Mas i les esquerres (FCO)

No em van agradar els resultats de les eleccions. I no em va agradar que el president Mas enviés l’Oriol Pujol a parlar amb TV3, si bé puc trobar-ho comprensible. Però sobretot no em va agradar l’alegria de la militància d’ERC i tots aquells crits d’independència, com si la independència s’aconseguís cridant, mentre escorxen un dels teus. I encara em va agradar menys el ressentiment que supurava el discurs de Joan Herrera, acusant CiU d’insensibilitat social, com si escoltar el clam de la gent després de l’Onze de Setembre, i jugar-se una majoria còmoda per buscar una solució als problemes de finançament, no fos treballar pel benestar social. També em van semblar decebedors els peluts de la CUP. Un partit que pretén representar un retorn a la puresa i que reivindica els Països Catalans hauria de demostrar més generositat amb els candidats que defensen el país, encara que pensin diferent.

Tot plegat va ser una nit  trista, i no només pels resultats, sinó perquè es va veure amb quina rapidesa es desinflava la tensió que el president Mas havia imposat al debat polític. De sobte tots els partits es van sentir lliures de deixar anar els seus discursos folkòrics, i Catalunya tornava a semblar un parvulari –o un vesper, segons un amic meu. Mentre Rajoy i Pedro J. es fumaven un puro de pam, les esquerres feien volar els seus coloms amb una frivolitat que feia tremolar. Francament, no puc deixar de preguntar-me com s’ho faran per canviar el “model econòmic” del país si abandonen a la seva sort l’únic president que s’ha enfrontat seriosament a l’status quo. Encara que, en la seva desesperació, els electors perdin la memòria, els líders de l’esquerra haurien de ser més modestos, després dels estralls que van fer durant el tripartit. Ahir, només Junqueras va mantenir les formes, tot i que m’hauria agradat que hagués defensat el president Mas, reconeixent els riscos que ha corregut posant els interessos de CiU al servei dels interessos del país.

Aquestes eleccions havien de servir per treure la política catalana de la bola de confusionisme cínic i sentimental que ha escampat la manca de poder polític. Més enllà dels resultats, l’objectiu era saber quin era el panorama. Es tractava de fer un referèndum sense fer-lo, de sondejar el país i donar legitimitat a un full de ruta que fa tres anys es considerava impensable que tragués 71 diputats. Bé: ara el Parlament és un reflex força exacte del pensament dels ciutadans, sense ambigüetats i és això el que tenim. Partidaris a favor de la consulta: 87, quan abans n’hi havia 86. En contra 48, quan abans n’hi havia 49. Amb una participació del 70 per cent, PP, PSC i Ciutadans, no sumen més diputats que CiU, tot i l’ajut de la brunete i la policia. Si fos a l’inrevés, no gosaríem ni parlar en català. La premsa internacional dóna la victòria a l’independentisme, i fa un relat molt diferent del de Madrid. Esperàvem resultats millors, però va ser tètric veure com les esquerres corrien a refugiar-se en la comoditat del discurs social, quan les eleccions s’havien convocat per un altre motiu.

Jo no crec que faltin vots. Falta cultura i determinació, i llegir més Maquiavel i Schopenhauer. Mentre les esquerres celebraven la seva frívola victòria i La Vanguardia preparava semàfors vermells, Rajoy i Pedro J. es fumaven un puro de pam. N’hi ha prou d’anar als llibres d’Història per saber que, si perdem, hi perdrem tots.

Anuncis

9 pensaments sobre “Mas i les esquerres (FCO)

  1. Siguem sarcàstics un moment: post coitum tristia; sobretot si els cardats som nosaltres. I ara parlem sense embuts: estrictament com a formació política, a CiU li convé més un pacte amb el PSC que amb ERC. Així no tan sols aconsegueix la presidència de la Generalitat, sinó que obté oxigen per governar l’Ajuntament de Barcelona i té ostatges del PP com García Albiol per negociar amb Madrid el pacte fiscal, que naturalment quedarà aigualit quan es renegociï la LOFCA. Les elits de Pedralbes, com tu les anomenes, beneiran l’acord, i veuràs semàfors verds a La Vanguardia, amb elogis ditiràmbics dels sospitosos habituals. Mas, que va anunciar que no repetiria, plegarà al final de la legislatura, o sigui que els Oliu, Fainé, Godó, Lara, Rosell et alii obtindran també la seva lliura de carn humana, amb la torna, potser, del cap d’Oriol Pujol en safata de plata. Però no pateixis: els farem presidents o consellers d’Abertis o de la privatitzada ATLL. Pel que fa al PSC, tocaran cuixa: alguna regidoria a BCN, l’alcaldia de Badalona, algun càrrec a la Diputació… No s’integraran al consell executiu: li donaran suport extern sempre que els eixelebrats d’ERC no marquin el pas. La consulta es desarà al congelador. I si hi ha recuperació econòmica a mitja legislatura, com diuen alguns, l’11 de Setembre del 2014 convidarem Rajoy a encapçalar els actes institucionals de la Diada. Pensa-hi, Enric: CiU reté la Generalitat i consolida posicions municipals, el PSC salva els mobles, el PP aconsegueix que la Generalitat passi per l’adreçador, però amb vaselina. Ciutadans perd la seva raó de ser i es desfà o es dissol. ERC, ningunejada, opta per l’autisme. I la comèdia s’ha acabat. No t’agrada el guió? A mi tampoc. Però quin incentiu pot tenir la cúpula dirigent de CiU per pactar amb ERC? Quins suports de poders fàctics suma? Quin desgast extra assumeix? Quines quotes de poder reals, ara i aquí, no en hipotètics estats independents, guanya? Estem demanant, no, exigint el suïcidi d’Artur Mas i dels qui l’acompanyin al govern. Creus que aquest cop sí que necessitem màrtirs? El pitjor és que jo crec que sí.

    • Sempre he pensat que el teu problema -si m’ho permets, perquè em llegeixo tots els teus comentaris amb la màxima atenció- és que ets massa lògic. L’ànima humana existeix. Si CiU fa això se n’anirà clavaguera avall. A més Mas pot tenir molts defectes però no és un cínic. Dubto que vengui els votants. Si plega serà tan sonat que CiU tindrà problemes per aixecar cap. Però vaja, aquests últims dies m’he fet tantes falses il·lusions que potser sí que estic equivocat.

      • Benvolgut Enric, la lògica dels partits i dels jocs de poder té aquestes coses. I si no, mira què està passant aquesta tarda a Sabadell, Montcada i sobretot amb el número 3 del PSC, Daniel Fernández. Si això no forma part del joc polític…

  2. Tu saps prou bé que el poder, a Espanya i, per tant, de moment, també a Catalunya, inclou també el poder judicial, i de quina manera! Saps també que tinc debilitat pels clàssics, i no em resisteixo a citar Camus (La caiguda, una obra de 1956 de lectura imprescindible): “El poder, en canvi, ho resol tot. Hem trigat, però finalment ho hem entès. Per exemple, vostè ja deu haver observat que la nostra vella Europa raona per fi com cal. Ja no diem, con en la nostra època ingènua: ‘Jo penso així. Quines objeccions em planteges?’ Ens hem tornat lúcids, i hem substituït el diàleg pel comunicat. ‘Aquesta és la veritat’, diem. ‘Pots discutir-la, m’és igual. Però d’aquí a uns anys, vindrà la policia i et demostrarà que tinc raó’.” Aquest és el poder a què ens enfrontem. I, lligant amb el teu article de l’Avui, si no en som conscients i, sobretot, si no tenim els mitjans necessaris, llavors com podrem fer la guerra?

  3. Enric, crec que tens un problema de predudicis amb les esquerres. Et recordo que el forat que ha fet CiU en dos anys ha superat el que pogués haver fet el tripartit en 7. I, ull! jo no et defensaré ni la gestió d’uns ni la dels altres, però crec que no apliques el mateix sedàs.
    D’altra banda, ja em cansa l’assimilació de CiU amb Catalunya que feu els pro-convergents. Mas s’ha equivoact possant-se davant d’un poble quan ni tants sols va anar a la mani de l’11S. Li ha faltat humilitat en tota la campanya i ho ha pagat ara. La gent no s’ha refiat d’ell i això l’hauria de fer reflexionar.
    Per cert, felicitats pel bloc!

  4. Us agraeixo l’article. Hi estic d’acord.
    Hi afegiria que potser ens hem deixat ensarronar per les enquestes (a partir d’ara, no me’n penso creure cap més). Amb la confiança que l’Artur Mas trauria un bon resultat, ens hem dispersat.
    A casa, per exemple, entre la dona i jo, ens hem repartit el vot així: l’un vota Mas i l’altre SI. Hem fet un mal càlcul. Hem estat uns ingenus.
    He d’afegir, a més, en resposta a la sordidesa de les crítiques que el Sr. Herrera fa a en Mas, que l’única persona a qui, aquests dos anys, per televisió, li he sentit demanar als catalans de pensar i actuar amb bondat, ha estat l’Artur Mas (en uns moments en què posava en consideració de tothom les greus dificultats per què passa tanta i tanta gent).
    Crec que, donada la greu situació que vivim, Mas i Jonqueres haurien de treballar plegats, amb tota lleialtat, de la manera per a ells més còmoda i efectiva, fins a la consecució de la independència.
    ¿Quina convicció demostraríem tenir, si al primer entrebanc ja ho deixéssim córrer?
    Els errors serveixen per a aprendre. I no podem pas esperar que en el camí de l’alliberament tot siguin roses i flors. Ho dic per mi i per tothom.

  5. Aquests dies he vist clar que serà molt difícil que aconseguim la independència. El motiu és molt senzill: tenim una densitat d’imbècils per metro quadrat de llibre Guinness dels rècords. Aquests imbècils són totalment incapaços de destriar allò important d’allò accessori. És gent que s’ha passat anys criticant a CiU per ambigus, per fer la puta i la Ramoneta, per pactar amb el PSOE i amb el PP, per tenir un discurs aquí i un altre a Madrid. Els han dit botiflers, autonomistes, titafredes i cagats. Gent que ha reclamat un líder. Primer era l’Àngel Colom, després en Carod-Rovira. O en Carretero o en López Tena o en Laporta.

    I ara resulta que apareix l’Artur Mas. Un home que sap economia, que parla idiomes. Un home que diu que vol fer un referèndum en la propera legislatura. Un home que fa un discurs impecable i coherent a Barcelona, a Madrid i a Brussel·les, explicant que s’ha acabat el bròquil. Un home que ens parla com a adults i no com si fóssim discapacitats o alumnes de P3. Un home que diu que està disposat a deixar-se partir la cara. Això sí, si li demanem que se la deixi partir per nosaltres.

    I ara resulta que no ens agrada. Que si no diu la paraula màgica. Que si al cartell electoral sembla Charlton Heston. Que si en Duran ha dit això o l’Oriol Pujol ha dit allò altre. Que si ha fet retallades. Que si te diners a Suïssa. Això darrer és de traca i mocador: ho diu “El Mundo” que ja se sap quina credibilitat te i no s’ha demostrat. Que posi una demanda! I quan la posa, tant se val, segur que és veritat! I si te diners a Suïssa què? On voleu que els tingui? A la Caixa, al Santander o al BBVA?

    Finalment guanya les eleccions, perquè encara queda alguna gent que fa servir el cervell. Però necessita recolzament i força. Toca entrar al govern. Ui, no. No fos cosa que ens embrutéssim les nostres impol·lutes mans d’esquerra. No fos cosa que haguéssim de retallar o enviar la policia a fer alguna feina desagradable. Els nostres electors ens podrien passar factura. A l’escó sense haver de fer res s’hi està tan bé!

    Això és com si (insereix aquí el nom del teu mite sexual preferit) et proposa anar una setmana de vacances al Carib, pagant ella o ell i deixant clar que us fotreu unes rebolcades apoteòsiques i tu li dius: ui no, és que no m’agrada la platja i em marejo a l’avió.

    Hi ha una pel·lícula que aquí van anomenar “Dos tontos muy tontos” i en anglès “Dumb and Dumber”. Al final de la pel·lícula els dos protagonistes van caminant per una carretera i s’atura un autocar ple de noies espectaculars. Estan fent una gira de promoció de biquinis i necessiten dos nois que les acompanyin i els posin crema bronzejadora. Els nois es miren i diuen a les noies: “molt fàcil, seguiu per aquesta carretera i trobareu un poble. Segur que allí us podran ajudar”. I perfectament haguessin pogut afegir: “nosaltres no podem, hem d’anar a votar a ICV i les CUP”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s