El banquet xinès (FCO)

Un dels últims números del New Yorker portava un article sobre els gustos literaris dels xinesos. Es veu que a la Xina quan no treballen també llegeixen, com nosaltres. Però no llegeixen clàssics de la literatura occidental, ni tampoc els antics poetes, Li Po i aquest univers de savis contemplatius que s’entretenien escoltant el creixement d’una planta, el bot d’un saltamartí, la caiguda de la neu, el moviment cansat d’una fitxa en un taulell de joc en plena nit i que, després, una mica empitofats pel vi, eren capaços d’explicar-te el món amb quatre línies i una imatge delicada. No. Es veu que els llibres més llegits a la Xina són les anomenades Zhichang Xiaoshuo, que podríem traduir com les novel·les laborals.  

Si els misteris del cor van ser el motor de la novel·la europea de la Revolució Industrial, l’obsessió literària de la Xina emergent són els diners. Segons les xifres de vendes els xinesos escriuen i llegeixen per aprendre a fer-se rics. Per tenir èxit, les novel·les han de servir per prosperar a la feina. Quan llegeixen, els xinesos ho fan pensant en l’oficina –o en la cadena de muntatge–, fins al punt que han aparegut una colla de subgèneres especialitzats per a financers, buròcrates, comercials, fins i tot potser n’hi ha per a xofers. Un autor que signa Li Ke, ha venut 5 milions de llibres explicant la història d’una joveneta que aconsegueix passar de secretària a directiva d’una empresa. Un altre boom de la temporada és el Diari de l’enriquiment del noi més pobre de la Xina, que no cal que expliqui de què va.

Aquestes novel·les pinten els protagonistes com guerrers èpics i la visió darwiniana de les relacions laborals està perfectament estesa i acceptada. Malthus deia: la vida és un banquet on no hi cap tothom i aquest és el gran tema literari de la Xina. Naturalment també deu haver escriptors que reflexionen sobre la vida espiritual; llops amb pell d’ovella que s’amaguen entre la gent, per escapar de la vigilància del Dragó. El fet, però, és que fins i tot les petites editorials –que surten com bolets- consoliden aquesta mena de feixisme laboral impulsat pel règim i que els blogs van plens de debutants que pengen les seves històries amb l’esperança de rebre una oferta. Aquí ho sabem prou bé: quan no hi ha llibertat política, l’única manera de no caure en l’esclavatge és tenir diners. N’hi ha prou de veure les condicions laborals dels oficis menys qualificats per comprendre que els xinesos vulguin escalar com més amunt millor.

Vull dir que una crisi econòmica és el mínim que ens pot passar en un món on de sobte han entrat mil milions de paios que cada dia es lleven amb la dèria de fer-se rics. Fins ara, la democràcia s’ha aguantat perquè és el règim que garanteix un sistema de benestar i de desenvolupament personal més segur, però també gràcies als ingents beneficis i aventatges obtinguts per la colonització. Els alemanys, a través del règim nazi, i els russos amb el comunisme van plantejar alternatives a la democràcia, però no se’n van sortir. Donem per descomptat que els diners democratitzaran la Xina, però què passa si els xinesos aconsegueixen fer-se rics a través de l’autoritarisme? Com sempre, els monstres que ens amenacen surten dels nostres propis abismes. No podia ser altrament.

Anuncis

Un pensament sobre “El banquet xinès (FCO)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s