El dret d’intentar-ho (FCO)

Cada vegada és veu més clar que l’únic interès d’aquestes eleccions és veure si el president Mas aconsegueix o no la majoria absoluta. Tot i que hi ha patriotes que volen creure el contrari, com més diputats estiguin al servei de Mas més força tindrà Catalunya per plantejar la independència, dins o fora de la Unió Europea. La millor manera de desgastar Duran i Lleida  és votar Mas, i la millor manera de tornar a deixar en ridícul el federalisme barrut del PSC i d’Iniciativa, és votar Mas. És veritat que el president no diu la paraula independència ni que el matin, però i què? La diuen els diaris espanyols, europeus i nordamericans; la diu la gent del carrer, la diu TV3. La diu Intereconomia. La diu la meva dona de fer feines, que no havia parlat mai el català abans d’entrar a casa meva, i la diu la meva ex, que també és filla d’immigrants i que no va entendre mai que fos tan de la ceba. Ara, quan ens veiem, sempre em pregunta quan serem independents.

El president Mas s’ha compromès a ser un instrument del poble, una corretja de transmissió de la voluntat democràtica del país. Com que vibra més amb la idea de democràcia que d’independència, potser no planteja el pols amb l’Estat com el plantejarien un Laporta, un López Tena o un Oriol Junqueras. No obstant, les accions de les persones cal jutjar-les en funció dels seus principis, no dels nostres. Per exemple, Junqueras diu que és independentista des d’abans de néixer però, des que ell mana, l’única aportació que el seu partit ha fet al procés que estem vivint ha sigut esprémer la qüestió del castellà com Iniciativa esprem les retallades, amb un discurs fatu i paternalista. Cal recordar que mentre ERC va ser incapaç de reaccionar quan el Tripartit portava el país cap a la ruïna, Mas no ha dubtat a donar un cop de timó de seguida que ha vist que s’estimbava. Ja veurem si se’n sortirà, però quan es parla de la covardia de Convergència és bo recordar la llarga agonia del tripartit, i les infinites baixades de pantalons d’Esquerra. I les seves escissions: Reagrupament i Solidaritat.

L’Oriol Junqueras té molt bona fusta però està a mig coure, com el Mas d’aquella etapa en la qual semblava un putxinel·li. Com més independentistes de pedra picada prestin el vot a Mas més marge de maniobra tindrà el president, i més responsable serà del resultat dels seus actes. La gent demanava a Mas que confiés en el país, que tingués coratge, li deien que el recolzava tot un poble. Aquest estiu, abans de la manifestació, cada vegada que el convidaven a sopar en una torre de l’empordà, el president acabava amb el cap com un timbal d’escoltar que deixés estar el pacte fiscal i que anés cara barraca. Bé, ara que ha fet un pas endavant trobo que té dret a intentar-ho a la seva manera i seria just que el país respongués donant-li un vot de confiança. Primerament, perquè si no protegim els líders polítics que s’exposen, no anirem, enlloc. Segon, perquè l’única sortida segura i agradable que té Mas i la generació que l’ha dut fins al poder és portar el país cap a la independència. I tercer perquè si CiU ha de fracassar val més que sigui de manera neta i clara.

Si la temptació de Mas pot ser aigualir el mandat popular, la temptació del votant independentista podria ser deixar-se dur pel purisme i la desconfiança. Ja sabem que en aquest país l’escepticisme i la crítica es porten fins a la petulància més extrema. La llibertat de Catalunya, però, exigirà molta paciència i molta tenacitat, i resoldre una cosa després de l’altra. Tota persona que tingui una visió una mica profunda de la vida veurà que el president Mas no està en posició de perjudicar el país, sinó més aviat de perjudicar-se a si mateix. Per això cal donar-li una oportunitat i recolzar-lo mentre sigui possible. Només si CiU té majoria absoluta la cosa començarà a anar de debò. I si les coses no van per on havíem quedat sempre podem muntar més manifestacions. O votar ERC d’aquí a quatre anys, quan el partit de Junqueras no es pugui destruir amb un parell de titulars de diari i quatre atacs de fatxenderia, com va passar en l’època del tripartit.

Tenint en compte com ha evolucionat el panorama els últims anys,  em sembla que no són els partits els que tenen la paella pel mànec, sinó la voluntat de la gent ben organitzada.

Cap amor no és possible ni cap esperança no es fa realitat, si tens por que t’enganyin.

 

Advertisements

13 pensaments sobre “El dret d’intentar-ho (FCO)

  1. Excel.lent argumentari. Gairebé m’has convençut. Jo votaré el López-Tena. Aquests són els únics capaços de proclamar la independència unilateralment des del Parlament, quan Espanya ens impedeixi celebrar un referèndum o consulta. I si ens hem de quedar fora de la UE, quedem-hos-hi. No diuen alguns entesos que potser no seria tan mala idea?!

    • Jo de tu em deixaria convèncer del tot pels arguments de l’Enric. Si acabes votant per l’ALT et quedaràs amb un pam de nas, perquè aquesta vegada SI no entrarà al Parlament segur, segur, segur. I si algú acaba proclamant unilateralment la independència, pots estar ben segur que aquest serà en Mas i no l’ALT.

      • Serà una gran llàstima si SI i especialment en López Tena no entren al Parlament. Per mi són els que tenen més clar el camí i l’estratègia a seguir per assolir la independència. En López Tena em sembla el millor polític i patriota de tots els que hi ha al Parlament. No m’agrada el projecte que en Mas i CiU ofereixen. Estat propi? Què collons vol dir això? “Catalunya Nou Estat d’Europa”? Va home! Esdevinguem un Estat independent i llavors evidentment ja serem un Estat d’Europa. Si nosaltres ja hi som a Europa! A més, com han explicat nítidament en López Tena i el Sala Martín per posar dos exemples, ningú ens farà fora de l’Euro, perquè SI ENS INTERESSA I SI VOLEM, el seguirem fent servir (i si no, no). Ningú ens farà fora del Mercat Únic, i menys Espanya! L’únic escull serà com entrar (si i quan vulguem!) a la Unió Europea. Però tampoc serà la fi del món si ens quedem fora de la UE! Mireu a Suïssa, mireu a Noruega. Ni Mas ni CiU han demostrat la intel.ligència de SI per explicar i enfocar aquest procés. Saben els primers passos a fer, però no què faran quan Espanya no s’avingui a permetre una consulta a Catalunya. I si Espanya acaba oferint negociar quelcom de tut a tu amb Catalunya, CiU acabarà pactant, i no assolirem la independència.En canvi, SI té una agenda i full de ruta claríssim i impecable des del punt de vista jurídic. En Mas ja té guanyades les eleccions. No votem per pactisme i càlcul. Votem a qui representa millor i més clarament els nostres objectius. Quant a ERC, bé, amb el tema de la llengua SI també està a l’avançada: El català ÚNICA llengua oficial, evidentment garantint el dret a parlar i a ser atès en castellà en tots els serveis públics. Voteu amb el cap però també amb el cor. Voteu SI. PS: Enric, perdona que abusi del teu blog, però és que no tinc ni facebook ni twitter! No em publiquis el comentari si no vols, no problem!

      • Albert, ho sento pero són faves comptades. Tant si l’ALT mereix estar al parlament com si no s’ho mereix, no hi serà. I entre ells i les CUP poden acabar deixant a més d’un tres per cent de vosaltres a fora del parlament, a CiU sense majoria absoluta i a ERC disputant-se el quart lloc amb ICV.

      • L’altre dia, un important dirigent de CDC em va dir “off the record” que ell votaria ERC (la veritat, no m’estranyaria que els acabés votant!). Mentrestant, els d’ERC defensen la co-oficialitat del català i del castellà per guanyar vots també (no vull pensar que siguin tan rucs). Que trist! Si tothom digués el què pensa i fes el què diu ja faria anys que seríem independents. El 25 Jo Votaré SI Ii*iI.

  2. Tot i que el teu raonament reposa en una lògica legítima, no és l’única possible. Personalment prefereixo plantejar un altre raonament.

    Per a que en Mas pugui dur a terme el seu projecte, precisament necessita el suport dels que no l’hauran votat directament, que per a mi son els que hauran votat ERC. La millor manera de callar la boca al noi d’Alcampell, no és pas donant tot el poder a Mas directament via CiU (ja que aquest noi pot molt bé acabar dient que una part del vot a CiU no és independentista, ja que correspon al vot a UDC…) sinó via ERC. Certament que en Junqueras no ha hagut fins ara de pagar cap preu, però això no nega el fet que ERC està fent un plantejament sa, correcte i respectuós, que és molt sa per la salut democràtica del país.
    Crec, doncs, que més que una majoria absoluta de CiU, el que ens cal és una majoria absoluta independentista (CiU i ERC), que posi en evidencia l’ambivalència calculada d’en Joan Herrera, l’ensorrament del PSC i el sostre electoral del PP. Per cert, tampoc seria gens bo per al pais que la segona força fos el PP, cal que ho sigui ERC, és una imatge simbòlica prou important, em sembla.

  3. Enric, aquest cop no comparteixo la teva reflexió. És evident quina és la teva intenció però crec que fas trampes. No si val mirar uns anys enrere per desqualificar ERC i no mirar uns mesos enrere per veure com CiU ha pactat sistemàticment amb el PP, aquí (l’actual llei de pressupostos) i allà votant a favor de la llei que permet la intervenció “de facto” de les Comunitats autònomes. Per tant: com bé dius al final: “Cap amor no és possible ni cap esperança no es fa realitat, si tens por que t’enganyin.” Doncs per això no es pot votar CiU.

    • No faig trampes. Tu que barrejges naps i cols. Això seria com retreure l’aliança d’ERC amb el PSC, amb Montilla. Per favor. El problema del teu raonament, que és molt típic d’ERC, és que ho voleu tot, i no pagueu el preu de triar. Em sembla molt bé que tinguis d’altres prioritats. Però com dic en l’article no ho podrem resoldre tot de cop.

  4. Segons les enquestes, a la demarcació de Lleida hi ha un diputat que balla entre ERC i PP. Em sembla que serà més ‘útil que voti ERC, tot i que entenc el teu plantejament i el president em mereix confiança (més que CiU) i sóc cosncient que se la juga.
    Ara bé: és tan necessària la majoria absoluta? Diuen que a fora no entendrien que el Mas es quedés sense majoria absoluta, però si el president convoca un referèndum amb el suport de 2/3 parts del Parlament, no hi ha legitimitat? No em quadra.
    Si aconseguim 90 diputats o més pro referèndum, on és el problema?

  5. Perdoneu les correccions:

    per a l’Agustí: “La millor manera de callar la boca del noi…” sempre s’havia dit “…de tapar la boca…”

    per a en Xavier: “…no si val mirar…” hauria de ser “…no s’hi val a mirar…”

  6. Per guanyar credibilitat internacional una majoria absoluta ajudarà però encara més important és tenir el parlament majoritariament a favor almenys d’una consulta. Una altra cosa és que per governar i dur a terme el procés no tenir majoria ho complicaria molt (ara mateix sembla que només puguin pactar amb ERC si es que accepta retallades), però la majoria absoluta només serà un cop d’efecte a la premsa internacional un parell de dies, però el pes del referèndum serà tenir una majoria qualificada similar a la necessària per poder fer un estatut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s