Expansió/desenvolupament (Catalunya Oberta)

Quan tot just havia començat la crisi vaig llegir, en no sé quina revista anglesa, un reportatge titulat Què poden aprendre Nova York i Londres de Toronto? Tot quedava explicat en un passatge on el periodista preguntava a un banquer canadenc com havien evitat d’intoxicar l’economia del país en el moment de màxima eufòria financera. La resposta em va semblar sensacional: “La política que ens va traslladar el govern -deia el banquer- va ser sempre la mateixa: “Li vendries aquest producte a la teva mare?”

Tot es regeix per principis molt simples però alhora molt fàcils de pervertir, com aquest aforisme de Kieekegard: “El marit diu del solter: “És un egoista”. Per a ell el matrimoni i l’amor són el mateix.” O traduït a la lògica capitalista: “El ric diu del pobre: és un manta. Per a ell guanyar diners i treballar és el mateix.”

Enduts per la por o per la impaciència, sovint confonem el que és pràctic amb el que és fàcil i així la pilota es va fent grossa fins que se’ns acaba el marge per embolicar-nos més. Hi ha vides que queden asfixiades en l’arabesc del facilisme, hipotecades pel preu de decisions còmodes però caríssimes, i això és perfectament aplicable a l’economia dels països. Una cosa és l’expansió i una altra és el desenvolupament i quan aquests dos conceptes es confonen tard o d’hora ve la patacada.

L’expansió és el creixement que generen els beneficis ràpids fruit de l’explotació de factors conjunturals i externs, i el desenvolupament és producte de l’esforç que cal per transformar els recursos disponibles i augmentar-ne el valor i l’eficàcia. L’expansió pot ser producte de la força de les armes o dels beneficis que s’obtenen de cremar recursos de manera irresponsable –el negoci immobiliari a Espanya, per exemple. El desenvolupament només pot ser producte de la creativitat i de l’esforç.

El parasitisme i l’herència són els agents de l’expansió, mentre que el talent i la paciència són el motor del desenvolupament. A Espanya, país d’insatisfets, els resultats immediats tenen més bona premsa que l’esforç -i el respecte a la veritat- que demana fer les coses bé. Per això estem com estem, perquè filem poc prim i tot ho confonem: l’autoritat amb el poder, la justícia amb la llei i l’economia amb els diners. Vull dir que en l’origen de les penes que patim hi ha un gran problema d’incultura. Però qui es recorda avui de la cultura? Els discursos sobre la cultura sempre tenen més admiradors en temps de vaques grasses.

Anuncis

Un pensament sobre “Expansió/desenvolupament (Catalunya Oberta)

  1. Ai! la semàntica. Per desemvolupament tothom entén lo que vol. Allò que entenc jo no m’agrada, perquè temo que és el que entén tothom, que no és altra cosa que allò mateix que entenia el franquisme com a motor de “progrés”: el DESARROLLISMO.
    No sé si ho recordes, però això fou la paraula de moda, la principal fita del tardofranquisme. De fet ara no ho recorda o no ho vol recordar ningú. Compte, ara el DESARROLISMO és però menys drestaler, més chic, peró igual de pèrfid. I de fet és l’origen de tot el merder de l’economia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s