Una porra poc seriosa (Rac 1)

El problema de les lleis repressives és que tenen un efecte més positiu si comencen a aplicar-se quan les coses van bé o, si més no, quan posen en joc el prestigi d’un lideratge. Les lleis repressives fetes des de la desesperació poden ser molt necessàries però perden efectivitat i en alguns casos poden resultar contraproduents. La porra és útil quan la por a l’autoritat és més gran que no pas la por a la intempèrie. A mesura que la gent deixa de necessitar un  policia disfressat de Madmax per veure el futur negre, les mesures coercitives es perceben com un instrument cada vegada més sectari. Si la porra fa més ràbia que por, buscar-se problemes amb l’autoritat fins i tot pot ser una forma d’oblidar el pànic que genera la visió d’un futur negre. A mi ja em sembla bé que l’estat sigui intransigent amb els aprenents de revolucionari. En les situacions difícils cal eliminar d’arrel tota temptació de frivolitat. No obstant, un mica d’aquesta intransigència m’hauria semblat millor veure-la instaurada fa uns anys. Disciplinar un nen mimat és difícil, però si no s’està disposat a donar exemple és impossible. Si es tracta de treure la porra ara, cal que els polítics siguin més valents que quan les coses anaven bé i es dedicaven a raspatllar la vanitat del públic per no perdre la cadira. Treure una llei repressiva després d’haver intentat guanyar unes eleccions retrassant uns pressupostos, és poc seriós. Tractar la gent d’idiota i després fotre-li castanya és una mala política.

Advertisements

5 pensaments sobre “Una porra poc seriosa (Rac 1)

  1. El meu comentari és d’aquells que et fan emprenyar, que per a tu són propis de torracollons, de metretites. Típics del pobre diable que viu de minúcies, de mirar dits i no pas llunes. Això, no obstant te’l faré i en forma de pregunta: hi ha alguna explicació a la teva deixadesa lingüística? Què vol dir “retrassar”?
    Encara que no t’ho creguis el meu comentari no és de pedant, al contrari, és d’algú que vol aprendre. Tornant doncs: és menfotisme o és una actitud conscient i buscada a la manera d’un Joan Sales, el qual vivia molt preocupat per aquesta qüestió. No sóc l’únic que troba que la llengua dels teus textos grinyola i que lluny de fer-ho més planer, aquesta desidia entorpeix la lectura.
    Potser estaria bé, si et vaga, fer un article explicant la teva posició. Al capdavall ets escriptor.

    • No hi ha cap posició és pura limitació. La relació entre el preu de la vida i el preu de l’article. I la meva capacitat intel.lectual. Etcètera.

      • Gràcies per la resposta. I en absolut volia molestar-te. Entenc que és difícil. Si et llegeixo és perquè m’agrada el contingut dels teus articles i l’estil també és bo. De fet, et felicito.

  2. Hola. Jo no seria tan taxatiu com en Xavier, però sí que crec que et caldria corregir algunes coses. Una, te l’he dita ja dues vegades, és la construcció d’adjectius femenins amb -e final. Una carretera ampla, no ample. Una regla exacta, no exacte, i igual amb els femenins de recte, abrupte, còmode, etcètera. Ho fas sempre, si et plau corregeix-ho. Per la resta, trobo que tens opinions i arguments no trivials que s’agraeixen, i que escrius amb un català, salvant aquestes coses que diem, correcte. Atentament,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s