Ara és l’hora, Duran (Singular Digital)

Tot i que no sóc politòleg, ni escric articles en un d’aquests grans diaris que es llegeixen a Madrid, em sembla que ens hem defensat molt malament de l’atac que ha sofert el català a la Franja. No calia tractar de botiflera la consellera aragonesa, que prou pena té d’haver canviat les terres de Ripoll per una ciutat tan grisa com Saragossa. Els aragonesos s’haurien de preguntar per què la seva capital ha decaigut tant des dels temps que miraven cap a València i Barcelona. Però en tot cas no cal insultar ningú ni retreure res a la Dolores Serrat ni a la Sánchez Camacho, que tothom sap que són putxinel•lis de Madrid.

Si Convergència vol defensar el català que faci sortir Duran i Lleida a l’escenari. Que surti Duran i, solemnement, digui a la televisió i al congrés de Madrid i al Parlament de Brussel•les, que ell és català, que ell parla català, que a casa seva i a casa dels veïns del poble on va néixer de la llengua que parlen n’han dit sempre català; que fins i tot en temps de Franco es donava per entès que el català era la seva llengua i que no ho van posar en dubte ni tan sols quan la dictadura va intentar escindir la província de Lleida del seu país. I sobretot: que digui que si ell és un dels homes més importants de Catalunya i no pas de l’Aragó, no és per casualitat, ni perquè a Barcelona hi hagi més possibilitat de promocionar-se, sinó perquè ell és català.

Si Duran liderés la defensa de la Franja, no amb un parell de piulades iròniques al twitter, sinó amb tota la fermesa que l’assumpte demana, donaria una idea molt clara a tot Espanya i a tot Europa que la nostra nació es mereix un respecte, i que Catalunya existeix des de molts abans que cap Constitució espanyola. Això reforçaria les reivindicacions fiscals del seu partit i donaria un exemple de dignitat sense precedents a tot l’Estat. Fa pena veure alguns diputats del PP dient que a ells els fa l’efecte que el català i l’aragonès oriental són la mateixa llengua, o que el català i el valencià són el mateix idioma, però que la llei és la llei i que Catalunya no ha de fer imperialisme interferint en la política de les altres comunitats.

Qui cregui que el cinisme, o la demagògia feixistoide, o la covardia que els polítics gasten en les qüestions catalanes no afecta a l’economia que torni a l’escola. Els polítics donen exemple a les multituds d’allò que es pot fer i no es pot fer. Si els polítics fan interpretacions perverses de la llei i no s’arrisquen a defensar les seves conviccions, que no pretenguin que surtin ciutadans emprenedors i compromesos.

Ja sé que és pesat haver de repetir obvietats, ja sé que és emprenyador arremangar-se. Però si Duran se servís del seu poder per defensar la llengua que parla, ell que és el dirigent català més valorat pels espanyols, potser d’altres polítics, esportistes i escriptors de territoris atacats per l’Estat seguirien el seu exemple. No el podrien acusar de radical i, a més, demostraria que la política és un ofici noble protegint la llengua de la terra on va néixer i complint les promeses electorals. Si no recordo malament, poc abans de les eleccions Duran va promoure un manifest a favor de la cultura catalana que jo vaig tenir el gust de signar al costat de grans prohoms del país, com ara Joan Barril, Xavier Bru de Sala, Ferran Mascarell, Fèlix Riera o Agustí Colomines.

Duran té ara l’ocasió de demostrar que els polítics tenen conviccions, i de fer honor al discurs que el diputat aranès Felip Aner va fer a les Corts de Cadis el 1811: “Si se entiende dividir las provincias que tienen demarcado sus términos bajo cierta denominacion como Cataluña, Aragón, etc, añadiendo a una lo que se desmiembre de otras, desde ahora me opongo… ¿Sería razón de política que a estos que tienen unas mismas costumbres y un idioma se les separase para agregarlos a otras provincias que los tienen diferentes? Nadie es capaz de hacer que los catalanes se olviden que son catalanes.”

No és Duran un exemple d’això que deia Aner?

Felip Aner va destacar a les corts de Cadis per la seva reivindicació tenaç de les Constitucions defensades pels herois de 1714. Ara és l’hora, Duran! La nació t’ho agraïrà.

Anuncis

Un pensament sobre “Ara és l’hora, Duran (Singular Digital)

  1. Si Duran hagués dit el que dius (“que ell és català”) potser hauria dit la veritat, però parlant estrictament sobre el seu propi sentir. No pot dir això, i ell ho sap, referint-se a “tohom” de la Llitera. T’asseguro que a la part de la Franja que jo conec –que és una mica de la Llitera i de la Baixa Ribagorça– hi ha molta gent que se sent aragonesa tot i que et poden admetre que parlen català.
    Podria ser que tinguessis un prejudici: que la llengua és la que defineix a quin “poble” es pertany. Si és així,, la gent de Lugano segurament deu dir que ells són italians, no suïssos (especulo: no he estat mai a Suïssa, desgraciadament). I la de Zuric deu considerar-se alemanya. I la de Ginebra, francesa. ¿I és això el que passa? (la pregunta, òbviament, no és retòrica).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s