Pobre cap de turc (Rac 1)

Les retallades tenen una cosa bona i és que fan la gent conscient, de manera clara i inequivoca, de la gravetat de la situació, no només a Espanya sinó al conjunt d’Europa. La part dolenta, a banda del patiment que produeixen, és el clima que fomenten. Com que a Espanya el patriotisme és escàs, els temes de seguida es polititzen de la manera més folklòrica i correm el perill que aquestes retallades escampin un sentiment de II República durant el bienni negre que no ens convé. Si no tinc mal entès a França i Alemanya un ciutadà té dret a un pis i una mensualitat mínima pel sol fet de ser francès o alemany. Cada cop que parlo amb gent d’aquests països surt el tema de les famílies que fa tres generacions que no treballen. Dic això perquè hi ha una mena de classisme falangista molt de Madrid, fet de ressentiment i temor cap al pobre, que és tan funest com la demagògia del 15-M. Aquest discurs subterrani que es llegeix en determinades actituds de si ets pobre és perquè ets un barrut i per culpa teva hem perdut l’imperi, pot servir per legitimar moltes fortunes, però no és un bon discurs pels moments que corren. Tenim la història que tenim i és lògic que siguem una de les baules febles d’Europa. Més enllà de les discussions tècniques, les retallades són inevitables. Però no hauríem de convertir les prestacions socials en el cap de turc d’una situació que té arrels molt més profundes que la socialdemocràcia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s