El catedràtic racionalista (FCO)

Dissabte passat vaig llegir un article de Francesc de Carreras realment impagable. El catedràtic de La Vanguardia analitzava una entrevista que Jordi Barbeta va fer al president Mas i mirava de transmetre la idea que el líder de CiU és un boig, un il·luminat, un polític perillós. La veritat és que si llegies l’article prenent el seu autor per una persona benintencionada el text era divertit, com sempre és divertida tota caricatura dels fantasmes dominants. Aquests últims dies es dóna molt aquest fenomen. Les glòries de l’antic règim es prenen tan seriosament que, si no fos que tothom sap de quin peu calcen, semblaria que tenen una capacitat genial per la ironia.

Carreras creu que Mas s’ha convertit en un foll visionari perquè diu que té fe en el procés que ha decidit liderar. A Carreras li agradava Mas quan era un home “racional, fred, analític” que honorava el Liceu Francès i la tradició política de Prat de la Riba i de Cambó. Prat de la Riba i Cambó eren “pragmàtics i racionals”, no eren “aventurers” com Mas, segons Carreras, per això un va morir d’una malaltia contreta a la presó i l’altre va passar avall quan tornava de l’exili menyspreat pels mateixos que havien guanyat la guerra amb els seus quartos. Carreras ha tingut una decepció amb Mas. Li agradava més quan Polònia el pintava com un robotet, quan semblava un producte de consultoria. Ara li recorda a Companys, polític que va tenir defectes, però que té la virtut de desagradar tant als franquistes com als catedràtics de Dret Constitucional. Per cert, Carreras va escriure un gran elogi del meu llibre Lluís Companys, la veritat no necessita màrtirs. Ara és el moment de dir que no el va entendre gaire bé –malgrat el seu racionalisme analític. El president Mas, tot i el seu “messianisme”, el va comprendre molt millor.

Deixo de banda que, en aquest país, quan algú és tractat de boig o de messiànic des d’una plataforma important és que se’l vol destruir personalment. L’article de Carreras em va cridar l’atenció perquè fa anys que fonamenta el seu discurs en dues de les fal·làcies que més van contribuir a provocar les carnisseries del segle passat. L’una és la d’oposar raó i fe, i l’altra és la d’oposar la idea de legalitat amb la idea de violència. Oposar legalitat amb violència servia per tapar els orígens franquistes de la Constitució mentre ETA es dedicava a matar, però ara ja només serveix per fer el ridícul. És sabut que, després de 1945, molts jutges nazis es van justificar argumentant que només complien la llei. També és sabut que la Unió Europea ha promogut la legalització de polítiques antiterroristes duríssimes, mentre s’escandalitzava amb mesures de prevenció preses per Bush que, si més no, estaven subjectes a la discussió pública i a l’excepcionalitat. Només els Estats amb tendències totalitàries sacralitzen les seves lleis. Només els Estats que es creuen en el dret d’ordenar la vida dels seus ciutadans fins a les últimes conseqüències no reconeixen situacions excepcionals ni marcs legals superiors.

Pel que fa a la racionalitat, com ja van dir Isaiah Berlin, Hans Morgenthau i d’altres liberals fa més de mig segle, Europa l’ha sobrevalorada fins a convertir-la en un càncer pel pensament. Quan la raó s’aïlla, quan la raó deixa de fer mitjana amb els anhels espirituals i els impulsos biològics dels homes, el pensament es torna una eina de propaganda i d’idiotització col·lectiva. El pensament racional, convertit en un fi en ell mateix, asfixia la intel·ligència, per això els francesos han anat de col·lapse en col·lapse i de República en República, i per això els alemanys van muntar els camps d’extermini, quan es van posar cartesians. El discurs de la racionalitat és un discurs d’Estat que pretén confondre la intel·ligència amb el poder per controlar millor l’opinió pública. A Espanya, igual que a França, el racionalisme s’ha utilitzat per minar els sentiments i les intuïcions sense representació legal o sense exèrcits prou potents per defensar-los. Les maquinàries estatals han utilitzat el racionalisme com una forma de domini psicològic per destruir unes nacions en benefici d’altres. El problema és que oposant la fe i la raó és mata la creativitat, i es fomenten països de funcionaris cínics i pedants que repeteixen com lloros el que llegeixen als llibres i als diaris, incapaços de convertir l’experiència en pensament. És així com Europa ha arribat a la decadència.

Ara, mentre escrivia aquest article al mòbil, tot practicant el pensament peripatètic, he anat a petar just davant de l’edifici d’Hisenda de Lleida, una mola racional, freda, pragmàtica, espantosament desconnectada de la ciutat i de la seva història. A Lleida, el mal que ha fet la comèdia de la raó i de la legalitat es veu pertot arreu. En aquesta ciutat de substracte majestuós i de vida grisa i provinciana hi ha el gòtic de la Seu, convertida en caserna militar entre 1747 i 1948, i hi ha l’arquitectura de motel de carretera, legal, racional, pragmàtica, moderna, depriment i feta purament de tòpics, com molts articles del senyor Carreras.

Advertisements

2 pensaments sobre “El catedràtic racionalista (FCO)

  1. Francesc de Carreras, flamant professor de Dret Constitucional a la nova (el 1986, es clar) Facultat de Ciències Polítiques de l’UAB. Quins records … Un bon home, el Carreras. Un bon home que mai, però mai, hauria d’haver arribat a ser professor d’universitat. Per les seves grans limitacions, que ja llavors eren evidents per tots els seus alumnes. Tant els que s’en fotien d’ell com els que sentíem vergonya aliena, que és la mateixa sensació que experimento quan tinc el valor de llegir els seus nombrosos articles. Si l’ha llegit, dubto que hagi entès res del teu articulot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s