Un altre 6 d’Octubre (Avui)

Cada vegada sembla més evident que una bona opció per CiU seria presentar-se a les pròximes eleccions amb una sola promesa al programa: organitzar un referèndum d’autodeterminació dins la següent legislatura. Tot matís que CiU faci a partir d’ara en els seus plantejaments sobiranistes ja només donarà eines a l’Estat espanyol per desgastar les institucions catalanes i els seus líders. Si les expectatives de vot de CiU es mantenen, malgrat les retallades, no és tant per la proposta del pacte fiscal, com per l’esperança de la independència. Convergència és l’únic partit que sembla prou connectat amb el territori i alhora amb les altes esferes de Barcelona per dur a terme un procés d’autodeterminació sense traumes excessius.

A Catalunya, avui, es manifesta més agudament que enlloc la tensió que hi ha al món entre democràcia i digirisme autoritari. El malson dels pares fundadors dels Estats Units, aquell en el qual la democràcia es girava contra el poble, es fa sentir a Catalunya amb més força que enlloc, però també amb més força que enlloc la gent reacciona  i s’organitza per defensar-se. El fantasma de la fractura fa temps que no amenaça de produir-se entre catalanoparlants i castellanoparlants, sinó entre l’oligarquia governant i les masses desesperades, com va passar als anys 30. El país està més soldat des del punt de vista nacional que no pas social, perquè la consciència de l’asfixia econòmica ha anat creant aquelles fronteres que, en d’altres èpoques, s’aixecaven amb sang.

Una de les pors que més angoixen CiU és la possibilitat de repetir un 6 d’octubre. Però el fracàs del 6 d’Octubre no va venir tant de la manca de força com de la manca de determinació i d’idees clares. El que va portar Companys fins al desastre va ser aquesta política tan catalana d’anar donant peixet a tothom sense resoldre res concret. Madrid sempre ha presentat el 6 d’Octubre com un cop separatista, però ara mateix no hi hauria res més semblant a la declaració que Companys va fer al balcó de la Generalitat, que sortir de la legalitat espanyola per organitzar una hisenda catalana. Compte amb els passos intermitjos perquè podrien convertir-se en una trampa. Ara que tot és tan confús convindria ser més clar que mai, i posar totes aquestes firmes que se citen per pintar la independència impossible davant la tessitura de triar: no pas entre Espanya i Catalunya, sinó entre democràcia o una altra cosa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s