Ciutats utòpiques (Catalunya Oberta)

Segons recordo haver llegit, a la Xina s’edifica un territori equivalent a la mida de Roma més o menys cada mes. Els especialistes diuen que l’any 2050 la població urbana s’haurà multiplicat per dos i que això demanarà la construcció de moltes ciutats noves. Tot porta a pensar que, si al segle XIX vam viure a través de l’ideal patriòtic i al segle XX vam viure a través de l’ideal social, l’obsessió del segle XXI serà l’ideal urbà. El capitalisme utòpic somia gratacels de vidre, parcs exhuberants i pantalles d’alta definició plenes de colorins i cares maques una mica buides.

El creixement asiàtic està impulsant una poderosa indústria urbanística. Internet va ple d’imatges de ciutats en construcció, normalment amb la col·laboració de despatxos occidentals, que prometen ciutats netes, ecològiques, humanes, el cel a la terra. L’objectiu és que els nous nuclis urbans siguin acollidors des del mateix moment que s’inauguren, però els experiments no han resultat massa reeixits, fins ara. Llegeixo que Cyberjaya, que havia de ser la Silicon Valley de Malaisia, no acaba d’arrencar. I a Corea del Sud, la ciutat de Sejong, que havia de ser la nova capital del país, s’està construint enmig d’una forta oposició política.

Avui, l’esperança de l’utopics és Songdo, que aspira a ser una de les ciutats més verdes i energèticament autosuficients del món, quan estigui enllestida el 2016. Construida davant de les costes de Seül, els edificis que s’hi fan compten amb panells solars i gespa als terrats, i està previst que 75 per cent de l’aigua i dels residus siguin reciclats. La ciutat comptarà amb rèpliques del Central Park i dels canals de Venècia. Tindrà de tot: museus, universitats, auditoris, camp de golf, parc d’atraccions i restaurants a dojo. La llengua franca serà l’anglès.

L’empresa que lidera el projecte, Gale International, ja ha elaborat un model de ciutat estàndard i ha començat a visitar els alcaldes de la Xina per oferir rèpliques i ampliacions a escala. El govern de Pequín, per la seva banda, ha tirat endavant un projecte compartit amb Singapur anomenat Sino-Singapore Tianjin Eco city. Aquesta ciutat de nom tan llarg ha de convertir un desert de salobre en un centre tecnològic de primera línia. A més, ha d’elaborar, juntament amb la seva germana petita, la Sino-Singapore Guangzhou Knowledge City, un manual que permeti qualsevol buròcrata xinès construir una ciutat perfecta, en pocs mesos. El vídeo promocional diu: “a Sino-Singapore Tianjin Eco city treballem per desenvolupar una ciutat ecològica, escalable i replicable, on es pugui viure, treballar, jugar i aprendre, i les persones, l’economia i la natura convisquin en “harmonia”.

Molt bé, i què podem fer, nosaltres, mentre Àsia esdevé un laboratori de ciutats futuristes? Doncs, primerament, no espatllar més el nostre territori i, després, aprofitar que vam fer la revolució industrial al segle XIX, per mirar de liderar el desenvolupament de ciutats històriques, perquè no tot haurà de ser nou de trinca en el món que ve. Per això, entre molts d’altres motius, l’Eurovegas em sembla una astracanada. En qüestió de plastificacions massives els nordamericans i els xinesos ens guanyaran sempre. Amb crisi o sense, només ens en sortirem si donem valor a allò que ningú no ens pot copiar, si creem la nostra pròpia centralitat. A Itàlia, deia l’Enric Juliana, han apujat el llistó. La caiguda de Berlusconi ha posat la classe culta al centre del país i ha acabat amb el clima de permissivitat i banalització que hi havia. Aquest canvi de xip aquí encara no l’hem fet. L’Eurovegas és una idea quinqui i socialista. Hi ha gent que es pensa que perquè es prendrà la medicació tota de cop es curarà abans, en comptes de destrossar-se el fetge. Etcètera.

Anuncis

Un pensament sobre “Ciutats utòpiques (Catalunya Oberta)

  1. Eurodysney no es ni mas ni menos que Eurovegues.
    Acaso París cambio?
    Si hacemos las cosas bien Barcelona seguirá manteniendo su “pequeña” imagen y si los españoles no sejan, o nosotros no tenemos la capacidad de gritar “basta”, podemos seguir creciendo.
    Creo que esta vez le salio el “purismo”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s