Caminar (Avui)

Caminar m’encanta, és antic i és barat, i va molt bé per a la salut. Un país que no camina és un país decadent. La imatge de l’emprenedor que travessa el carrer amb energia, o del bohemi que gaudeix fent el badoc pels bulevards d’una ciutat, transmet força i optimisme. En canvi, la imatge d’un conductor aturat en un semàfor és descoratjadora, sobretot si es furga el nas. Caminant poses d’acord el cos amb l’esperit. Quan camines descarregues la tensió i pots pensar amb més claredat. Els nord-americans, que saben calcular-ho tot, han descobert que són una de les nacions que menys caminen. Segons els seus estudis, caminar enforteix la intel·ligència i l’autoestima i fins i tot ajuda a prevenir l’Alzheimer i és bo per a la circulació. Jo no crec que la meva intel·ligència creixi cada vegada que camino perquè si no seria superdotat. Tot i així, caminar m’inspira, especialment si els edificis del carrer per on camino són obra d’arquitectes inspirats. Ja fa anys que no prenc cap decisió assegut. De vegades quan camino assoleixo estats d’una unitat enlluernadora i sembla que tingui connexió directa amb els àngels que toquen l’arpa al Cel. M’agrada passejar amb la música als auriculars i observar tot el que passa com si fos una pel·lícula. M’agrada que els nens caminin fent saltironets quan van a l’escola, i que els diumenges a la tarda se sentin els ocells. És curiós: els amics que es van comprar una casa amb barbacoa per estar a prop de la natura tenen menys pardals al cap que jo. Passejant per Barcelona sovint em trobo amics o coneguts. I si em trobo algú que no m’agrada puc fer veure que no el veig. Quan era petit, els cotxes eren els reis de la ciutat i semblava que si no tenies un BMW o un Mercedes no eres ningú. Avui n’hi ha prou que tinguis un Ipad per fer el mec, mentre que les vendes d’automòbils fins i tot baixen als Estats Units. Avui ja no et roben el cotxe, et roben l’ordinador. Quan els cotxes estaven de moda, els metges recomanaven fer 5.000 passos cada dia, ara diuen que per estar en forma cal fer-ne 10.000. Realment és una sort extraordinària que coincideixin les lleis de l’economia i la salut.

Advertisements

Un pensament sobre “Caminar (Avui)

  1. Enhorabona.
    Des d’un altre estil, perquè tothom té el seu, diguem-ne que del tot d’acord amb vós: les lleis de la salut i de la vida senzilla coincideixen.
    (I aprofito per apuntar un tema que fins ara no he vist tractat enlloc.
    ¿No us sembla que això d’anar tant en cotxe (en auto, en dèiem abans), conduint, d’alguna manera ha d’afectar la salut? Penso en la relativa poca distància que hi ha entre el cos del conductor i el motor. En la tecnologia del motor d’explosió hi té un bon paper el corrent elèctric i unes espurnes de diguem-ne matèria elèctrica, i crec que d’una manera o altra s’hi han de produir camps electromagnètics, més o menys fluixos, mentre conduïm. Algun efecte, penso, deuen tenir damunt nostre.)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s