La guerra (Avui)

Si una cosa queda clara després de diumenge és que hi ha un nucli de població que vota en clau espanyola, tant se val quin candidat li posin davant i tant se val quines polítiques apliqui l’Estat a Catalunya. Aquest nucli no té un pes decisiu –els tres partits que el representen no sumen els 50 diputats de CiU– però té un pes important, sobretot en la guerra psicològica. Mai els candidats del país havien sigut tan superiors als candidats espanyolistes i, tot i així, amb un nivell de brutalitat i grolleria de vergonya aliena, Espanya ha aguantat l’embranzida. Ara cal veure fins a quin punt ERC prioritza la independència, i fins a quin punt les CUP reivindiquen els Països Catalans per qüestions nacionals o per retòrica revolucionària. També caldrà veure si Mas pot aguantar la pressió i treure lliçons d’aquesta bufetada. És clar que la insistència d’identificar el procés d’autodeterminació amb CiU ha estat contraproduent, però també és evident que era l’únic discurs amb el qual Mas podia convocar eleccions anticipades. Malgrat que el sobiranisme ha obtingut una victòria aclaparadora, som en un punt en el qual els factors qualitatius comptaran més que no pas els quantitatius, com ja va passar als anys trenta. De moment sembla que no hem après gaire res d’aquell daltabaix, i dels quaranta anys de franquisme que ens va costar. Els resultats donen molt marge i si CiU i ERC es conjuressin per fer política de poder, i la fessin amb generositat i intel·ligència, podrien tornar la pilota a Madrid multiplicada. No obstant això, l’alegria d’alguns partits d’esquerres no convida a l’optimisme i, de fet, és molt patètica. Mas volia lligar el poble amb les elits del pont aeri i no se n’ha sortit. Si l’esquerra catalana no sap llegir què està passant i no li dóna una mica d’aire, tots ho pagarem. El país ha obert una guerra amb l’Estat, i quan comences una guerra és imprudent quedar-te a mitges, o passar-te la jerarquia pel folre o aprofitar-ho per fer revolucions.

Advertisements

3 pensaments sobre “La guerra (Avui)

  1. Si considerem que queda clar que globalment el poble vol que es faci el referèndum per la independència i que s’aturin les retallades (és a dir, que hi hagi uns mínims de justícia social), ¿de quina manera es pot complir amb aquests dos manaments?

    Si continuem a l’Estat espanyol, sotmesa la Generalitat a un escanyament econòmic progressiu, les retallades poden arribar a ser tan dures, que la gent podem perdre la paciència i la fe en els nostres dirigents, pot venir llavors un qualsevol demagog que ens esvaloti, hi hauria una intervenció de l’Estat, i adéu referèndum, adéu autonomia i adéu a qualsevol mena de llibertat catalana. I espoli a dojo. És el que a Madrid esperen que passi, crec.

    Manera que això no s’esdevingui. Que, complint amb els manaments del poble, el Parlament exigeixi de Madrid els diners que ens deu. I que, si no arriben, declari la independència. I la declari, no pas per mantenir-la indefinidament, sinó per poder complir amb els dos manaments del poble: acabar amb les retallades (assegurar ja d’entrada uns mínims de justícia social) i assegurar que es pugui fer el referèndum en un termini de quatre anys. Si del referèndum en resulta un sí, la feina ja s’ha fet. Si en resulta un no, llavors es pot pactar amb l’Estat, amb plenes garanties, una confederació (i tothom més o menys content, tret de PP i C’s, que representen només un 20% de la població, i que no gaire a la llarga també ho acabarien veient bé).

    Bé, això és un simple esquema d’actuació. N’és l’ossada. La polpa ja la hi posaríem entre tots.

  2. començaré pel final, els partits partidaris d’Espanya, sumen el 20% de diputats, sense contar el PSC, pero representen un nombre major de votants, i en el cas d’un referendum el que compten son els vots.
    pel que fa a la política del dia a dia, aquesta es menjarà el miratge que l’11S va plantar en els desitjos de molts, i es farà evident que a la gent li importa més que el Barça jugui a la lliga BBVA que tenir un estat propi, i en quant als temporals que l’economia encara patirà sembla bastant improbable que CIU lideri cap deriva de reivindicació social.
    no veig cap diferència en que ens esvaloti un demagog o que un il.luminat declari l’independencia unilateralment, si el que et preocupa es l’intervenció d’Espanya; el pla que proposes es d’una puerilitat llastimosa, res es realitzable desde la feblesa i els governants locals ara mateix son al mig de la riuada i si s’en surten amb sort quedaràn en calçotets
    som molts els que estem d’oïdors, no ens interessa cap veritat nacional, de cap mena, i la meva singularitat m’importa menys que la compassió, la justícia i la pau.

  3. Admeto que el pla que proposo és d’una puerilitat llastimosa. Sobretot perquè és massa esquemàtic, molt mal raonat, i probablement equivocat. Però de vegades parlant parlant, i fins i tot dient alguna bestiesa, s’arriba a algun lloc. Entre tots, és clar.

    Justament, els qui volem l’alliberament del nostre poble, el volem per compassió envers nosaltres i els nostres conciutadans, per set de justícia, i per desig de pau.

    ¿Creieu que amb un mínim d’autoestima es pot permetre que declarin, des de fora i des de dins, la mort d’un poble –i més que més si és el propi d’un mateix? És que la qüestió és aquesta. Els qui estem en contra de la segregació racial hem d’estar en contra també de la segregació que es fa a Espanya amb els catalans, i que ara encara volen fer créixer més. Els castellans tenen a casa seva, com a castellans, tots els drets. Els catalans, a casa nostra mateix, com a catalans, en tenim molts menys, i darrerament, amb el cop d’estat de l’Estatut de fa dos anys, fins i tot aquests ens van prenent. Suposo que tot això ho sabeu. Podem dir, doncs, que l’Estat espanyol és, de fet, racista.

    Ara, si tot plegat us ho voleu mirar com un simple oïdor, és la vostra llibertat. No us la discuteixo pas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s