L’Holocaust i Catalunya (FCO)

Dissabte passat una colla de personalitats del món de la ploma van publicar una redacció al Punt Avui demanant al diari que em faci fora de la feina. La causa de la indignació que ha portat aquesta gent tan bona a demanar el meu cap va ser un comentari sobre un article de Matthew Tree que qualificava l’Abel Cutillas d’antisemita. Tree s’afegia a una colla d’intel·lectuals que han escrit un llibre col·lectiu per estigmatitzar l’escriptor de Vinaixa, total per un aforisme magnífic que diu que la supervivència dels jueus és un miracle i la prova de l’existència de Déu. Cutillas ja comença a ser més famós que Joan Fuster, que també va saltar a la fama gràcies als insults dels provincians del seu moment.

La veritat és que trobo sospitosa la susceptibilitat dels intel·lectuals que defensen els jueus –o els palestins–  amb grans gestos i paraules. Si tantes hores de patir les dediquessin a pagar el preu de defensar amb determinació la seva terra tot seria més senzill i no perdríem tantes energies. Enlloc com a Catalunya no es veu tan clar que l’Holocaust es vol convertir en una ideologia d’Estat al servei del mateix sistema que el va fer possible, una mica com va passar amb el comunisme, i amb totes les concepcions del món que no distingeixen entre la idea i la vida i, per tant, no admeten crítica ni dissidència. És una llàstima, perquè així malgastem la millor oportunitat que Europa té de no morir consumida pels remordiments, que és salvar Catalunya.

La idea sonarà exòtica, però els catalans som l’últim poble dialèctic del continent, som els últims supervivents de la concepció totalitària de la vida imposada pels vells Estat nació. Per això podem ser materialistes i alhora muntar referèndums en caixes de cartró. Per això no ens dissolem, ni deixem de parlar la nostra llengua. Per això podem dir el que ens doni la gana de l’Holocaust, igual que els gitanos -tot i que mai com si l’haguéssim viscut, esclar. Un amic israelià em diu que Europa es va suïcidar matant els seus jueus. Jo crec que s’està suïcidant ara enquistant el discurs sobre l’Holocaust.

La millor manera d’encobrir un crim és denunciar-lo, moralitzar-lo fins al punt que ningú no en pugui parlar lliurement, que no se’n pugui aprendre, que les víctimes no puguin créixer a través seu. Això és el que fan els serfs de l’Estat Nació, aquests que només s’estimen els jueus per la seva condició de víctimes. Congelen el temps, impedeixen l’evolució del discurs sobre l’Holocaust perquè no derivi en una crítica més àmplia, que posaria en evidència el fondo de la crisi d’Europa i les bases del seu antic poder: l’extermini, per la violència o la resignació, d’unes ètnies per unes altres.

Així com l’antisemitisme i el comunisme van servir per vehicular el ressentiment dels pobles esclavitzats pels Estats, ara molts sacerdots de l’Holocaust també es recluten entre les víctimes indignades de l’època; igual que la resta de petits col·lectius viscerals de gent que perd la mesura quan s’ajunta. La qüestió és impedir tota mirada individual sobre el passat per no haver de reconèixer que l’extermini tecnològic dels jueus només va ser l’últim eslabó d’una concepció del poder que es disfressa de cultura però que es basa en la força bruta, i que va oficialitzar l’Estat espanyol, va continuar a l’estat francès i que l’estat nazi alemany va portar fins a les últimes conseqüències.

Jo no crec que hi hagi cap pecat que no tingui redempció, perquè això donaria un poder infinit a les víctimes. Però els vells estats nació, convençuts que són la forma històrica definitiva, volen enfonsar Europa amb ells, i per això permeten bromes sobre Mahoma que no tolerarien mai sobre l’Holocaust, i per això encara té més prestigi Hobbes que Spinoza. Però els catalans –fills bords de David- la podem salvar, perquè nosaltres també hem sobreviscut de miracle. De manera que això és el que hauríem de provar de fer, sabent que hi haurà víctimes despistades que ens tiraran porqueria a sobre. Em sap molt greu si el to provocatiu de l’article ha disgustat persones concretes. Ho dic de debò. Però no deixo de pensar que ha posat de manifest la idea substancial que hi defensava.

Advertisements

3 pensaments sobre “L’Holocaust i Catalunya (FCO)

  1. Esplèndid! No sé si sabran entendre la subtilesa I profunditat de la teva magnífica anàlisi. M’encanta allò de tots els pecats tenen perdó perquè si no les víctimes tindrien un poder absolut. Genial. Com tambe l’aforisme del Cutilles. Jo també ho havia pensat! I que el pecat d’Israel vis a vis el poble palestí és no haver-se llegit o cregut el Nou Testament, vet-ho aquí! Salut company!

  2. Bé, en aquest article la reflexió que fas és bona, i l’encertes. Esperem que en Tree retiri el seu absurd manifest. De tota manera, el teu article del dia 14/8 a l’Avui és pobre, intranscendent. Per molt bon escriptor que un sigui, cal estar sempre atent, que un mal dia no et traeixi: pressuposar massa coses et pot dur a la superficialitat.

  3. Això que dius que diu Cutillas em sembla que ja era el plantejament de Léon Bloy, per cert. Els polemistes cristians francesos de principis del segle XX, com Bloy o Bernanos, ja estaven absolutament alerta sobre el tema, les veien venir molt més que tots els “progres” de l’època. Sobre Catalunya, penso, amb tu, que és, certament, un miracle que una nació com la nostra encara tregui el cap en la Història. Però ets conscient que aquest plantejament implica una dimensió teològica ineludible? No tinc ara mateix una resposta a tot això, però penso que és bo mantenir el tema obert. Pensant-siau!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s