L’Eurobunyol (Rac 1)

La història de l’Eurovegas em sembla el típic bunyol franquista per acabar-nos d’enfonsar. És com els sobrepisos de l’eixample o la política de la vulgaritat promoguda pel PP i el PSOE a València. Una economia és un estil. Descartats els exèrcits com a principal font d’enriquiment, la base econòmica dels països dependrà cada vegada més de la sofisticació. Hem de decidir si volem anar en taxi o ser taxistes. Aquí tothom es posa la paraula talent a la boca però després corre a buscar les solucions més fàcils. Creuen més en el talent -i en el mercat- aquest matrimoni que ha decidit no pagar ni un duro més d’impostos a Madrid, que els fans de l’Eurovegas. Què dimoni hi té a veure amb Catalunya un negoci que es compara amb Las Vegas? Se l’emportin a Madrid, on ja tenen dissenyada una capital estil xinès. Nosaltres som Gaudí, Picasso, Miró, el Bulli, el pa amb tomàquet, les pastilles del doctor andreu i l’aigua del carme; tots aquests productes que surten de la capacitat de síntesi i del coneixement de la tradició. No sé quin president de l’Argentina va escriure de nosaltres, el 1846: “Té alguna cosa d’excepcional i d’atrevida aquesta raça que els reis d’Espanya van tenir amb el ganivet lligat a la taula perquè no poguessin armar-se. Totes les seves empreses respiren grandesa”. Igual que els argentins, hem empitjorat una mica des d’aleshores.

Anuncis

21 pensaments sobre “L’Eurobunyol (Rac 1)

  1. Em fot gràcia Enric. Tinguessis tu un fill que se’t mor de gana, i ni un duro a la butxaca, veuríem si no acceptaries un bon entrepà de “xoped”, que el ric, i xavacà et pugui regalar. A vegades la disfressa d’herois amb la que us vestiu tant tu com ens Sostres us ve força baldera.

    • Escolta maco. Tu què saos de quina és la meva situació econòmica. Podràs donar-me lliçons de moltes coses però no de sacrificis. Així és com us l’endinyen els de sempre

    • A mi el que em fa gràcia ets tu.
      Resulta que el ric som (si continuem així serà “érem”) nosaltres. I que uns matons ens porten a la misèria enduent-se el rebost sense demanar permís. I per això la criatura no té entrepà. I resulta que uns matons més grans no permetrien avui que ens degollessin els matons petits si els diguéssim prou.
      Doncs no. En comptes de plantar cara i volcar-nos en el millor de nosaltres ara que comencem a estar al límit, hem de callar, acotar el cap i malvendre un pati perquè hi vinguin a posar un prostíbul a les portes de la façana principal.

    • Tal i com parles si tinguessis una filla que es mor de gana la posaries a treballar de puta, ja que sembla ser que ets d’aquelles persones que vendria a sa mare per calers.

  2. En efecte, nosaltres som Gaudí, Picasso (malagueny i amb la carrera feta a França), Miró (que venia els seus quadres a París i Nova York, no pas a Barcelona), el Bulli (això, com es pot veure aquí: http://www.youtube.com/watch?v=BgnkN-4ZRjM), el pa amb tomàquet, les pastilles del doctor andreu i l’aigua del carme. I també som Port Aventura, Lloret de Mar, Bailén 22, l’Edén i l’Eclipse, el simpàtic matrimoni Mateu-Suqué (grans amics d’en Macià Alavedra), els filantròpics germans Lao… A qui volem enganyar, Enric? The lady doth protest too much, methinks.

  3. Fantàstic, Enric. Gràcies. M’exaspera aquest tema del Las Vegas. És com si la crisi no hagués servit ni per corregir tics del passat. Em deprimeix pensar que el govern hi va al darrera. Que s’han begut l’enteniment?

  4. Serà un focus de putes i maricons, de coses il.legals, de joc, de vida fàcil De vicis il.legals assequibles. D’estobament de la mollera. Un estat prostatic ampliat. La prostata no ens cabra entre les cames.

  5. Una cosa és que el Barça guanti al Madrid i una altra que els hi fotem l’Eurovergas, aquí no hi ha cap debat, l’Eurovegas català no faria més que disparar el dèficit fiscal, a més, ens proveiria de màfies i tot un sector social que ens completaria com a país, el faria més viable i creïble socialment, per ser creïbles com a poble abans necessitem una sòlida base de putes i mafiosssos, no en tenim prou amb les botigues de cigrons. Un Eurovegas català precipitaria la independència i a Madrid hauríen fet el prèssec deixant-se emportar aquest pastisset.
    A Madrid tenen tot un estat que ho recolza, aquí només hi tenim la tonteta del Mas amb totes les seves bones intencions i res més.

  6. L’Eurovegas representa més fum i més soroll al costat de Barcelona, on de tota aquesta M ja en tenim, i de sobres. I el gran gruix dels beneficis serà per als americans i per als quatre de sempre.

  7. Per a Wallace:

    Si del que es tracta és de tenir feina sense tenir res més en consideració, podríem demanar de:

    –acceptar aquesta rèplica de Las Vegas, sense posar-hi cap impediment,
    –proposar-nos a la Unió Europea per a tenir a casa les presons de tota Europa,
    –proposar-nos a la Unió Europea per a tenir a casa totes les plantes de tractament de residus nuclears i tots els cementiris nuclears que els calguin,
    –fer una crida a totes les màfies de la droga i del tracte de blanques perquè vinguin a instal.lar els seus quarters generals aquí,
    –…

    En aquests punts suspensius podríem afegir-hi, de segur, moltes propostes. Em sap greu que no se me n”acudeixin més.

  8. Jo fa quatre anys que visc a Singapur i treballo al sector de l’alimentació (som proveïdors de productes alimentaris) i us asseguro que l’obertura del Marina Bay Sands encara no fa dos anys ha estat revolucionària pel sector, per a bé. Hi ha més empreses que mai en el sector, la qualitat i la competència han augmentat, però tothom hi pot sucar i fer negoci, en menor o major mesura i amb més o menys fortuna, és clar, però el conjunt és clarament positiu.

    Només els dinars dels treballadors de l’hotel sumen més de 10.000 racions diàries. Només un dels restaurants que hi ha a la part de l’hotel gasta més de 35 milions de dòlars en menjar i beguda. Us recordo que Catalunya fa dècades que treballa per ser líder del sector agroalimentari i que Mercabarna necessita com l’aire que respirem algú que estiri del carro. Tot allò que s’hagués d’importar també significaria reforçar el sector logístic, una altra de les prioritats estratègiques del país.

    Els petits productors de productes d’alta qualitat es beneficiarien de forma instantània dels grans restaurants que vindrien a instal·lar-s’hi. Els Wolfgang Puck, Daniel Boulud, Mozza, Guy Savoy… Però també seria un aparador incomparable per la cuina i la cultura nacional catalana, que comptaria amb l’avantatge de jugar a casa i que, francament, ens pixem la majoria d’aquests grans noms deu vegades. Per cert, és curiós que l’únic gran restaurant que ha tancat al Marina Bay Sands en dos anys sigui precisament el Santi… Els horitzons culinaris i per tant culturals de la gent s’expandirien moltíssim.

    I encara, l’altre sector que fa dècades que s’intenta fomentar és el del turisme de congressos. L’Adelson va començar el seu empori internacional a Vegas no fent-hi un casino, sinó muntant-hi una fira tecnològica no gaire diferent a la fira de telefonia que és ara mateix la joia de la corona de les fires de Barcelona. És la clau de volta del concepte de negoci Sands: són els executius que venen a les fires els que gasten diners a l’hotel i al casino, no pas els locals. Francament, Barcelona, malgrat ser una capital important i ser un gran centre al món de les fires, també és coneguda per la merda d’hotels que tenim. Ni un de comparable, però és que ni remotament, al que es pot dir un cinc estrelles. Ja aniria sent hora de tenir-ne un on la gent que té prou diners per gastar-se’l al casino pugui al menys allotjar-se dignament.

    Els que s’exclamen pel casino, que sàpiguen que hi ha moltes maneres de controlar i no fomentar que la població local s’aboqui al joc. Per exemple, a Singapur les entrades al casino estan completament controlades i segregades (no és possible entrar-hi “per error”) i els nacionals i residents (jo mateix) paguen cent dòlars només per entrar, mentre que els estrangers no. És clar, el que passaria a Catalunya és que els mateixos que s’exclamen pel casino serien els que s’exclamarien per la mesura “discriminatòria”. I la prostitució i les drogues i no sé quines històries, realment, a Catalunya, no és que els calgui cap complex com el que es proposa per florir. Al cap i a la fi, les activitats il·legals no les fomenta o les deixa de fomentar un hotel o un casino, sinó l’aplicació o no de la llei.

    Els altres, els que diuen que quina gran destrucció i el no sé què immobiliari que causarà això, és com allò de combregar-lo quan ja era mort. Però és que igualment és mentida. Un sol projecte, per molt gran que sigui, no es pot comparar a la prostitució generalitzada, completa i sostinguda durant vint i escaig anys que s’ha fet arreu de Catalunya amb el territori. Un sol projecte no canviarà absolutament res, ni marca cap tendència, ni representa res més enllà del projecte en ell mateix.

    L’única cosa que sí que caldria mirar és si realment el complex no és integrable amb l’entorn natural del lloc on el volen fer, o si cal trobar una altra ubicació. Aquí sí que es podria demostrar que tenim ments pensants i que hi ha una indústria creativa que segueix el llegat de Gaudí i dels grans arquitectes i artistes catalans i que sabrà trobar una solució al problema. El NIMBY, en canvi, sí que és espanyolitzant i aliè a la cultura nacional.

    Finalment, la realitat de les coses és que a Catalunya hi tenim un milió de persones, o més, que no serveixen per a res més que la construcció i l’hostaleria i que, no us enganyeu, no pensen marxar i no les podem fer fora. Uns perquè ja hi eren quan els altres van venir i els segons perquè simplement no som la Rússia d’Stalin per a deportar centenars de milers de persones. Així són les coses i ens podem omplir la boca d’R+D, innovació, creativitat i no sé quines hòsties, però el milió d’inútils no s’esvaïrà només perquè invoquem aquests conceptes gasosos. O els fotem a treballar, o llavors sí que tindrem un problema nacional.

    Ah, i això de que només servirà per augmentar l’espoli fiscal, de debò, n’hi ha per fotre’s a riure amb el nivell de la reflexió d’alguns. L’espoli s’acaba amb la independència, així de simple. Però ja veig que segurament qui fa aquests comentaris deu ser un d’aquests “supporters” del “pacte fiscal”, des de la independència és “molt difícil perquè Espanya no vol”…

    • Hola, tot el que dius em sembla molt ben explicat. No és que no hagués pensat en algunes coses que dius però baixes força al detall i em penso que seria interessant, si m’ho permets, de posar el teu comentari a la portada del bloc. Et fa res?

      • Hola Enric,
        No només no em fa res, sinó que m’honores. I aprofito per demanar-te disculpes per haver enviat el missatge sense ni tan sols dir bon dia i amb una mica massa de vehemència.
        Una salutació cordial,

  9. Es un projecte faraònic que no neix del territori sinó que va contra ell. Consumirà recursos com els terrenys que són un parc natural per a que s’estiguin les aus de pas cap a l’Africa i viceversa. Caldrà molta aigua que forçosament haurà de sortir d’un transvasament de l’Ebre doncs l’Area Metropolitana està sobrexplotada. Ho trobo molt artificiós i desctructiu. Volen modificar la llei d’estrangería la qual cosa implicarà més immigració no que només tingui feina la que ja hi ha. També implica un poder sobre el territori d’un lobby que no està per ajudar Catalunya sinó per a ajudar-se a ells mateixos. No hi entenc però no ho veig.

  10. Vola, el que expliques està molt bé. Però Barcelona no és Singapur. Acabo de consultar el Corruption Perception Index que publica Transparency International corresponent a l’any 2011. Singapur és el 5è país menys corrupte, amb una puntuació de 9.2. Espanya és a la posició 31, amb una puntuació de 6.2, immediatament abans de Botswana i al darrera de països com Quatar, Uruguay o Xipre. La bondat o maldat d’un projecte moltes vegades depèn més de qui el gestiona i com ho fa que de les característiques del projecte en sí. Per no parlar de la gent que l’executa.

    I els que l’executarien son el milió d’inútils que tenim, com tu dius. Els vols posar a treballar de cambrers, amb el seu demostrat coneixement d’anglès i l’esperit de servei que els caracteritza ? O de paletes ? Visc en un pis (nou) construït per uns quants d’aquests inútils i no se si voldria allotjar-me en un hotel construït i amb el personal format per aquesta colla. Crec que el millor camí per tal que deixin de ser inútils és que pateixin una mica: tenen raó els castellans amb allò de “la necesidad aguza el ingenio”. El problema del país és moral i el redreçament econòmic vindrà com a conseqüència del redreçament moral. I no crec que un “regalet” com l’Eurovegas sigui de gaire ajuda.

  11. Per a en Sebastià:

    Només una remarca. I perdoneu.

    En el vostre segon paràgraf, la segona frase és interrogativa (“Els vols posar a treballar de cambrers, amb el seu demostrat coneixement d’anglès i l’esperit de servei que els caracteritza?”). Però no es veu clarament que ho sigui fins dues ratlles més endavant. Si, com venia a dir en Joan Solà, poséssim, en aquest cas, un signe d’interrogació al començament, la frase fóra molt més fàcil d’entendre, car d’entrada ja sabríem amb quina entonació l’hem de llegir.

    La frase següent (“O de paletes?”), aquesta sí que no exigeix cap signe d’interrogació al començament, perquè el del final ja es veu d’entrada. Ara, si tot i això l’hi poséssim, tampoc no hi faria cap mal.

    Tot plegat és per dir que fóra bo que ens acostuméssim a posar, en les frases interrogatives, signe d’interrogació tant al començament com al final. Tret potser d’en les frases curtes. Llegir en català fóra bastant més descansat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s