Maltractar el cos (Avui)

Sempre he tingut debilitat per les persones que maltracten el seu cos, que vomiten, que no mengen, que es fan talls o que fumen com autèntics carreters. Suposo que és una atracció de contraris, perquè jo sempre el tinc present a les meves oracions i el mimo tant com puc, com si el cos no em pertanyés i hagués de justificar davant del món tots els desperfectes gratuïts que li infligeixo. No sóc una d’aquestes criatures idiotitzades que viuen pendents del mirall. I si em despulles –cosa que no t’aconsello– veuràs que darrere dels genolls hi tinc uns èczemes que es fan grans quan la impaciència em domina. Tot i així, el cos me’l prenc seriosament. I no només perquè el necessito per anar amunt i avall i per mirar de complir les promeses que m’he fet, sinó també perquè sempre ha sigut un intèrpret més profund del món que la meva intel·ligència. Quan ja no sé què penso d’una situació, i tots els punts de vista em comencen a semblar justificables, el cos em marca els límits del camí. Em sembla que el cos ens dóna la mesura exacta del que fem i del que som, i que ens connecta amb aquelles dimensions de la vida que d’entrada se’ns escapen. Sempre que per un excés de por o de valentia he desobeït el cos, he acabat donant-li la raó. La gent que té una relació violenta amb el cos sol ser perfeccionista, però en general em sembla que fa trampes, i que tard o d’hora fa pagar la seva impaciència als qui estan al voltant seu. El cos ens ajuda a humanitzar els ideals, i a donar-los unitat. Qualsevol persona sensible ha sentit el cos com una presó o hi ha projectat la ràbia per evitar de fer mal als altres. Però si t’acostumes a no fer cas dels límits que sàviament t’imposa el cos, algú altre ho pagarà per tu i a la llarga no en trauràs res positiu. Maltractar-se el cos té més èpica que operar-se els pits o que fer-se un nas nou, però en el fons és el mateix. El cos és un regal dels àngels i sempre que la vanitat doblega el nostre orgull demostrem la nostra ingratitud castigant-lo o embellint-lo de les formes més originals i més barroques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s