La conquesta del passat (FCO)

Els últims mesos he fet servir molt la wikipedia. Sabia que és una eina pràctica per consultar dades generals i que és entretingut de navegar-hi si tens una estona per fer el xafarder, però no m’hauria pensat mai que fos tan útil per estudiar el paper propagandístic de la història i els seus límits lingüístics i territorials. Últimament, m’he afeccionat a comparar cada entrada que llegeixo en la seva versió catalana, castellana, francesa i anglesa. És divertit veure com cadascú escombra cap a casa. Té gràcia que una obra tan lligada als ideals de la globalització sigui tan útil per explicar el paper de les nacions i ensenyar fins a quin punt es poden donar idees substancialment diferents d’un mateix episodi sense dir mentides.

Em sembla que va ser l’Aznar que, en una conferència el 2008, va dir que les FAES tenien gent a sou per corregir les inexactituds i els errors històrics de la wikipedia. Tot i així, si mirem les subvencions que Zapatero va donar a la FAES durant el seu mandat, aprendrem més sobre la veritat històrica que si llegim la wikipedia en qualsevol llengua. Els esforços que els administradors fan per omplir els textos de referències bibliogràfiques són lloables i necessaris, però això no treu que cada cultura es mira el passat des d’una centralitat i una experiència diferent i que l’única veritat que finalment compta és la veritat moral; per això hi ha fronteres i bufetades.  També per això hi ha progrés, esclar, gràcies a la tensió que genera la competència de punts de vista.

Malgrat la seva vocació antielitista i antinacionalista, la visió del passat que donen les diverses wikipedies és previsible i molt política. Sovint serveix per recordar que la lluita per la memòria també és una lluita pel mercat. La diada de Sant Jordi, per exemple, que a Barcelona considerem tan catalana, per a la wikipedia en anglès i en castellà és una tradició de “las comunidades autónomas de Aragón y Cataluña, así como de Cáceres, Alcoy, Alcafrán, Golosalvo (pequeña población de la provincia de Albacete que tiene como patrón una hermosa escultura del genial Salzillo)”.

En aquestes dues edicions, la millor fotografia de la Diada és una senyera de flors feta a la Plaza de Aragón de Zaragoza. Més avall, apareix una fotografia de la Plaça Catalunya mig buida i freda, en un teòric dia de Sant Jordi.

L’exercici es pot ampliar a conceptes més punxeguts. Per exemple: busquem “armada invencible”. Trobarem que les diferents wikipedies ni tan sols es posen d’acord sobre els exèrcits contendents. Per a Londres, hi havia Anglaterra, d’una banda, i Castella, Portugal i el Regne de Nàpols, de l’altra. Per a França va ser un enfrontament entre Anglaterra i Espanya a seques. Per a l’edició castellana va ser una guerra en la qual l’imperi dels Habsburg de Felip II, l’Estat espanyol i Portugal lluitaven contra Anglaterra i les Províncies Unides. En la versió portuguesa, Espanya i Portugal s’enfrontaven a Anglaterra, però es remarca que la majoria de mariners eren lusitans i que no estaven motivats perquè els manaven espanyols. En l’edició castellana es relativitza la desfeta, i s’insisteix que la majoria de vaixells van tornar a casa.

També és suggerent fixar-se en les il·lustracions. La majoria d’edicions comparteixen un quadre commemoratiu del pintor anglès Nicolas Hilliard (1547-1619). A primer terme s’hi veu una caravel·la amb una senyera catalana enorme onejant al vent. A la versió castellana s’hi pot llegir: “La “Invencible” navegando frente a Cornualles. Hay al menos dos banderas españolas izadas en dos barcos de la Armada, una en el centro del cuadro.” A la catalana, l’autor assenyala que les banderes espanyoles són senyeres, i en l’anglesa no es diu res. En d’altres entrades, com la del setge de Florència de 1529, les senyeres també apareixen en les il·lustracions de diverses edicions lingüístiques sense que es faci el més mínim esment a cap participació catalana.

Tot això em fa pensar en la sèrie The Borgia, protagonitzada per Jeremy Irons. La nacionalitat del papa no s’esmenta fins al capítol 5, quan el duc de Milà sacseja un enviat del Vaticà bramant: “Diga-li a aquell pallasso català, aquell espanyol insignificant, que ha casat la seva filla bastarda amb el meu nebot per guanyar-se la meva amistat, que mai no li donaré suport”. De sobte, les actituds que veies des dels tòpics de l’hidalgo espanyol –que és com pinta la sèrie els protagonistes–  agafen un sentit diferent, i llegeixes cada detall que t’ofereix la sèrie sota una llum més propera i més enriquidora, que lliga més amb aquell discurs de Martí l’Humà que prometia convertir Itàlia en la mamella i el graner dels catalans.

Una sola paraula canvia la teva imatge dels Borja, però sobretot canvia la imatge que tens de tu mateix i dels teus referents culturals. I aquí volia arribar. Les wikipèdies ens recorden que l’imaginari és decisiu perquè l’important no són les coses que els homes desitgen –que sempre són les mateixes–, sinó el retaule d’imatges a través de les quals les persegueixen. Malgrat que en els últims segles els historiadors s’hagin disfressat de científics, no som tan lluny dels cronistes medievals. Els reis medievals venien d’una profunda crisi d’autoritat i sabien que la veritat que compta és la moral, i que hi ha tantes morals com persones i pobles a la terra –i que per això Déu és tan necessari. Ho dic perquè com sempre que hi ha una crisi greu la conquesta del futur anirà molt lligada a la lluita pel passat. I cal que siguem honestos i prudents, però no covards ni idiotes.

Advertisements

Un pensament sobre “La conquesta del passat (FCO)

  1. La wikipèdia és genial. T’animo a que hi aboquis bocins del teu coneixement quan tinguis una estona lliure.

    Tot i això, crec que l’única wikipèdia de la qual et pots refiar és l’anglesa, que conté articles que són autèntiques obres d’art. I d’altres que fan petar de riure, jo i un amic els col·leccionem. Un parell d’exemples:

    http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_inventors_killed_by_their_own_inventions
    http://en.wikipedia.org/wiki/Chemtrail_conspiracy_theory

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s