potser algú (l’ANC) l’hauria de convècer?

    • D’interès n’hi ha hagudes més, però aquesta posa de bones. I ho fa intel·ligentment. M’encanta quan diu:
      “Mas ha de domesticar la dreta, i Junqueras ha de civilitzar l’esquerra”.
      I és cert que, alhora que fan el camí cap a la llibertat, hauran de fer això. Va plegat.

  9. Si, però no. Dins d’ERC existeix un gens d’odi cap a CIU que no es dóna al revés, i això em fa pensar en el pitjor dels escenaris. Ho sé perquè també he viscut aquest odi dins meu. Jo també sóc responsable del tripartit. L’any 2003 vaig votar ERC perquè em van fer creure que votar CIU era dolent. Que el Pujolisme era la pesta negre de Catalunya i calia trencar amb els 23 anys de govern. Quan voto CIU, aquest sentiment no el tinc cap a les altres formacions nacionalistes, tot el contrari, festejo el seus bons resultats. Per què ens passa aix? `Menstre existeixi aquest resentiment d’uns cap als altres, serà difícil de tirar endavant.

    • Et podria explicar que a un regidor d’ERC del meu poble li van punxar les rodes del cotxe tres vegades, tot apunta que va ser gent de l’entorn de CiU. No és odi, no, són interessos. També a una regidora dERC d’un altre poble li va passar el mateix desprès de deixar-los fora del govern municipal. Encara hi ha molt caciquisme territorial a CiU. Simplement és així. És una constatació. Aquests fets almenys són per estar dolguts, no?.

  10. Sr. Enric Vila, gràcies per les seves reflexions i felicitats per aquest escrit. Sóc un votant d’ERC que té claríssim que ens hem de quedar a la oposició, perquè així tots plegats serem més forts.

  11. Estic d’acord amb l’anàlisi, però em fa patir l’oportunisme i la venalitat de Duran i Lleida. Espero bé que dins de CiU se’l tingui controladet.

  12. En efecte, ahir a Sabadell van fer Oriol Junqueras líder de l’oposició, i avui s’ha refermat en el càrrec per incompareixença de l’aspirant. Que en Mas-Colell i l’Elisenda Paluzié es reuneixin a veure com poden fer quadrar el pressupost. Veus, Enric, avui seré una mica menys lògic i em donaré el gust de dir el que sentim, i no el que convindria dir. Mas ha vist per fi que, faci el que faci, és home mort. I encarar-te a la mort física (com Mas ha hagut de fer de manera crua i reiterada en l’últim any) és el que et permet convertir-te de debò en heroi. Recordeu el que deia en Josep Anton Fernàndez: “No ens podem morir ni ens poden matar perquè ja estem morts. Ens han matat unes quantes vegades. En cert sentit som morts en vida. Naturalment que és una boutade, però estic parlant del desig d’arribar a una existència plena i legítima que només la donen els Estats propis. Si estem preocupats perquè ens reconeguin i retornar a la normalitat és perquè ser un vampir és una maledicció. Hem de ser molt tossuts i insistir. No podem deixar d’insistir fins a arribar a existir.”
    http://malestar.wordpress.com/2009/01/18/entrevista-dada-castells-a-lavui/

      • En menys d’un any, Mas ha perdut el seu pare i la seva germana.Fa quatre anys, la seva dona va ser operada de càncer de mama. Quan algú ha sentit la mort real tan a prop, la metafòrica (tots aquests qualificatius de cadàver polític, aquests advertiments que camina cap al suïcidi, etc.) esdevé irrellevant, flatus voci. A Mas intentaran clavar-li tota mena de ganivets a l’esquena, però crec, imagino i, en el fons, desitjo que es mantingui ferm perquè, en el fons, si ja s’ha marcat ell mateix la seva data de defunció (al final d’aquest mandat) i, més encara, si ara el titllen de cadàver ambulant, com el poden tornar a matar? I per això la seva fermesa, si, com desitjo, es manté contra tota lògica partidista, despertarà les ires més enceses que et puguis imaginar. Per primera vegada, els catalans, morts i enterrats tantes vegades des de fa tres-cents anys, tindrem un president a imatge i semblança nostra: mort i enterrat, sí, i que encara s’aixeca, per més cops de pala que li clavin. I per això molesta, fa nosa a les elits, que no volen veure que ells també són cadàvers ambulants.

      • El millor del cas és que fins i tot el nostre partit ètnic espanyol, Ciutadans, és efectivament nostre! Per això els d’UPyD el rebutgen, i per això els electors catalanoespanyols o hispanocatalans rebutgen UPyD i en canvi impulsen Ciutadans: en el fons ells també se saben diferents. We are the dead, deia Orwell. I volem existir. I haurem d’insistir molt per existir.

      • Mal em pesi, Ciutadans es el partit que els espanyols haurien de tenir en una Catalunya independent. El problema es que encara no ho som. (Paciencia).

  13. Per un articulista veure que tots els comentaris et són favorables deu ser d’una gran satisfacció; una gran satisfacció si tan sols es pretén ser un simple articulista i prou. Però i ser un bon analista, no polític (que és una petita part de la sociologia); si no sociològic? Això ja és tot una altra cosa. En el teu article et vantes d’haver votat a CiU, ens podries dir el perquè? A un partit se’l pot votar per molts motius, si no es diu el motiu no es ve a dir res. Quan es diu el motiu, es veu la coherència, o no, del votant. Tots aquestes explicacions referents a que ERC no cal que entri al govern, també s’haurien pogut fer amb el “tripartit”, en cavi tothom va trobar normal que hi entrés (ara no cal esplaiar-se amb la responsabilitat d’ERC de com va quedar la Generalitat d’endeutada, ja s’ha dit abastament). No creus que és un motiu que els impedeix entrar a formar govern? L’ERC actual (que entre ells s’han mossegat com a gossos rabiosos), quina és exactament, la de l’època del Sr. Barrera, la del Sr. Colom, la del Sr. Carod-Rovira, la del Sr. Puigcercós, o la del nouvingut Sr. Junqueras? No creus que en aquestes eleccions molts “independentistes” han anat a votar con si fossin unes eleccions catalanes normals, i d’això del camí cap a l’estat propi, n’intueixen les dificultats del procés per arribar-hi, i que és més difícil que la consecució de la independència en sí? No creus que aquests “independentistes” tant els votants com els líders polítics davant d’una informació del “Mundo” s’han deixat influenciar, han fet comentaris i han pres decisions com uns espanyols més, i que l’han considerat un diari seriós? Hi Ha moltes més consideracions a analitzar, però no és el lloc adient; però he de dir-te que m’ha decebut el teu article, segons el meu punt de vista, ajudes a la confusió.

  14. Em sembla un molt bon analisi. Comparteixo l’actitud i l’aposta per la valentia. Tot i així, quan parles del moment d’anar a defensar l’estat propi a la UE considero que un govern fort amb dos homes forts com Mas i Junqueras, podria facilitar la defensa i ser major garantia, d’un nou camí que no s’albira gens senzill.

  15. Per fi es comença a entendre el que està passant i es comença a reaccionar amb el cap fred per part de la gent de CiU (entenc l’estat de xoc després de diumenge, molts d’Esquerra tampoc ho esperàvem).
    L’independentisme ha guanyat en unes eleccions que ha anat a votar un 70% (també al Baix Llobregat). Ara és més tranversal i lidera el centre dreta i el centre esquerra. I té el noble objectiu de portar al país a la llibertat. I cal que els dos partits, govern i oposició garanteixin que serà així: i això ja està garantit a dia d’avui!
    No interferim més entre en Mas i en Junqueras. Crec que ambdós són els liders que ens calen per pilotar aquest procés, fem-los confiança. Diumenge passat, el 58% de la gent va votar algun dels partits que vol la independència. Confiança i que aquests dies els liders de CiU i Esquerra treballin en com fer-ho possible. I a entrar a Govern, si van mal dades de veritat (que segurament serà així) aleshores caldrà entrar-hi i fer un govern d’unitat nacional amb tots els partits que estiguin per la llibertat de Catalunya.

  16. Hi ha poc sentit de democràcia pel que es veu. Fins que no s’entengui que la majoria absoluta no et dona la potestat de trepitjar als demés no hi haurà comentaris sensats. Si es vol avançar cap a una societat, com el seu nom indica, ha de ser consensuat. És evident que el qui tingui més força és el qui ha de posar les propostes sobre la taula, si la gent les ha votat és perquè creuen que són bones, així doncs és l’encarregat de convèncer al demés i de derivar a una idea comú. De ben segur que aquests dirigents tant encorbatats bé ho fan a les seves empreses.
    Dir que en 300 anys no s’ha buscat la llibertat del poble i que en un any s’ha forjat la idea em sembla una broma de molt mal gust, m’he sentit ofès, sincerament.
    Fa molts anys que s’hagués pogut posar el tema sobre la taula amb tantes majories absolutes d’en MH President Pujol i, entenent la democràcia com veig que ho fa la gent, ens hagués pogut donar la independència, o és que ara són més sobiranistes que llavors? Ara ja toca? Des de que tinc memòria, hi han hagut vàries oportunitats per assolir la sobirania de la política catalana, per tant votar CIU és no tenir memòria. Tampoc és just sortir al carrer i després tornar-lo a votar. No és just deixar-se aixecar la camisa pensant que ens fan un favor. Serem un poble just quan exercim una democràcia plena, deixem d’escombrar cap a casa i compartim el carrer. No parlo de comunisme, sinó de respecte i comprensió al teu veí.

  17. fa temps que dic el mateix, es veu que la gent ja ha oblidat les picabaralles del tripartit o com es va treure allò de Perpinyà per dinamitar en Carod. Sempre he desitjat aquest pacte però ara no podem arriscar-nos a una lluita entre Huguet i la duraneta per exemple. Ara les coses s´han de fer amb estratègica. En Mas i en Junqueras a fer el tàndem tan profitós com en Tremosa i en Junqueras a la UE.
    Ah, i no patiu, que ja han garantit els d´ERC que aprovaran els pressupostos.

  18. la situacio’ es preocupant ,ERC the molt a guanyar i perdre,els partits sobiranistes tenen que anar junts ja no mes per la independencia que es un cami llarg i dur ,pero cal mirar per els ciutadans que estan desengran amb la politica de austeritat i retallades.

  19. Hem de començar dient que CiU mai no ha estat un partit independentista. Que algun sector dels seus votants ho són? Cert, però està molt dividit. La jugada de Mas sembla clara: demano la majoria absoluta per conduir-vos a la independència… el que no dèia és que ho volia fer per tenir-nos entretinguts mentres continuava amb les retallades salvatges amb el beneplàcit del Govern del PP. I li ha sortit malament. Uns perquè són de dretes, però no independentistes i s’han passat al PP. Altres, perquè per temes d’independència, confien més en un partit com ERC, independentista de tota la vida. I ara què? Doncs, per sort per nosaltres, només li queda un camí decent i ètic: fer el referèndum. Ha parlat el poble. Però és clar, aquest referèndum serà gratuït, ja no tindrà el peatge de les retallades i tot dret, com haguès passat amb un CiU amb majoria absoluta. Ara tenim a ERC que ha de ser valenta i parar el peus a CiU. Qualsevol altre camí, renunciar al referendum, pactar amb el PSC o PP, o una ERC que no aturès les retallades de CiU, seria una traició al poble català.

  20. A mi m`ha agradat sobreto el final…comparteixo tot l`article fil per randa. Jo no vull deixar de sommiar, de nosaltres , TOTS, depen que aizxò segueixi endavant i es converteixi en una realitat.

  21. Ahir em van enviar aquest escrit en format carta anònima, avui a través de Jordi Estarlich al facebook hi he vist el bloc i l’autor: FELICITSTS!
    A mi, aquesta carta -que he compartit amb molts amics meus-, m’ha descongestionat la pallissa que vaig rebre el dia 25 N. També m’han interessat els comentaris de Jordi -la mort- . Gràcies, i disculpa per compartir a tort i a dret sense autor, només dient que vaig rebre una carta…però et prometo que ha curat a molta gent.

    • Pilar, hauríem d’invitar el Vila a Sant Mateu, perquè conegui la casa i la contrada d’on prové.el seu admirat Josep Maria Planas. Igual ja hi ha estat, no ho sé, però si no, se´l podria invitar per la Festa Major de l’Any Vinent i que faci una xerrada. Jo sóc més pessimista que ell pel que fa a que tot això vagi bé, o com voldríem que anés, i em temo que pel setembre que ve ens convindrà una altra dosi del seu optimisme i de la seva força… 🙂

      • Albert Llussà, vaig escriure el comentari i vaig oblidar…allò que passa: la feina i que una vegada escrit, doncs ja està. Albert, això que dius estaria molt bé. Jo no conec a Vila. Tu sí? Escolta, posat en contacte amb mi mitjançant un missatge. I en parlem. Em podràs trobar al facebook. Ok?

  22. Un article que dóna ànims! El fet més al·lucinant dels últims mesos és com Mas s’ha erigit en el líder en qui confia gent absolutament diversa. Un dubte: realment, per què ERC no pot entrar al govern, si ho va fer abans amb el PSC i amb IC? Podrem resistir les tensions que es crearan? som tan forts, com a país?

  23. Molt bon article!. Crec que l’Artur Mas, malgrat el resultat no sigui el que ell volia, ha fet un servei molt estimable al país convocant eleccions. Amb una participació rècord, el bloc sobiranista puja en vots 5 punts i representa el 58%, mentre que el bloc unionista -amb una campanya histèrica i amb joc brut- només puja 3 punts i es queda amb un 37%. Si fa no fa, és el que ja deia la darrera enquesta del CEO (no les enquestes electorals sinó la sociològica sobre el debat independència-unionisme). Ara, a Madrid ja no poden dir, com van fer en el referèndum de l’Estatut i en anteriors eleccions al Parlament, que la qüestió nacional no interessa al gruix del poble català.

  24. Totalment d’acord. Fa dies que no entenia aquest estrany desànim que es respira. Personalment crec que el bany de realitat de les eleccions va precisament a favor de la independència de Catalunya. Serà complicat? Cert. Ja ho hagués estat. Una majoria absoluta hagués fet les coses “aparentment” més fàcils, però potser a la llarga ens hagués fet incauts i desprevinguts. Cal mantenir la tensió. Tot un poble futur i un poble passat ens contemplen. Considero que en Mas i en Junqueras tenen prou estatura política com per fer el que fa falta fer, i una coalició hagués estat demonitzada per Madrid. D’aquesta manera serà més difícil també pels qui ens ataquen… i podrem continuar cap a on ARA JA SÍ que sabem que anem.

    Si en Duran caigués pel camí, la cosa fluïria molt més, això és cert. Mai un Parlament català havia tingut tant suport a la causa de la independència. Fins ara CiU era encara ambigua. ARa ja no. Per tant els resultats de les Eleccions són històrics, sorprenents, i molt positius a mig termini.

  25. He llegit tots els comentaris. És clar que la majoria son favorables a la opinió de l’autor. Jo també ho soc. Sempre hi ha que va en contra. No ja d’aquest que és incontestable, si no del camí de la raó; sempre ha d’aiguar el vi.
    Els catalans ara i de sempre, tenim la “virtut”, de ser molt crítics amb els nostres, i apuntar-nos “gratuïtament” a les crítiques mesetaries contra els de casa. És, perdoneu, la nostra misèria. Quant no ens mirem el melic, mirem al “Mundo”.
    Alguna vegada serem tant intel.ligents de mirar PLEGATS endavant?; sense pensar en els interessos de partit?. Fins i tot en això, des de la meseta ens donen lliçons: PP i PSOE, quant és tracta de l’enemic, (Catalunya), veuen plegats de la mateixa aigua sense fer un sol escarafall.
    Siguem intel.ligents si us plau¡¡¡.

  26. Sens dubte tens tota la raó del món: els catalans tenim massa història de dubtes sobre nostre; massa indecisió històrica que te les seves arrels en la única preocupació que ha tingut el nostre poble i que es basava en el creixement econòmic. La identitat ens la van arrabassar part per la nostra indolència, per la nostra actitud còmode… Ara hauríem de superar aquesta ànima fenícia dels nostres orígens i mirar dins nostre. I és cert: ERC no ha d’estar en el govern, però si amb el govern. Els 50 diputats de CIU (no sé si treure la IU) són diputats de veritat: són diputats que accepten els reptes plantejats pel Congrés de Convergència… i per tant sobiranistes. M’agrada que s’hagi de compartir l’objectiu de la independència amb altres pensaments perquè així serà la independència d’un poble, no d’un partit.

  27. Retroenllaç: Mas i Junqueras « Independència de Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s