Esport i ciutadania (El Singular Digital)

Dissabte vaig anar a La Sexta a explicar per què el Barça va fer el mosaic amb la senyera en el partit d’ahir contra el Madrid. El programa també va convidar el president del club de futbol de l’Hospitalet, que hi va anar a recordar que el país és plural i que no tothom està a favor de la independència. Miguel García no creu -ni vol- que Mas convoqui el referèndum, i defensa la posició del PSC de canviar la Constitució per fer-lo “legalment”. García és un homenot murri i vital com una barretina, però forma part d’aquest socialisme apoltronat que fa servir la Constitució o els orígens de la gent segons convé. L’únic moment que vaig tenir la sensació que vivíem al mateix país va ser quan un parell de tertulians van suggerir l’ús de l’exèrcit. Llavors, si el programa dura més, acabem tots dos repartint en la mateixa direcció.

Jo, per la meva part, vaig mirar de recordar que el Barça sempre ha estat una entitat polititzada i que gràcies a això és un dels clubs més rics i més estimats del món. Vaig esmentar la figura del president Josep Sunyol, que va ser afusellat pels feixistes el 1936. Aquest senyor era propietari d’un setmanari que s’anomenava La Rambla i que portava un epígraf que lliga amb l’esperit cívic que ha fet créixer l’independentisme: “Esport i ciutadania”. O sigui que vaig mirar de fer entendre que la cosa ve de lluny i que no hi ha gaires institucions que puguin presentar un full de serveis tan net a favor de la democràcia. Trobo que si s’elogia el Barça per la seva força integradora, és trampós ofendre’s perquè el club pren partit en un moment tan important pel país. La cohesió social i la política van de bracet. No sé qui podria discutir-ho, a part del director d’El Mundo.

Últimament, l’utilització de l’esport per a actes d’afirmació nacionalista s’està posant de moda a Europa. A les olimpiades de Londres, Demien Hopper va ser amonestat per sortir a boxejar amb la bandera dels aborígens d’Australia estampada a la samarreta. Les olimpiades sempre havien estat un circ perquè els oprimits poguessin desfogar-se i recuperar l’autoestima. En els jocs de Berlín, Jesse Owen va deixar en evidència les teories d’Adolf Hitler i, malgrat que els negres encara van trigar a aconseguir la llibertat, l’olimpisme es va veure reforçat, com s’ha vist reforçat el Barça, els últims anys, gràcies a l’independentisme promogut pel president Laporta. Va ser llastimós que Londres s’entestés a posar traves als esportistes i als espectadors que volien lluir els seus símbols nacionals. La decisió no anava ni a favor dels esports ni a favor de la política, només anava a favor d’un Status Quo decrèpit, que ja no sap quina comèdia inventar-se.

Avui, a Europa, el problema no el tenen els esports, que sense una mica de política són una activitat absurdament animalesca, el tenen els països que són una ficció i no saben com dissimular-ho. Observi’s que els Estats europeus que funcionen millor són els més respectuosos amb la geografia econòmica i amb la tradició cultural, mentre que els nascuts de l’egolatria d’uns reis o d’uns ministres cada dia són més insostenibles. Fins el 1940, en els grans Estats d’Europa la cohesió que no s’obtenia a través de la repressió i la propaganda es resolia a través de l’imperialisme o de grans ideologies abstractes. Després de la II guerra Mundial -i a Espanya després del franquisme – aquesta cohesió es va passar a buscar a través de la socialdemocràcia. Així, a còpia de comprar el patriotisme de la gent, en molts països els polítics han acabat atrapats entre una massa capritxosa que només sap demanar, i una elit falsament cosmopolita que només sap robar.

Per això és important que el Barça prengui partit, i per això hem de mirar de trencar Espanya. Per revifar Europa necessitem recuperar la seva diversitat i estimular la rivalitat entre territoris en peu d’igualtat. No té sentit que intentem competir amb el món amb unes estructures polítiques dels temps en que ho resolíem tot a bufetades.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s