La nostra petita postguerra (FCO)

Com que el Bernat Dedéu va treure ahir el tema, permetin-me que m’hi afegeixi, la qüestió de la postguerra és interessant. L’altre dia era casa els pares i vaig posar la tele. Feien una pel·lícula d’aquelles en blanc i negre de la Paramount i la meva mare va fer un ohhhh carregat de sorpresa i d’alegria -com quan et fan un regal- i va dir, estranyada d’ella mateixa:

– Cada dia m’agraden més aquestes velles pel·lícules.

– Oh esclar, perquè no hi ha res més descansat que una postguerra quan has vençut els enemics i has sobreviscut per explicar-ho.

El més cruel d’una guerra és que després ve encara una postguerra, però quan has actuat correctament, com van fer els americans contra els nazis i contra els japonesos, la sensació de la feina ben feta ajuda a curar les ferides. A les pel·lícules dels anys 40 la sensació de convalescència és evident. Els personatges tenen la senzillesa i l’energia pròpia d’un món que té per endavant tota una vida. Els Estats Units tard o d’hora havien de trontollar perquè no es pot viure bé durant massa temps sense cometre errors. Fa 20 anys un nordamericà era 75 vegades més ric que un xinès i ara diuen que la Xina podria convertir-se en la primera economia mundial en cosa d’una dècada. Cap país no pot esperar quedar al marge d’un canvi d’aquesta magnitud, ni tant sols un país tan modest com Catalunya.

Mentre Occident liquida 500 anys de domini absolut del món, té gràcia llegir articulistes que carreguen contra la incompetència dels polítics després d’haver gaudit intensament de les prebendes. Ells són la prova que les guerres són poc evitables perquè van lligades als cicles històrics i al caràcter entranyable de l’esser humà. Tot i així, les guerres es poden afrontar millor o pitjor, amb més o menys intel·ligència i dignitat; al capdavall, si alguna cosa tenen bona és que no admeten mòmies pintades ni respostes retòriques i, per tant, posen les coses al seu lloc. Seria bo, ara que encara hi som a temps i que ja hem obert totes les portes falses, que miréssim d’actuar amb coherència i rectitud. La història està a punt de tornar-nos a fer la pregunta que ens ha fet sempre que ha semblat que Espanya havia d’enfonsar-se en les tenebres i que el món giraria com un mitjó. Escapar-nos de la guerra està fora de les nostres possibilitats, però lluitar-la el millor possible i mirar de créixer a través seu només depèn de nosaltres.

La bona notícia és que, amb una mica de sort, aquesta guerra no passarà de ser una estira i arronsa comercial en què els països forts faran pagar la seva crisi als febles, per assegurar la seva posició al món. La mala notícia és que no és veritat que l’Estat del benestar perilli a Catalunya, on perilla és a Extremadura i per tant si ens deixem robar ens acabarem barallant entre nosaltres. En aquest sentit no és veritat que la protesta contra els peatges estigui desenfocada: la Caixa pressiona el govern, el govern pressiona la gent i la gent, que no és idiota, pressiona la Caixa. Pel que fa a Mas, no crec que s’empassi gratuïtament les retallades ni que cregui que Madrid ens donarà el pacte fiscal, senzillament ha trobat una fórmula perquè cadascú tregui conclusions o es posi en evidència. El president Mas deu saber que la veritat no necessita màrtirs i que és més fàcil tallar el cap d’un líder que no pas aturar un país sencer. Per això insisteix que sigui el país que decideixi. Ara, hi haurà un moment que haurà de fer un pas al buit –liderar també és això; si no, seria massa fàcil i tothom podria fer-ho. I em temo que si ell falla, el xoc entre els de dalt i els de baix serà imparable. I la nostra modesta postguerra serà un altre petit drama.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s