Carta als meus alumnes

 Ara que acabem el curs, vull deixar-vos per escrit un breu resum de les poques idees que m’agradaria que no oblidessiu mai. Els professors universitaris sovint caiem en la temptació de voler explicar moltes coses. Hem estudiat tant i considerem que tenim tanta capacitat de matís que les classes se’ns fan curtes. La trista veritat és que la majoria de coses que ensenyem són pura palla. Al cap dels anys, un professor queda reduit, en el millor dels casos, a poques frases. De vegades aquestes frases tenen substància, d’altres només són gracioses. Ara miraré de fer unes quantes frases que us serveixin.

La primera idea que m’agradaria que recordessiu és que escriure és triar. Quan la llibertat ens ho permet, triem el tema, triem el punt de vista i triem els fets a través del qual volem representar-lo; fins i tot triem les paraules i l’ordre de les frases a través de les quals ens expressem. De vegades, la llibertat és més restringida. Però això no ens allibera de la tortura de triar, perquè la capacitat de matís mai queda del tot anul·lada. Escriure consisteix a fer-se responsable d’un punt de vista. L’objectivitat és allò que es veu des d’un punt de vista determinat amb el màxim detall possible. El punt de vista pot tenir un to més institucional o més personal, però sempre hi és. Vull dir que la realitat ni pensa ni té sentiments, i que escriure és una manera d’humanitzar-la. És la vostra mirada –plena de la vostra experiència, de les vostres idees, dels vostres anhels i les vostres servituds- que humanitza el món.

En el periodisme, els turments de la tria pivoten al voltant del titular. El titular ha d’expressar el moll de l’òs de la qüestió que volem explicar. Com que l’home és un ésser paradoxal, els titulars que funcionen solen ser els que expressen la realitat reflectint aquesta tensió, aquesta dialèctica constant que ens caracteritza: un home que mossega un gos; una reina que visita la seva excolònia; un papa que defensa els palestins, un negoci que creix malgrat la crisi… El periodisme viu de la contradicció, i el periodista ha de saber veure-la i explotar-la. El titular copsa un fet i el planteja a través de la seva part més problemàtica i contradictòria. Això genera en el lector una tensió, una curiositat, una demanda d’explicacions que el text s’ha d’encarregar de resoldre. El titular i el text són bons en la mesura que connecten una anècdota amb la seva categoria, que saben expressar a través de la part més vibrant i efímera de l’actualitat, problemes de caire més general i transcendent.

Per no fer perdre temps al lector, el periodisme s’ha inventat els subtítols i l’avantítol. Els subtítols detallen la informació del titular, mentre que l’avantítol la contextualitza. Si el subtítol serveix per descriure el títular, l’avantítol obre el compàs de l’espai i el temps, per situar millor la informació. A diferència del titular, que condiciona tot el text i té un aire paradoxal, és a dir, que juga amb dues idees contradictòries per abastar el màxim de significat possible i cridar l’atenció del lector a través del joc dialèctic, els subtítols i avantítols han de ser plans, han d’explicar amb senzillesa una idea, han d’ajudar a resoldre el conflicte creat pel titular no pas embolicar més la troca.

Un altre tècnica periodística per millorar la capacitat de representar la realitat són els gèneres. La notícia és expositiva i té un matís d’informe; la crónica té un aire subjectiu, de cosa viscuda en directe; una entrevista és la representació d’una conversa; l’article d’opinió és l’argumentació sumària d’un sentiment o d’una posició política; el reportatge és el desplegament de tots els gèneres anteriors i només es justifica si demostra o refuta una tesi documentada.

Per acabar, he mirat de donar-vos eines d’autoaprenentatge. M’agradaria que acabessiu el curs tenint molt clar que, abans d’escriure bé, cal aprendre a llegir bé. Per això he insistit que llegissiu amb atenció, fixant-vos en l’ordre de les frases, en els girs de la prosa, en l’adjectivació i, sobretot, que us miressiu de fer-vos vostra la sensualitat de l’idioma. Cada idioma té la seva gràcia i és feina vostra descobrir-la i treure-li partit. Alguns exercicis han pretès fer-vos veure la importància de copiar textos mirant de millorar-los per forjar-vos un criteri propi. També us he demanat que no escriviu frases gratuïtes i que no utilitzeu paraules que no domineu. Us he demanat que abans d’escriure una cosa, penseu què voleu dir. La força d’un text és proporcional a la força del pensament que hi ha darrera. Ja sé que és més còmode escriure a raig, però això requereix pràctica. Ah!, també he mirat que comprenguessiu que dedicar 12 hores a escriure article no és cap humiliació, quan es comença.

Em sembla que les meves crítiques han produït algunes víctimes. “No sé escriure”, he sentit que deia algun/a estudiant. D’altres només ho han pensat. Ai!, criatures. Per tenir dret a desanimar-vos heu de treballar molt més.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s