Modèstia (Fundació Catalunya Oberta)

L’Enric Juliana acaba de treure Modesta Espanya. Amb la perspectiva de la crisi, el llibre explica com s’ha anat construint i apedaçant l’Estat democràtic des de 1978, i al final l’autor fa vaticinis i proposa solucions. Amb les prediccions i solucions no hi estic massa d’acord, però la crònica dels últims 40 anys és intensa i està farcida d’anècdotes sucoses. Desmitificar la transició i veure que l’Estat de les autonomies s’ha fet a través de la fatxenderia i del complex no és gaire difícil. El president Barrera ja va advertir en les corts constituents de 1978 que Espanya perdria uns anys preciosos si no s’observava el principi de realitat –aquest principi que ara tothom reivindica. Però explicar la deriva de l’Estat de manera matisada i convincent, encara que sigui a toro passat, no és fàcil, sobretot si aspires a fer-te entendre més enllà de l’Ebre.

El Juliana sempre m’ha fet gràcia, trobo que és la quinta essència del català de la seva època. Florentí per necessitat, curiós per naturalesa, prudentíssim davant del poder, fa poc va treure un llibre amb Julià de Jòdar, titulat Radiacions, que té un pròleg deliciós dedicat a la destrucció del paisatge badaloní durant els anys durs del franquisme. Em sembla que no exagero si dic que és una de les evocacions més netes que he llegit sobre aquells temps. A diferència de molts periodistes, Juliana no s’allibera mai d’un cert enyor de la puresa, quan escriu, ni se n’avergonyeix. Pot posar distància amb Catalunya i amb Espanya i la seva gràcia, de fet, rau en l’esforç que fa per mirar-se les coses des de fora. Al final, però, sempre li surt aquest punt sentimental d’’home que retrocedeix i que s’adapta, però que mai no es dóna del tot, ni es rendeix.

Fa pocs anys, la portada del seu llibre hauria estat molt més provocativa que no pas el títol. A la portada s’hi veu un mapa del segle XIX que fa explicita la frontera que separa l’Espanya castellana de l’Espanya sotmesa a la política d’assimilació. És un mapa que encara funciona avui per explicar l’expoli i les autopistes de peatge, i també la inflació de funcionaris que pateix l’Estat. Però amb les màscares que han caigut últimament la provocació ja no rau en la portada, ni tant sols en el contingut, que repassa sense concessions –i sense agror, això és important- el seguit de despropòsits que ens han dut on som; des del “no vamos a ser menos” que va presidir el desplegament de les autonomies, fins a la generosa festa pagada per la Unió Europea. No: com dic, cal parar atenció en el títol. Per un llibre que recorda que Espanya s’ha polit tres vegades el pressupost del Pla Marshall en subvencions europees, un títol que convida a la modèstia té una intenció incisiva indiscutible.

Juliana recorda que Espanya “és el país del món que s’ha beneficiat d’un corrent de solidaritat externa més gran de la història” i suggereix modèstia. En el cas de Madrid, aquesta modèstia hauria de servir per refredar els fums imperials i renunciar a situar l’Estat entre els grans països europeus; i pel que fa a Barcelona ens hauria de portar a celebrar una semiindependència tutelada per la Unió Europea. No ho sé. Les apel·lacions a la modèstia són perilloses perquè corren el perill d’acabar servint per justificar una grisor general en pro de la unitat d’Espanya, com en l’època de Franco. Al meu entendre ser modest no hauria de consistir a abaixar el llistó dels objectius, sinó a perseguir-los amb més rigor i esperança. Al capdavall, si els castellans i els catalans hem pecat de manca de modèstia –cadascú amb el seu estil- no ha estat per allò que hem desitjat sinó per la barra amb què hem pretès que d’altres fessin la feina per nosaltres. Uns perquè tenien l’Estat a favor i els altres perquè el tenien en contra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s