Una cultura de fireta (Avui)

Les discussions sobre la rendibilitat de la cultura que ha fet saltar la pujada de l’IVA són de país precivilitzat. La rendibilitat de la cultura no es pot mesurar amb diners perquè la cultura és per ella mateixa una forma de poder tant o més potent que l’economia. La rendibilitat d’un producte cultural depèn de què vulguis aconseguir a través seu, depèn del projecte polític que serveixi. No és casualitat que la Sagrada Família quedés a mitges, com va quedar a mitges el programa polític sota el qual es va pensar; ni tampoc que fos ridiculitzada durant el franquisme i que haguessin de ser els japonesos –un altre poble reprimit– els que la revaloressin. També és lògic que els escriptors catalans ho hagin tingut més difícil per internacionalitzar la seva obra que no pas els escultors, els pintors o els arquitectes del país, perquè la paraula de seguida posa en evidència la relació que hi ha entre el poder i la cultura.

Una cultura és un mitjà de control del territori al servei d’un col·lectiu. La cultura dóna profunditat i transcendència mística a la política i és una forma d’imperialisme més sofisticada i duradora que la via militar o l’econòmica. Gràcies a la cultura, París ha pogut dominar un territori amb una varietat escandalosa de llengües i formatges. Gràcies a la cultura els catalans no ens hem rendit a un Estat que ens fa la guerra des de fa cinc segles. Sense el romànic, sense el gòtic, sense els pintors i els arquitectes modernistes, sense la literatura medieval i els escriptors del segle XX, avui ningú no es queixaria de l’espoli, a Catalunya. La trampa que amaga la discussió de la rendibilitat, és confondre la riquesa amb els diners que tens a la butxaca –confusió típica d’analfabets i demagogs. Si els últims 30 anys hem tendit a fer cultureta no és per culpa de les subvencions, sinó de les institucions de broma que hi havia darrere. A la llarga quina obra ens ha sortit més a compte, la de Carles Riba o la de José María Gironella? La qualitat d’un producte cultural es mesura pel poder que és capaç de convocar. Els diners vénen després, si tens polítics que sàpiguen què fer amb aquest poder, és clar.

 

Advertisements

2 pensaments sobre “Una cultura de fireta (Avui)

  1. Benvolgut Vila

    Aixó corria per dins l’ordinador. El teu article m’ho ha fet rescatar. És tard, es Agost i fa calor. Anem passant l’estona.

    “Avui davant la Sagrada Família: el millor exemple del que sóm.
    L’obstinació sense un objectiu definit d’un poble que comença bé tot el que fa però que ho enllesteix sempre malament. Que insegur necesita l’aplaudiment dels de fora. El més valuós que té és precisament el que més menysprea: la seva creativitat descordada (l’esperit). A la qual li deu el fet ser viu encara. Ara, un pais dirigit per les tietes. Amb els nebots rebels assasinats pels funcionaris. Menjat pel càncer de la mandra i la corrupció. Sense esma per odiar. Que només vol anar a la platja. El primer: exterminar els caganers. A continuació: barrar el pas a la història.”

    Ara després de rellegir-ho encara m’ha agafat més calor. És ben extrany aixó de deixar coses dins aquest requadre.

    Salut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s