Jo no faig vaga perquè això de fer vaga és una espanyolada i a més està passat de moda, si és que no vol dir el mateix. Les vagues tenien sentit al segle XIX, quan tenien un preu, una èpica i un efecte directe sobre el nucli del conflicte. Ara només serveixen per justificar els dirigents sindicals que, per cert, cobren un sous de collons gràcies als nostres impostos, encara que ho dissimulin amb aquella pinta que fan de sortir de la cadena de muntatge. Entre els empresaris que es pensen que et fan un favor per contractar-te i els treballadors que no paren de queixar-se estem ben arreglats. Els problemes que tenim no es resolen amb una vaga general perquè no tenen res a veure amb la llei, tenen a veure amb la cultura. El que ens hauria de preocupar és millorar la cultura empresarial i laboral. No hauríem de perdre el temps amb aquests aquelarres que ens costen un dineral i que només reforcen la mentalitat futbolística del país. Deixant de banda que fer-li una vaga a un govern que és a punt de ser intervingut és ridícul, on s’és vist fer una vaga general quatre dies després d’unes eleccions? El món que ens venen els sindicats ja no existeix. A més, els sindicats són tan responsables de la crisi que patim com els sectors financers contra els que criden. Com abans entenguem que aquí no hi ha innocents abans ens en sortirem.
Dietari a Destemps 
Magnífica opinió, molt ben sintetizat el tema. 100% d’acord!
No ho hauria escrit millor. Resumeix perfectament els arguments que he intentat donar a la gent que em preguntava si faria vaga.
Perdoneu.
La vostra darrera frase diu: “Com abans entenguem que aquí no hi ha innocents abans ens en sortirem.”
“Com abans” és un castellanisme, adaptació de “Cuanto antes”. En algun diari hi he arribat a trobar “Quant abans”. En català és “Com més aviat”.
La frase quedaria si fa no fa així: “Com més aviat entenguem que aquí no hi ha innocents, més aviat (o més bé, o…) ens en sortirem.”
Si jo també penso en la cultura laboral. Una cosa que faria millorar molt i molt la productivitat, és canviar l’horari laboral. Canviar aquest demència a imatge i semblança de la Villa i Corte, a les 2 hores dinar llarg, matí sense combustible. Sortir a partir les 7 de la tarda, etc. També hi ha pocs estudiants que vulguin fer empresses, ni es relaciona formació amb novetats posades al mercat.
Estic d’acord en el fons de l’article i podria subscriure’l si no fos que em genera, com tots els arguments antivaga d’aquests dies, un dubte profund: malgrat que no hi ha innocents, quin marge de queixa tenen els treballadors de base que han vist com se’ls retallava el sou (en el millor dels casos) i que amics i familiars s’han quedat a l’atur mentre els bancs (inflats amb diners públics) continuen publicant beneficis milionaris i jubilacions daurades? Els treballadors de base no són responsables del gran frau que s’està duent a terme amb les mesures anticrisi, que tenen una profunda línia ideològica. Si els negues el dret a la vaga, el dret a queixar-se, què els queda?
Mentrestant, els drets laborals a pendre pel sac. Que m’atropella un cotxe i he d’agafar la baixa? al carrer amb 20 dies d’indemnització. Que sóc Cap de secció i tinc una categoria professional i me la he guanyat estuadiant? l’empresa em tractarà com el que li roti a nivell econòmic perquè desapareix la figura de la categoria professional. Que em vull passar pel folre el conveni del sector? au, me’l salto i t’obligo a cobrar 900 euros de merda per la teva feina que poden fer 5 milions més de persones… etc etc. Això sí, focalitzem la cosa en la vaga i els sindicats. Neoliberalisme al poder. Ja us tocarà llepar, ja.
Hi ha dues coses que dieu que em semblen equivocades.
Dir que fer vaga és una espanyolada ho trobo molt poc defensable. Ara imaginem que els treballadors no fessin vaga ni res. Els de dalt probablement s’ho prendrien considerant que encara podien haver collat més. I a la pròxima collarien més. Vull dir que la gent ens hem de defensar, que alguna cosa hem de fer perquè no ens pugin massa a sobre els qui, com que no viuen com nosaltres, ni ens entenen ni es fan càrrec dels nostres problemes. I si no se’ns acudeix altra cosa a fer, doncs fer vaga és ben digne. Una cosa ben altra fóra dir que els treballadors tenen ben poca imaginació, i que podrien haver trobat maneres més efectives i millors de fer-se escoltar. Ningú, però, té l’obligació de tenir la imaginació que no té.
Dir que fer vaga és passat de moda ho trobo també molt poc defensable. Perquè la moda molt sovint depèn d’uns interessos que la promouen. I perquè si hem de seguir la moda vol dir que no hem d’inventar res, que hem de fer el que tothom fa, que hem de fer les coses sense necessitat de convicció.
Perdoneu, però aquesta primera frase m’ha sabut greu.
I quina sol.lució proposeu? La resposta dels antisistema es inacceptable, i els sindicats (que per cert ha estat una decisió unànime pràcticament de tots) decideixen fer una vaga per defensar els drets que tenim consolidats com a treballadors i només sabem criticar?
Es preferible ser uns c
Es preferible fer alguna cosa que acceptar-ho tot com uns conformistes!! Els drets laborals, la sanitat, l’educació. La corrupció que es queda impune i tantes altres coses que estem consentint!! Els càrrecs sindicals son elegits cada 4 anys i els seus salaris no son tan alts com la gent es pensa. Tot i que opino que s’hauria de fer una “neteja” als sindicats, no oblidem que gràcies tenim moltes coses!
En aquest darrer comentari (que en sóc, de distret!) m’ha passat per alt de proposar-vos-hi la lectura d’un text, que potser no us dirà res o potser ja coneixeu, que a mi m’ha ajudat a entendre alguna cosa. El trobareu, si us interessa, a:
* [http://www.traduccionssimoneweil.cat/pdf/laracionalitzacio.pdf La racionalització (Simone Weil)]
quantes vegades tenim la possibilitat de trencar aparadors i cremar contenidors impunement? s’ha d’aprofitar quan es pot xD