La salut de franc (Rac 1)

L’altre dia fullejant The Economist vaig anar a parar a un mapa del món que dividia el planeta en funció de les possibilitats que hi ha de morir-hi d’una malaltia no diagnosticada. Em va sorprendre veure que només a Espanya, a França, Itàlia, Canadà i als lands del sud d’Alemanya les possibilitats de passar avall d’un mal no detectat estaven per sota del 15 per cent. Des del punt de vista sanitari, som un país de primera. L’únic problema és que fins ara la salut ens l’ha pagat l’exèrcit nordamericà, la Unió Europea i les engrunes del colonialisme. N’hi ha prou de passejar per Nova York o Londres per veure fins a quin punt és còmode la vida a Barcelona, i el preu que alguns països paguen per liderar el món. Deu fer cosa d’un mes el Times titulava: Ja n’hi ha prou d’enviar jubilats a casa a les tantes de la nit, i denunciava que els hospitals britànics es treuen de sobre els  pacients vells i delicats per estalviar. Pagar un euro per recepta jo ho imposaria fins i tot si ens sobressin els diners, si no després passa allò que un dia obres l’armari de la tieta i et trobes una muntanya de caixes de gelocatils caducats. No podem pretendre que els hospitals i les farmàcies siguin la cova d’Ali Babà, sobretot si volem que el nostre sistema sigui un dels primers del món. Una altra cosa és que per conservar-lo necessitem tenir un Estat amb urgència. I que el govern jugui amb foc promovent les retallades, sense recordar-ho cada dia.

Advertisements

2 pensaments sobre “La salut de franc (Rac 1)

  1. Si fóssim un estat potser si que caldria pagar un euro per recepta. Però en les actuals condicions és una estafa més que se suma a la dels peatges, rebuts d’electre, aigua, transport escolar rural, preu dels combustibles, comissions de les caixes d’estalvi, etc.
    És curiós que en l’única cosa que no se’ns estafa (als treballadors) és en la quota sindical. De fet, com cobren de l’estat, ja se sap qui defensaran. I tu? Quan dius que la salut ens la paga l’exèrcit nordamericà, defenses alguna cosa? Hi ha una dita que, si fa no fa, diu així: l’avi comença el negoci, el fill l’eixampla i el net s’ho gasta tot. Aquesta dita es pot començar a aplicar a la burgesia catalana com a motor de país. Però ara, sembla que els besnets voleu tornar a gaudir de la societat de l’Auca del sr. Esteve sense arriscar ni un duro.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s