Provincians (FCO)

Trobo que hem d’estar contents de la polèmica provocada per l’article de Jordi Bianciotto sobre el Primavera Sound. No fa tants anys, en l’època d’esplendor socialista, quan Maragall era el Rei de la ciutat, un article com Una delicatessen sense denominació d’origen no hauria tingut el més mínim ressò. No crec, ni tan sols, que s’hagués pogut publicar a El Periódico, si se’m permet dir-ho sense  ofendre ningú.

Perdoneu però Bianciotto no va escriure res que no s’hagi dit manta vegades. L’única diferència és que Gabi Ruíz no té l’exquisidesa ni el poder dels vells cacics urbans i per això la seva reacció va ser tan graponera.

Barcelona és una ciutat que costa de veure. Un turista pot visitar la Sagrada Família i confondre-la amb una mona de pasqua carnavalesca i capritxosa. Un parisenc pot venir a fer una conferència sobre el comerç mediterrani medieval i no esmentar Barcelona ni un sol cop. Des que van entrar les tropes de Franco, l’èxit de Barcelona s’ha basat a fer sentir còmodes els forasters al preu que fos. La ciutat Top Model que denúncia Manuel Delgado és fruit d’una vella cultura de la prostitució promoguda per l’ocupació espanyola.

Fins ara, Barcelona se n’ha sortit fent de puta de luxe perquè la cultura urbana catalana va ser  arrassada pel franquisme i perquè, en el fons, amb el turisme de pandereta ja n’hi havia prou per anar tirant. Si durant la dictadura la història s’havia d’amagar per sobreviure, després, amb la caiguda del mur de Berlín, es va escampar un universalisme d’estar per casa que pretenia fer veure que el passat no tenia importància i que la tecnologia faria desaparèixer les fronteres territorials.

Però una ciutat és l’expressió d’un poder polític i, per tant, d’una manera de viure la història i d’unes ambicions nacionals. Ens queixem que els turistes fan pipí al carrer i que Catalunya és un bordell, però amb els nostres impostos paguem senyors com aquest Gabi Ruíz que es permeten insultar i vetar crítics musicals només perquè gosen fer una educada reivindicació de les bandes catalanes, en un festival barceloní.

El senyor Ruiz, que en el seu perfil de twitter es defineix com un paio “leído y aseado”, no sé si ha pensat de què va això del cosmopolitisme. El cosmopolitisme és un invent per fer prosperar els països a través de les ciutats. Si vols parlar idiomes o conèixer gent, viatja o apunta’t a una acadèmia. Una ciutat és un negoci col·lectiu i ja fa massa temps que alguns senyors monopolitzen la marca Barcelona només perquè parlen espanyol i tracten de pagesos els barcelonins que conserven la consciència nacional.

Si ara perden les formes deu ser perquè veuen que la festa se’ls acaba. Però els provincians són ells, que han viscut de convertir Barcelona en una delegació comercial de Madrid. Si ens poséssim a comptar el temps i els diners que ens han fet perdre en discussions estèrils i d’altres afers més dolorosos no acabaríem mai. Tot i així, m’agradaria fer un aclariment: si les coses que organitzen funcionen no és perquè siguin uns genis, sinó perquè aquesta ciutat té 2000 anys d’història i les coses ja sortien molt abans que arribessin ells. Només ho comento pel seu bé, i pel de la seva proverbial fatxenderia.

Advertisements

Un pensament sobre “Provincians (FCO)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s